24 de desembre 2007

Feliç Nadal!

El concurs de postals no ha tingut massa éxit, així que tant la WaipuCarolina com la Metamorfosi tenen premi ;P


Aquí us deixo la meva nadala per tothom, de tot cor.


23 de desembre 2007

Jo no sóc un valent.


Mentre el temps passa vas veient que les coses canvien i intentes cercar el sender correcte per assolir el nou que desitges.
Però t’adones que el temps i la vida precedent t’han deixat cec i no veus per on iniciar.
Els pensaments són un munt de flaixos d'idees i imatges del passat, que no encaixen amb el present, d'idees del futur que sol poden ser somnis...no et deixen trobar el camí.
Et sents vivint en el passat, quan saps que hauries d’estar vivint el present, tot i que t’agradaria estar vivint el futur, encara i no saber quin serà.
I tot i que de vegades trobes un enfilall, prim i delicat, cal ser valerós per seguir-lo.

20 de desembre 2007

Postals nadalenques (el concurs) - 3


Segona rebuda!

La metamorfosi envia aquesta postal molt original i feta a mà.

Ella diu "m'ho vaig passar bé fent-la amb trossos de paper de regal, cartolina i una fulla de plàtan premsada." i em sembla que això ja es un encert, utilitzar materials reciclats per fer una postal original i, el més important, gaudir fent-ho.


Genial metamorfosi, ets una artista!


Moltes gràcies per participar metamorfosi!

19 de desembre 2007

Postals nadalenques (el concurs) - 2


Bé, ja tenim la primera postal. No és en català, però m'ha fet tanta il·lusió que aquesta regla a quedat suprimida, tot i que les que arribin en català haurien de ser millor puntuades.


Es una postal que la posaria en la secció de tendres. Postal familiar que el fill de la Carolina ha fet amb les seves manetes. Una postal que em transmet una de les essències del Nadal, l'escalfor familiar i de les persones que ens estimem i ens estimen.


Moltes gràcies a la Carolina per participar i a l'Hazael per fer-la!

**De moment es la postal que està guanyant (es la primera rebuda). Quan es finalitzi el termini, podreu votar, si hi ha més d'un es clar!


18 de desembre 2007

MEME Preferències


Tot i la feina que tinc, l'EVA es mereix que compleixi!


1. Estiu - hivern: Com el meu caràcter marca, o sigui ni fred ni calor, primavera.


2. Anar de festa - quedar-se tranquil a casa: tranquila casa...tot i que alguna festa no em desagrada.


3. Fer matances del porc - ni parlar-ne, de matances: De matar sol als jocs d'ordinador, però això si, a tot el que es mogui i es posi davant. El porc me'l menjo a gust, però si veies la seva mort...com a mínim em costaria molt.


4. Nadal - que no existís, el Nadal: Per mi diria que no existís, però quan veig la ilusió que genera en moltes persones, sobretot en les criatures...el somriure d'ilusió d'una criatura o venç tot.


5. Aixecar-se prest - vetllar fins tard: sempre tard, sóc per natura nocturn i allargo els dies al màxim, així que pel matí a dormir.


6. Platja - muntanya: Muntanya, tot i que platja amb el temps m'ha agradat cada cop més. Lo ideal seria una platja al costat de la muntanya.


7. Una excursió a peu - anar a dinar en cotxe: Camir i quan més amunt i més hores millor i barrejar-me amb la natura....aiiiiixxx quin relax!


8. Ferrero Rocher - Mon Cheri: Els dolços us els regalo.


9. Pare Noël - Reis Mags: Tió, Pare Noël, Reis Mags i tot el que suposi que em facin un regal...calla, millor rés que sinó a mi també em toca fer-los :s


10. Cinema de terror - comèdia: Terror, però amb les últimes pelis de terror que fan, per mi terror i comèdia es fan un.


11. Alonso - anti-Alonso: Anti-Alonso of course.


12. Avió - vaixell: vuela,vuelaaaaaaaa!


13. Mirar una pel·lícula - veure el futbol: Si es Barça, futbol, per la resta una peli, però la peli ha d'estar bé, sinó trigo 1 minut en saltar a l'ordinador.


14. Tenir un ca - un moix: Ca!


15. Fer sobretaula - enllestir ràpid: Les sobretaules em sobren, preferixo un sobreelllit, un sobreelsofà...


16. Te - cafè: Cafè a mort, d'aquells tan forts que no cauen de la tassa.


17. Xocolata blanca - xocolata negra: Xocolata amb llet, jo també!


18. Comprar a una gran superfície - a un petit comerç del barri: Odio comprar.


19. Reial Madrid - Barça: 0-5


No es que m'agradi trencar les cadenes dels meme, però a elecció de qui el vulgui fer, endavant (els lectors més habituals els primers) ;P ...ups, em quedaré sense lectors habituals!


09 de desembre 2007

Nou fitxatge, l'avi Miquel.

Avui us vull presentar a l'avi Miquel.
Es un home de gran experiència i coneixement. Ha viscut moltes històries i sempre les ha viscut des d’una visió diferent a la resta de les persones.
Des d’avui, sempre que ell tingui ganes d’expressar algun dels seus pensaments, li deixaré penjar un vídeo al bloc.
Al principi em va costar entendre’l, però si pares atenció a les seves paraules, pots extreure pensaments i idees força curioses.
Espero que ningú s’ofengui si fa alguna afirmació que pugui semblar feridora, us asseguro que no ho fa amb mala intenció.
Bé, doncs feta la presentació, us deixo amb un dels seus pensaments.

Per cert, continua viu el concurs de postals, animeu-vos!

05 de desembre 2007

Postals nadalenques (el concurs) - 1

Segurament no sóc l'únic que sol tenir aquest problema, però cada any quan arriba el nadal, em trobo amb el problema...no tinc postals.
Ara direu que no es tan difícil d'aconsseguir, sol cal anar al quiosc i escollir les més "mones".
Però jo les vull electròniques...d'acord, ara direu que segueix sense haver cap mena de dificultat, potser es més sencill i tot!
Però jo les vull en català!
Es comença a complicar, oi?
I més quan vols una postal original, no les tipiques d'en Santa Claus on han esborrat el "merry christmas" i han posat un "Bon nadal!".
Així que he decidit fer un concurs de postals de nadal que exposaré aquí i podreu valorar, votar i utilitzar.
Les bases són sencilles.
1 - Postal original (pot ser que no l'hagueu fet vosaltres, tot i que això puntuarà molt més). Si no la heu fet vosaltres serà necesari que indiqueu qui l'ha fet i si es d'internet, quina es la web d'on l'heu trobat (s'ha d'incentivar als artites).
2 - La postal l'heu de fer arribar a l'adreça de correu antonisous@antonisous.net . Serà interessant que indiqueu qui l'envía per poder entregar el premi...SI, HI HA PREMI!
3 - El tema principal de la postal ha de ser nadal, però pot ser d'humor, tendra, solidària, etc.
Com veieu, les normes no són massa estrictes, així que animeu-vos!
Per cert el premi segur que us agradarà...es tracta d'un sopar romàntic, i "lo que surja", amb la vostre estrella preferida, o sigui jo (ole quin ego!).
Accepteu el repte? Ànim artistes!
Data límit dia 23 de desembre, us sembla bé?

04 de desembre 2007

A wonderful world

Raymond Crow

26 de novembre 2007

VIRUS

Fa uns dies un petit ésser va interferir en el meu sistema respiratori, deixant-me fora de circulació...o si més no, molt tocat.
Es curiós com "una" criatura tant petita pot fer tant de mal a una molt més gran que ella.
Això, mentre donava voltes pel llit (que no al llit), em va donar que pensar i la veritat es que un dels pensaments era força positiu. Si una criatura tant petit pot amb mi, perquè jo sempre li dono el meu esmorzar a l'enorme i malcarat company de feina?

eiiiiii, mai més! Si aquesta criatura pot amb mi, jo podré amb el company de feina!
emmmmm...potser massa positiu, perquè qui no pot amb mi?

La reacció del meu cos davant aquell indesitjat visitant, va ser tossir, esternudar i segregar una quantitat enorme de mucositat (crec que mai havia segregat tant de res).
En fi, un mati vaig llevar-me...la veritat es que no sé si era matí, tarda o nit, a fer una descarrega d'urgència (descarrega d'aigües) i al passar per davant del mirall del lavabo vaig veure la llum.

Tenia un "look" força diferent, cara demacrada, però un pentinat del més "fashion".
El meu serrell pujava en vertical fent unes giragonses i la resta de cabells fent tirabuixons amb doble mortal d'esquenes.

osea, total!

Vaig pensar que era una llàstima que aquell pentinat no es mantingués en peus tot el dia, però la meva sorpresa va ser quan dos dies més tard em tornava a mirar al mirall.

EL PENTINAT ENCARA AGUANTAVA I TOT I HAVER DORMIT AL LLIT!

jejeje, aquí vaig veure el negoci. Aquell pentinat s'havia aguantat ferm gràcies a aquella mucositat que sense parar estava generant el meu cos.
Si alguns posen en pots la "baba de caracol", perquè jo no podia fer el mateix amb els meus mocs i vendre'ls com a la gomina més forta del mercat?

Vaig fer-me amb uns pots de plàstic que vaig començar a omplir un rere l'altre.
I ara ja tinc el negoci en marxa, tot i que de moment no rutlla massa i no entenc perquè.

Feu "clic" a la imatge per anar a la botiga!

15 de novembre 2007

Interneeeeeeeeee!

Segur que alguns/nes de vosaltres us podreu veure reflectits.



Enjuto Mojamuto de Muchachada Nui

13 de novembre 2007

La Plataforma Dret a Decidir convoca una "gran manifestació" contra el caos ferroviari l'1 de desembre

La Plataforma Dret a Decidir convoca una "gran manifestació" contra el caos ferroviari l'1 de desembre
La plataforma acaba d'anunciar una nova mobilització ciutadana l'1 de desembre per denunciar l'enuig respecte els continus problemes de les infraestructures. La manifestació sortirà de la Plaça Catalunya a les 17 hores i es desplaçarà fins a l'Estació de França
La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) ha convocat una "gran manifestació" a Barcelona per protestar contra el "caos" ferroviari i exigir que les infraestructures disposin de més inversions i siguin gestionades des de Catalunya. La cita és el pròxim 1 de desembre i està previst que la mobilització ciutadana es concentri a les 17 hores a la Plaça Catalunya de Barcelona i es desplaci fins a l'Estació de França.

L'acte començarà a les cinc de la tarda al costat de l'estació de Renfe de la plaça Catalunya i finalitzarà davant de l'Estació de França

La PDD confia que la mobilització serà "massiva" i que comptarà amb un ampli suport de partits i entitats. De moment, ERC ja s'hi ha afegit, i ICV s'hi ha manifestat favorable, però amb condicions.

L'acte començarà a les cinc de la tarda al costat de l'estació de Renfe de la plaça Catalunya i finalitzarà davant de l'Estació de França, i ha estat convocat amb el lema de "Som una nació i diem prou! Tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures".

Segons el portaveu de la PDD Gerard Fernández, la convocatòria neix amb el suport de les aproximadament 700 entitats adherides a la plataforma, que s'aniran pronunciant de forma explícita i individualitzada en les pròximes setmanes, però també comptarà amb el suport de diversos partits polítics i de moltes organitzacions de la societat civil catalana.

La plataforma encara no ha donat a conèixer la llista d'entitats adherides, i no preveu fer-ho fins a la setmana que ve, però ja es dóna per fet el suport de CiU i d'ERC, i prossegueixen els contactes amb ICV, EUiA i PSC.

Reacció dels partits polítics
El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha anunciat que el partit republicà se suma a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir. "Ens hi afegim perquè no creiem que sigui una manifestació de protesta sinó propositiva, per fer propostes per exigir que les infraestructures de Catalunya les decidim des de Catalunya". El secretari general ha explicat que espera que els seus socis de Govern entenguin la postura d'ERC i afirma que "el que no s'entendria és que algun partit català no hi donés suport". "És de sentit comú que els partits catalans vulguin que els impostos romanguin a Catalunya en benefici dels catalans", conclou Puigcercós.

També s'ha manifestat a favor de la convocatòria Convergència Democràtica de Catalunya, per boca del secretari general adjunt, Felip Puig, que ha fet avui una crida a tots els partits polítics per participar-hi. Segons que indica Puig en un comunicat, CDC s'ha adherit a la manifestació de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) i espera que la convocatòria "compti amb una gran participació" que "serveixi per canalitzar de forma cívica el descontentament de la gent davant la mala gestió de les infraestructures per part del Govern central i del bloqueig que pateix el nou Estatut".

Per la seva banda, el vicepresident d'ICV, Joan Herrera, ha reclamat que "encapçalin" la manifestació entitats com l'Associació per a la Promoció del Transport Públic o CCOO, ja que entén que són "les que més anys porten treballant per la millora de Rodalies". ICV condiciona la seva assistència al fet que la manifestació tingui caràcter unitari, que posi de manifest "la necessitat d'un canvi de model de les infraestructures" i que "comporti l'exigència de responsabilitats polítiques".

Manifest aglutinador
El manifest donat a conèixer per convocar l'acte reflecteix l'esforç fet als últims dies per intentar aglutinar al màxim nombre possible d'organitzacions, i, per exemple, no hi figura una petició explícita de dimissió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, encara que sí que es critica "el menyspreu i el passotisme" amb la qual aquesta "tracta" la crisi ferroviària.

En qualsevol cas, la PDD es proposa mantenir reunions amb entitats culturals i socials de tota mena, la qual cosa inclou sindicats i organitzacions empresarials, i a més, es mostra optimista pel que fa al suport de l'entitat cultural amb més socis de Catalunya, Òmnium Cultural, així com d'intel·lectuals i artistes coneguts.

Segons Gerard Fernández, després de les primeres consultes fetes ja a partits i entitats, "es respira en l'ambient que hi ha la necessitat de fer una gran mobilització" de protesta ja que "la gent està indignada pel que passa amb la xarxa ferroviària".

Aquest factor, ha recalcat el mateix portaveu de la PDD, té la seva importància ja que, segons que ha reconegut, l'èxit de la convocatòria pot dependre no només del suport de les entitats, sinó sobretot de la circumstància que "la resignació amb la qual els ciutadans suporten els perjudicis, es converteixi en indignació".

"Volem treballar per demostrar que la societat civil catalana no està acomplexada", ha assenyalat Gerard Fernández, i que "és capaç de mobilitzar-se per exigir quin model d'infraestructures desitja" i per reivindicar "el seu dret a decidir" sobre la gestió d'aquestes.

Balances fiscals
El manifest recull, a més, una petició expressa perquè les xarxes de transport siguin traspassades a la Generalitat, perquè siguin publicades les balances fiscals, i perquè el govern català recapti i gestioni tots els impostos que paguen els catalans.

Des de la plataforma es valora positivament "gestos" com el realitzat pel president de la Generalitat, José Montilla, en expressar la seva queixa a Madrid, o les resolucions que la setmana que ve pugui aprovar el Parlament, però els portaveus asseguren que celebrar la manifestació suposa "fer un pas més".

Dilluns que ve la PDD celebrarà una assemblea amb les seves entitats adherides en el mateix lloc que avui ha presentat la manifestació, a la seu del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).

08 de novembre 2007

7 de novembre



Ahir va ser 7 del més 11, una data assenyalada com a important en el meu calendari vital. Era una data de joia i alegria...ara es una data de tristor i melancolia.
Espero i desitjo que algun dia aquesta data caigui a l'oblit o com a molt que quedi com a un record borrós i curiós de recordar, com quan recordes anys passats i penses 'com hem canviat!'.
Ahir no va ser un bon dia per recordar, més quan et toca repetir i repetir la mateixa data en els papers de la feina, com si fossis masoquista.
La part positiva es que ja ha passat i ara tinc un any per oblidar-lo.

04 de novembre 2007

Una agradable troballa.

Dins el meu període de no pensar, de relaxar la neurona o de fer-la riure o excitar o gaudir...he tigut una agradable troballa "Facto Delafé y Las Flores Azules". Ja sé que potser no són nous, però per mi són una novetat.
La música es bona i les lletres força positives.


Facto Delafé y Las Flores Azules - La fuerza

Propers concerts a Catalunya:

7 nov 2007 21:00 Teatre Estruch (Sabadell)

24 nov 2007 22:00 Teatre La Massa (Vilassar de Dalt)

14 dic 2007 21:00 Auditori Barradas (Hospitalet)

29 d’octubre 2007

Cálico Electrónico

Ho sento, però es que no tinc ganes de pensar. La meva única neurona vol saltar i riure.



Un dels meus herois! ...Calico Electrónico

24 d’octubre 2007

Una altre estona d'humor.

Moments de El Informal (Falsas tomas falsas)

23 d’octubre 2007

Una mica d'humor.



Hijo de Puta Más (La hora chanante)

03 d’octubre 2007

Els nostres grans amics.

Les arrugues a la pell creen un manyoc d’escletxes, algunes curtes i fugaces, altres llargues, interminables i algunes altres que ni curtes ni llargues es trobaven en petits creuaments, com camins treballats pel temps, les experiències...com la pedra esculpida per l’oratge i l’aigua durant els anys.

El temps se li esmuny entre els dits, però ja no li preocupa.

Esta sol i, tot i que no li preocupa, de tant en quant es sorprèn pensant en allò que és i podria haver estat.

Malenconiós, recorda com és i com a viscut. Amb les persones amb qui es va creuar, amb qui va navegar part de la seva vida, amb qui es va enfrontar però sense rancúnia...recorda els amics que un dia va tenir i que pensà que no fallarien i sempre els tindria...o va fallar ell?

Ara tant se val.

De jove es sentia distint, proper al seus amics, però llunya de les seves idees. Però durant els anys les idees han pesat més que l’amistat, produint l’allunyament.

Introdueix la mà a la bossa de paper i, sense poca feinada, treu un menudall de pa, que es llença al peus on s’aplega una munió de coloms que s’afanyen a intentar fer-se seu el bocí de pa.

Mirant la munió de coloms, encara s’adona més de lo diferent que és a la majoria. Se sent com aquell pardal independent, espavilat i soliu que d’una revolada es fa amb el pessic de pa, mentre els coloms encara cerquen allò que ja no hi és.

Amb tantes hores allà podria acostar-se a compondre vint poemes amb totes les històries que des de bon matí fins el davallament del sol ha pogut contemplar.

Ara ja es tard. Al seu petit pis li espera un menut llit on passarà un capvespre més.

Trafegós s’aixeca del banc, amb la vestimenta arrugada amb les marques dels travessers del banc i amb l’ànima una mica més consumida, enfila el viarany que li pot portar a un nou dia...tot i que ja no li importaria no tenir que tornar a aquell parc.

...però millor amb alegria!

Una altre estona de nostàlgia

Despacito, cuando tu dormías,

ella te hablaba, te preguntaba, te protegía



Ella prometió darte todo

pero sólo pudo darte lo que tuvo

para tí lo más hermoso era amanecer junto a sus ojos, iluminando el mundo



Pero los pájaros no pueden ser enjaulados,

porque ellos son del cielo, ellos son del aire,

y su amor es demasiado grande para guardarlo



Volaste alrededor de la luna con ella,

le pediste que nunca se fuera,

y ella respondió: Mi amor siempre estará... cuidándote



Y la dejaste volar,

y tus ojos lloraron hasta doler,

pero sólo tú sabías que así tenía que ser,

Que así... tenía que ser...



Ella prometió darte todo

pero sólo pudo darte lo que tuvo,

y para tí lo más hermoso era amanecer junto a sus ojos, iluminando el mundo



Pero los pájaros no pueden ser enjaulados,

porque ellos son del cielo, ellos son del aire,

y su amor es demasiado grande para guardarlo



Y la dejaste volar,

y tus ojos lloraron hasta doler,

pero sólo tú sabías que así tenía que ser



Y la dejaste volar,

y sus ojos lloraron hasta doler,

pero sólo ella sabía que así tenía que ser



Y la dejaste volar,

y tus ojos lloraron hasta doler,

pero sólo tú sabías que así tenía que ser que así... tenía que ser...



Bebe - Cuidándote - Pa' fuera telarañas

Relats conjunts: Son of man


La ment s’emboirava però reconeixia el perill.
El pols s’accelerava.
La seva dolça olor, la seva textura, em pertorbaven el pensament.
Rutilant davant els meus ulls, distingida i arreglada, carnal i voluptuosa
No podia ser d’un altre mode i la temptació va poder amb l’home.
Una idea de Relats Conjunts

30 de setembre 2007

The Police (III)

Dies abans del concert ja sentia l’ànsia.
Si possiblement els qui no us va ni us ve The Police (excepte quan us fot una multa...jajaja acudit fàcil) no enteneu massa aquest nerviosisme.

L’afegit era que a més jo anava convidat, que amb la persona que anava complia anys i li havien regalat les entrades i que era un concert històric, d’aquells que no saps si es tornaran a repetir.

Aquestes expectatives generaven certa por a sentir-se decepcionat pel concert, però pagava la pena arriscar.
L’arribada a l’estadi ja feia captar el que durant dies alguns diaris havien remarcat, i es que la gentada es començava amuntegar a les boques d’entrada a l’estadi.
La tensió es feia palesa, es podia tocar i per allargar una mica més l’entrada...em vaig guanyar un regal...una fabulosa samarreta de The Police amb la llista de ciutats del Tour (moltes gràcieeeeeees!).

OeoeoeoeeeeeoeeeeeoeeeeeOeoeoeoeeeeoeeeeeoeeeee! (ejem, perdó)
Per fi entravem a l’estadi olímpic.

Llavors...

magnificència, espai, gent, eufonia...la pell de pollastre.

Ens varem quedar esmaperduts i després de que la ment passés uns segons d’absentisme corpori, varem decidir cercar el nostre emplaçament.
Dic el nostre emplaçament, per que les entrades tenien localitat...per estar més còmodes?

Ens varem asseure al lloc corresponent a romandre el començament del concert i per fi, després d’una estona d’intranquil·la demora...l’estadi es va enfosquir, la gent es va posar a esgüellar i la música va començar a sonar.

La nostre idea era veure el concert des de les cadires, en part per que pensàvem que no es podia baixar a l’arena i en part per que es veuria millor, però després de 5 segons de cançó (cronometrat posteriorment posant la cançó del cd corresponent al moment), l’acompanyant i jo, com un acte reflex de complicitat i enteniment, ens varem mirar i d’un un salt i en un tres i no rés ens trobàvem en plena arena lluitant amb els colzes, ballant amb les puntetes dels peus, vibrant amb els baixos i responent a cada nota amb un crit i una eriçó de pèls.

Varem passar tot el concert a l’arena lluitant contra els mitòmans (els gladiadors dels concerts), però varem tenir prou força per fer-nos respectar i fruir de l’espectacle.
A nivell musical es nota que el sr. Sting ja no te la veu que tenia (els anys es fan notar) i per això les cançons estaven arreglades segons el to de veu al que hi podia arribar i amb una tonada un pèl jazzística, gens roquera en comparació amb el conegut pels discos.

Així doncs, mentre l’apassionat públic cridava les lletres amb la tonada dels discos, el sr. Sting & co. (o sigui The Police), ho tenia que fer amb un to molt més elevat, el que generava una estranya acústica en alguns moments.

Un dels moments “tristos” va ser quan el vocalista, va perdre’s en plena estrofa amb el que va sortir del pas amb un pobre lalalala però magníficament entonat (però ja li hem perdonat).

En fi, un cop finalitzat l’espectacle varem sortir cansats però feliços (com algú em va dir que li va dir algú que li havia dit i que algú li havia dit....buf que em perdo!).
Amb l’eufòria no varem notar el cansament, la gana i la son fins ven entrada la nit...a les tres de la matinada ens enllitàvem...a somiar i a pair un munt de sensacions, mal pensats!

Així, com algú m’acaba d’esmentar, som uns dels qui podrem dir que varem estar en aquell històric concert.


28 de setembre 2007

The Police (II)

Encara estic de Dijous...mort però feliç...com algu molt estimat m'ha transmès!
Així que quan acabi de pair l'espectacularitat, les sensacions que he viscut al concert us faré cinc cèntims.
Ara encara estic escoltant les cançons, sentint els crits i vivint el moment...encara tinc la pell de pollastre...

27 de setembre 2007

The Police (I)


Aquesta nit hi ha un concert força especial...diria mes, històric.



Es l'unic concert que fa el grup The Police a Espanya, en concret a Barcelona.
Un grup que fa poc mes de 20 anys van arrasar en llistes de vendes, però un grup que a conseguit fer subsistir la seva musica al llarg del temps i ara es consideren un clàssic.

Els qui varem aconsseguir entrades el podrem gaudir (i el que varem tenir que suar!), els que no, hauran de seguir les noticies que puguin sortir.

Ja us explicaré!

26 de setembre 2007

Des del Tibet.

Estic dins meu.
Hi ha dies que no hi ha realitat.
Hi ha dies que necessites estar dins teu, per intentar entendre’t i conèixer-te millor.
Nomenar els sentiments que viuen al teu interior, cohabitar amb ells, saber-los apreciar i mesurar per no interferir amb els pensaments sense que res tingui orientació.

Aquests dies semblo una aparició, amb la ment emboirada i sense prendre decisions per no blocar en la raó, les meves sensacions i emocions.

El cos ja no hi es, sol em sento dins meu, embolcallat de sentiments i sensacions, de foscúria i tranquil·litat, de singularitat i serenor.

El despertar arribarà en breu perquè la existència continua avançant i vull poder-la viure sent una mica més savi, però estar dins meu sempre formarà constituent del meu aprenentatge.

Imatge de Luiz Telles


17 de setembre 2007

From Russia with Love

Sense ganes de molestar a ningu, però ahir vaig ser una mica rus.

Ho sento no ho vaig poder evitar.


13 de setembre 2007

Dedicat a una amiga.

Tant de bo pogués saber que penses...o millor no,
prefereixo no endevinar-ho i així poder plaure una volta més per les teves paraules sinceres i intenses.
Deixa’m ser el dipòsit de les teves penes,
de les teves alegries, dels teus projectes.
Deixa’m ser còmplice de les teves estratègies,
les teves idees i els teus camins.
Sé que no tinc contesta per tot ni resultat per la majoria de problemes,
sé que encara sóc un novençà de la vida,
però estic aquí perquè vull ser-hi, perquè em preocupes, perquè t'estimo.
Podem arribar a ésser molt diferents,
però connectem, ho sé, ho sento.
Mercès per apropar-te com ets, per derrotar les pors i per donar-nos una oportunitat.

12 de setembre 2007

Droga (una de tantes reflexions puntuals)


definició del gran diccionari de la llengua catalana

[1437; d'origen incert, potser de l'ant. iranià darok 'medecina, droga' i drog 'mentida', transmesos per l'argot de les legions romanes]

1 f 1 Qualsevol substància emprada com a ingredient en química, farmàcia o tintoreria.


2 FARM Cadascun dels principis actius presents en vegetals o animals els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.


3 PSIC Qualsevol substància que altera l'estat d'ànim, la percepció o el coneixement i que sovint produeix dependència.



Ara enteneu perquè a algunes persones les podem arribar a considerar com una droga.

Segur que mes d'un/a heu sentit alguna vegada aquesta sensació, sensacions agradables en els bons moments però molt dures ens els pitjors, sobretot si s'ha creat dependència.

Però jo em quedo amb les bones sensacions, aquelles que no pots arribar a oblidar.

I need more drugs!


10 de setembre 2007

Ooops...Caiguda!

Avui he fet pont, però un pont obligat, per què de fet hauria hagut d'anar a treballar.
Però quin ha estat el motiu de la meva campana?

Avui he tingut el meu primer accident automobilístic...de fet amb la moto.

De fet, si hagués tingut pont, segurament no m'hauria passat, però al no tenir-lo m'ha tocat llevar-me com cada dia per anar a la feina.
De camí a la feina he tingut la caiguda.
Anava en moto i en una corba, per sort lenta, he trepitjat una taca d'oli i zas!
La relliscada ha sigut incontrolable, anava recta i començava a traçar la corba, quan de sobte em veia arrossegant-me pel terra i la moto anava uns metres més enllà.
Per sort la caiguda no ha estat forta, per la poca velocitat de la zona, i he pogut aixecar-me pel propi peu. Tinc unes esgarrapades i un parell de blaus un pèl dolorosos, però no es tan aquest dolor com haver vist les esgarrapades de la moto.



La sensació desprès de la caiguda ha sigut estranya. De fet hauria d'haver estat nerviós o mig espantat, però curiosament, suposo que per l'afecta de l'adrenalina, me aixecat molt tranquil.
Pensava en la sort de que la caiguda havia estat petita i tenia la sensació, tot i que no ho he fet, de voler riure.
No un riure nerviós, sinó un riure sincer i de tranquil·litat. La veritat es que m'he sorprès.

Ara em llepo les ferides, mentre la moto roman a l'hospital en observació. Tant de bo estigui bé i no m'hagi d'entrar el riure nerviós per la factura.

xiu, quina experiència!
Diuen que moltes de les coses que et passen per primera vegada no les oblides mai...així que lliçó apresa.

P.D. Algú s'ofereix a fer-me uns massatges i curar-me les ferides? (abstenir-se homes que us conec!)

08 de setembre 2007

LA "MOVIDA" TAMBÉ ÉS CATALANA

Com el promés es deute i la Jana com bona noia que és em va fer la feina, vull dir la de fer la crònica perquè em pugués sentir una mica al concert, aquí teniu la crònica del concert que Fangoria va fer el dimecres 5 de setembre i on un servidor no va poder anar, però li hauria agrada't.

Us enrecordeu als 80 de la "movida"?

Des d'Alaska passant per Alaska i los Pegamoides a Fangoria ha passat molt de temps, però els incodicionals d'Olvido Gara continuen la seva trajectòria allà on sigui. Des de rastes a pijos, gays i lesbianes, vestits de marca o de "mercadillo", cossos plens d'adipocits o de gimnàs, tota classe de personatges s'ajunten quan toca ella... i és que darrera la imatge postmoderna de tota la vida ha estat un dels pocs artistes que fa que sigui impossible estar asseguts en una sala com l'auditori (mala sala per fer concerts com aquest) i això que aquesta vegada venia sense els darrers habituals com Nancys Rubias i altres personatges curiosos.


Després de passar vàries nits sense quasi dormir m'en vaig cap al concert, al que quasi arribo tard intrigada pel sobre misteriós de "Jo mateixa" i pel trencament del retrovisor del cotxe del meu acompanyant, per no dir de la caca d'aparcar a Barcelona i pel darrer cigarro que vol que fumar el meu amic -i que m'està viciant jo que només fumava als sopars de nenes- pel que quasi ens taquen la porta als nassos (ja sabeu que el vici no sol pot matar, també et pot fer perdre un concert).

Busquem el seient a la quinta òstia (les entrades sempre s'esgoten) i comença una disbauxa de ritme que fa que quan ha cantat 3 o 4 cançons s'aixequi tothom... i és que a qui se li acut fer un concert d'ella o de ningú que no sigui melòdic asseguts com gilipolles!. Clar que això va ser poc després que cantés "Escandalo" de Rafael!!! us imagineu això els que no hi heu anat? tothom flipava...



Els que ens envolten coincideix que no són pas heteroflexibles, sinó doblegats del tot, i el meu amic que ja abans d'entrar m'havia dit que sovint el prenen per gay em diu que sort que va amb mí, però la veritat és que hi ha cada tio que és una llàstima impressionant que ho sigui des del punt de vista femení es clar!
Tothom balla (fins i tot ell a qui no li mata gens aquest grup) i canten cançons velles, cançons del nou cd i cançons d'altres grups (ja us he dit que lo del Rafael era paranoic).


Fangoria sempre apretada als seus vestits i amb una pitrera impressionant, com un "fetiche" transexual ens porta pel món de l'amor i el desamor sense parar. La gent li demana més, i ella sembla encantada amb l'ambient.

Una mica curta l'hora i mitja, però ha valgut la pena.


Després cues al lavabo i intent de sopar alguna cosa al Teatreneu que resulta que ha tancat la cuina. Acabem a una pizzeria que tanca en 30 min a Gràcia. Els gelats italians de postre de la plaça revolució també han tancat i ens jalem un frigo a un opencor, una mica cutre però "un antojo és un antojo" i al final em fotia a dormir un altre cop cap a les 4 del matí.

Una bona nit.
Llàstima no haber sabut que al goril·la li hagués agradat anar-hi...


Jana

Jana, moltes gràcies per pensar en el goril·la i fer la crònica.
Ara es com si hagués pogut treure el nàs per un forat i haver vist alguns retalls del concert.

07 de setembre 2007

MEME ZONAS EROGENAS...QUIEN SE ATREVE?

Aceptando en reto de Alexis al quien le encanta machacarme a MEMEs...me lanzo a la aventura literaria.


Tu cuerpo se relaja,
pero percibo estremecerse a tu alma,
que confinada en ti, con alborozada sutileza
se traspira a través de tus poros,
que como perfume invisible, lo inhalo
y alcanza a mi mente agitándola de excitación.
Sin oposición te giras hacia mí,
con mirada calida y agresiva que se cruza con la mía
y me miras pero no dices nada,
no me tocas.
Mi mente no resiste a tu mirada
y da la orden a mis manos, que licenciosas,
se dirigen a tu vientre.
Lo lisonjeo,
tu ombligo es lo mas bello que ha podido contemplar nunca mi mirada.
Me aviva y mis caricias sacuden tu cuerpo.
Tu vientre se convulsiona,
como si solicitara más protagonismo, más caricias,
así que sin más, deslizo mi cabeza hacia él
y mi lengua empieza su danza…


finaliza tu el relato....y sigue el MEME ...si te atreves.

06 de setembre 2007

Ensenyem el teu somriure.

Ensenyem el teu somriure,
de llavis rogents,
i dolços secrets.


No l’amaguis,
deixa’m compartir-lo, sentir-lo, tastar-lo.


Transmet-me la seva espenta
i te la tornaré amb escreix.


El deler sol deixa proposar-me fer-lo meu,
en penetrar-lo, capbussar-me per descobrir l’essència i els seus secrets.


Jugar amb la seva sensibilitat es un estímul afegit
que m’excita, que fa superar-me,
perquè nodrir la seva alegria es un goig,
un art, una vivència.

Nou domini!

Doncs ara ja podeu accedir al bloc des del nou domini antonisous.net!
Perquè us sigui mes fàcil si no recordeu l'adreça habitual!
Però tranquils/les, no cal que modifiqueu els vostres enllaços, l'adreça habitual continuarà funcionant antonisous.blogspot.com!

04 de setembre 2007

Cap de setmana d'un sol dia.

Aquest cap de setmana ha sigut d'aquells que poques vegades et planteges fer, si mes no perquè tens l'experiència d'haver sortit de festa una nit complerta i la resaca/cansament et dura tot la setmana següent.

Divendres sortida nocturna amb l'Striper (es podia dir, oi?), xerrera llarga com comença a ser normal, musica, copes...
La nit va acabar tard, potser no tant com hauríem desitjat, però arribava a Rubí a una hora raonable com per dormir poc i sentir-me cansat.
Al mati de dissabte, i desprès de dormir unes 4 hores (no està gens malament), em llevava d'hora per fer dissabte i desprès tocava platja a Castelldefels.
Quina sort, a la platja vaig caure en una mena de son amb un ull obert i l'altre tancat que va ser d'ajuda contra la son, però que a la llarga no seria per tant, la platja em cansa.
A vosaltres no us passa?

...i a mitja tarda cap a casa per preparar-se pel gran esdeveniment.

La veritat es que el cansament em feia veure l'esdeveniment amb molta mandra, així que vaig intentar cercar una excusa per no anar i vaig fer uns SMS de socors per veure si algú volia sortir de festeta, però no va haver "sort".

Així que amb la moto, com no, vaig fer camí cap a Lliçà d'Amunt a ser partícip d'una de les experiències amb mes benzina que he tingut mai...


XXVIII edició de les 24 Hores de Resistència en Ciclomotors Vall del Tenes-Gran Premi Circuit de Catalunya








Per qui no ho coneix, es una cursa de resistència en ciclomotor que es du a terme en un circuit tancat de terra, amb els seus sots es clar. Consisteix en donar mes voltes al circuit en 24 hores i acabar la cursa. Cada equip ha de tenir 3 pilots que faran torns i una moto, que en cas de s'espatlli no podrà ser substituïda per una altre, sinó que s'haurà de reparar.



Deu ni do!



Així que jo anava allà per ajudar, encara que era la meva primera vegada, i vaig tenir la sort de poder participar en un equip, com a ajudant es clar, i ajudar amb el cronometratge dels pilots, repostatge, estratègia de carrera...senzillament genial!







Així vaig passar tota la nit de dissabte i el dia de diumenge, arribant a Rubí a les 21 del vespre, desitjant prendre una dutxa, tenia terra fins al cul (ja se sap que en un circuit de terra la pols es imprescindible), i llençar-me al llit per dormir.

Vaig gaudir com un nan i el cansament no va ser res en comparació al magnífic dia i la fabulosa experiència que vaig viure.

Vull donar les gràcies al company de feina que em va convidar a la cursa i al grup de persones que van donar suport a l'equip (persones amb benzina a les venes) i em van tractar com un mes.
Felicitar als campions, van quedar tercers del seu grup (llàstima del problemes mecànics que es van patir).

Els campions del nostre equip.







La cerimonia de lliurament de premis.






Ja m'estic posant en forma per la propera!

31 d’agost 2007

El meme de l'escriptori.

Bé, aquest meme va dedicat a la Jo Mateixa que, gràcies a "l'estima" que em te, m'ha convençut a fer-lo.

Regles
1º Posar una imatge del teu escriptori.
2º Explicar una mica, no molt.
3º Escollir a 4 persones per passar-l'hi.



Aquest es el fons d'escriptori que tinc a casa.





Es un fons que no pretenia ser tal, però que va surgir com a idea desprès de fer aquest post, on es pot veure l'original.

No recordo quin era el fons d'escriptori que tenia anteriorment.




Aquest es el fons d'escriptori que tinc actualment a la feina.


Bé, em sembla que l'explicaició d'aquest fons es força evident, es la meva moto...d'acord, la meva no però si es igual que la meva moto.


A la feina es on més canvio de fons d'escriptori, deu ser l'estrés.


El següents són alguns dels que han passat pel meu escriptori.



...i ara els 4 afectats!

1r. striper, perquè sé que li agrada fer feines.

2na. L'esther, perquè tinc curiositat. Te pinta de tenir un fons ben tendre.

3r. En g!, perquè li dec una.

4a. L'Eva, perquè respira frescor i ara que comença a dominar l'Ilustrator, segú que s'ha muntat algún.

Doncs això es tot.


I recordeu que tot i no haver nominat a algúns de vosaltres per fer el meme, això no vol dir que us estimi menys.

Salut!

30 d’agost 2007

Un ancià de 32 anys.

Un ancià de 32 anys assentat a una cadira, mira però no veu, sent però no escolta, no recorda la seva veu.
Mentre, el planeta gira, la gent canvia, es desglacen els pols i s’extingeixen les especies, però, l’ancià de 32 anys, no s’adona que el temps també conta per ell.
S’agafa fort al bastó que sempre l’acompanya com a fidel pilar contra la seva inconsciència.

Un dia un retruc, un moviment fora de lloc que li desperta els sentits.
S’aixeca de la cadira i amb la mà tremolosa cerca el bastó, però no hi ha bastó, aquell bastó que, sense adonar-se, havia estat la connexió amb seva existència.
La tremolor de la mà puja pel braç, fa bategar el pit com si el cor volgués desencadenar-se i munta fins al coll, ennuegant-lo i fent-li brollar llàgrimes dels ulls.
Te la vista emboirada, però no sol per les llàgrimes, hi ha alguna cosa més.
Què pot ser pitjor que perdre el seu bastó, pensa. Així que allarga la tremolosa mà cap el tel que, uns pams més enllà, desdibuixa siluetes.
La mà contacte amb aquell tel i de sobte, una dissonància, com si petes un artell, li desemboira la vista.
L’ancià de 32 anys està sorprès, veu coses que sol havia vist i fet a la seva “joventut”. I mentre el seu encèfal ordena les idees i desperta “antics” records, uns joves de la seva edat li atansen la mà, convidant-lo a deixar les restes de la bombolla, la cadira, la inconsciència i la seva aparent edat.



29 d’agost 2007

L'esport de dol.


Ahir va morir el jugador de futbol Antonio Puerta, jugador del Sevilla.

Un noi jove (22 anys) amb un futur prometedor que començava a encarrilar la seva carrera professional.

Aquestes coses passan, però són dures i demostren que ningú està exempt de res, tots som humans, fins hi tot aquells que són anomenats estrelles i cobren un sou que la majoria de nosaltres no sabrà mai el que és.

Com a esportista i persona em sento trist.



...i aqui un dels gols que va portar a la gloria al Sevilla F.C.

28 d’agost 2007

Cosetes de l'estiu.

Platja, concerts, moto, festes...i es que l'estiu es el millor moment per deixar-nos anar i fer aquelles coses que la resta de l'any "no ens permet fer" (entre cometes, perquè moltes no les fem la resta de l'any perquè no volem).
Han estat unes vacances estranyes, però fins hi tot d'allò que no sembla important podem fer una experiència de la que aprendre alguna cosa.





Tossa, platja, poble, relax...no relax no, gent! (però si desconnexio)









Festes de Gràcia, com sempre bonissimes, però massa curtes.






i concertillo...









...i desprès de perdrem el concert de Mataro o el del Sonar...




La Mala Rodriguez al forum


Brutal!














Alguna cosa mes?


Segurament




27 d’agost 2007

Afrodita, deessa de l'amor. (mitologia grega)





Símbol de tot el bell i desitjable, el seu origen va tenir lloc en el període dels Titans, quan Crono matà al seu pare Urà amb una falç i llançà el seu cos al mar.
D'entre les enormes ones espumoses que es van aixecar sorgir una nimfa, Afrodita, que amb la seva bellesa arribà a enfosquir el sol. Però encara que aquesta fos suficient per a fascinar a qui la veia, Afrodita duia en la cintura un cinturo màgic que tenia el poder d'enamorar a tots els homes i déus.


Extret i traduit d'un escrit d'una caixa de llumins, no es meu però m'ha agradat.



Algu recorda a aquesta Afrodita?

De quina famosa serie era?

El carro del sol (mitologia grega)




Heli, fill del Tità Hiperon i Tea, era el déu que recorria el cel tots els dies d'orient a occident amb el carro del sol, proporcionant llum i calor al món.
El seu carro d'or estava llençat per quatre coratjosos cavalls amb les crineres d'or, mentre ell mateix portava una cuirassa d'or centellejant de joies.
Al vespre, tornava a la seva casa de septentrió navegant amb la seva barca daurada per les aigües del riu Oceà que circumdava la terra.
Allí descansava abans de tornar a començar el viatge a l'alba següent.


Extret i traduit d'un escrit d'una caixa de llumins, no es meu però m'ha agradat.

25 d’agost 2007

Desig...


Arriba la foscor i la vista deixa d’enganyar a la ment,
que te desig per les textures de la seva pell
i que desvetllen els meus sentits.

Desig pel càlid alè de la seva boca.

Desig pel joc,
i per deixar-me perdre.

Desig per sincronitzar el ritme dels cors
i el ritme dels cóssos.

L’escalfor ennuega,
m’accelera,
em supera.

Vibracions silencioses porten missatges nocturns,
d’històries que semblen impossibles,
de finals humits,
intenses i quasi reals.

El desig vol que la ment desitgi,
la ment vol desitjar i que el desig no pensi.

Vola i tasta el camí dels turons i les valls,
de les ones i els retalls.

Tastar fins que la ment deixi de desitjar,
el desig pugui pensar
i la suor, la saliva i les essències siguin un.





24 d’agost 2007

El meu idol! ;P

Com un personatge com aquest podia tenir l'éxit que tenia?
Algun seggeriment?



Jo també vull!

eing?

23 d’agost 2007

el meme del 8!



Això em passa per parlar!


Això sembla com els col·leccionables que arriben al setembre.
“Gràcies” g!
Allà van 8 coses sobre mi!
·
1. Sóc emocional, el cor em porta. Abans el cor manava en tot, però per sort el cap està fent acte de presencia. Serà que la meva única neurona a començat a sortir del seu domicili habitual?
·
2. Soc judoka des dels 6 anys i ara en tinc 32 i ho segueixo practicant (evidentment amb aturades entre mig). Amb això he estat un gos, hauria de ser un cinturo mes important del que soc actualment, però que hi farem. Me fet la proposta de tornar a competir i espero complir-la.

(Des de aquí utilitzo l’esquema d’en g!, es que soc un gos amb els memes.)
·
3. La meva vida laboral també te coses curioses. De fet els estudis que tinc son de formació professional 2ºn grau en automoció, així que hauria de ser mecànic. Però la veritat es que treballo d’informàtic. L’explicació es que la informàtica sempre va ser el meu hobby i vaig tenir la oportunitat de treballar en ella sense tenir estudis (si cursos de programació) . Ara estudio a la UOC Enginyeria Informàtica de Sistemes.
Al principi de tot vaig treballar al Zoo de Barcelona i m’encarregava dels ponis...si,si, tampoc cal riure!
·
4. No soc fan de res ni de ningú, cosa que actualment em sembla una curiositat.
·
5. Un consell, no conduïu mai beguts, feu-me el favor, que les corbes es fan rectes. Per sort no vaig tenir cap accident.
·
6. Em considero sexualment actiu. Faria sexe cada dia i, tot i que la innovació no es el meu principal objectiu ni fort, m’agrada experimentar.
·
7. Em depilo el pit, les aixelles i la panxa amb freqüència i molt de tant en tant les cames.
·
8. I finalment jo també estic enamorat i la veritat es que es difícil deixar d’estar-ho. Si mes no crec que es important deixar d’estar-ho de la persona de qui estic enamorat perquè sinó tot fa pujada.
Però de la resta de coses que estic enamorat no vull deixar d’estar-ho, que aquestes omplen el cor i un que viu tant del cor necessita combustible!
·
Doncs qui vulgui fer el meme que el faci, però no li passaré a ningú, que cada un es deixi conèixer a la seva manera, que segur que l’entendrem!






Exit i armonia....




...o pau i herba?

Aquest es el kanji o infograma xinés que porto a l'esquena...qui sap si un pés o una predicció...el cert es que m'agrada.

La veritat es que ara tinc dubtes. Així que si algú sap la resposta!

20 d’agost 2007

Meme (que mira per on els odío).

Gràcies Striper per fer-me això, ho tindré present! ;P

1a: Quant temps portes com a blocaire?
Des de l'abril del 2006

2a: Com et vas assabentar de l'existència dels blocs?
Gràcies a alguns amics, però vaig entrar en profunditat amb un estudi que vaig realitzar en una assignatura de la UOC.

3a: Nomena cinc blocs que segueixes diàriament o amb molta freqüència.
Tant sol 5, quin problema...goldengate(d), Ferípula, Jo mateixa, Vacilando un rato, Waipueduca...si i etc.

4a: Ets lector anònim d'algun bloc?
He estat lector anònim, però prefereixo dir la meva, sense anonimats.

5a: Alguns autors que et despertin especial simpatia.
Alguns autors...sol cal seguir el enllaços que hi ha al bloc per saber-ho.

6a: Amb quins cinc blocaires te n'aniries de gresca?
Doncs com diu l'Striper, quan més serem més riurem.

7a: Amb quins tres blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
Amb 3 alhora? buf, no podria pas amb 3, ni amb 2, que segur que al final acabo d'espelma.
Però som-hi...la Jo mateixa, Déjà vie, la meva lectora externa Jana...i com home que sóc no em puc quedar sol amb 3... la Kentuta, Ferípula...i de moment ja està. ;P

8a: T'has enamorat alguna vegada d'algun blocaire?
Doncs no, però qui sap, el món dels blocs es una altre manera de conèixer gent.

9a: Estàs satisfet amb el teu bloc?
Si, es un bloc personal i no estar satisfet amb ell seria no estar satisfet amb mi.
Si, encara he d'aprendre molt, però m'agrado com sóc.

10a: Tria entre 3 i 5 blocaires perquè responguin aquestes preguntes en els seus blocs:
La Feripula, una argentina oberta al món, de caràcter fort i dolces paraules.
L'Àlex, tot i que no crec que sigui una persona de memes. Escriu com molts voldríem poder fer una vegada, encara que sol fos una.
L'Alexis, un tio amb el cap ben posat.
En Gerard (el qui jo conec per g!), una persona implicada amb el món.
I l'altre
Gerard, el meu Setonet company de marrons.

Aixxxx, quines coses teniu!

14 d’agost 2007

Sexe manual.

Si, ja sé que l'estiu es prou calent per si sol com per afegir temperatura amb videos calents, però em feia gràcia penjar-lo.

Quins temps! Sembla que era ahir quan al 2003, durant l'aniversari de l'amic Sergi, s'engegava la vena innovadora i calenta...

12 d’agost 2007

Perquè tantes preguntes sense resposta?

10 d’agost 2007

Cercant la perfecció?

81%How Addicted to Blogging Are You?

Mingle2 - Dating Site



Doncs si, sóc un 81% addicta a vosaltres blocaires d'aquest món.
No sé si es bo o no ser un 81% addicta, però queda clar que no em vull rehabilitar.

Cercaré la perfecció?

Siiiiii!

25 de juliol 2007

Dansa Oriental.

Ahir a Sant Cugat del Vallès es feia un mostra de Dansa.
Es una mostra on es veuen representats diferents tipus de Dansa com per exemple, dansa contemporània, dansa oriental, dansa clàssica...
Us deixo una mostra d'una de les actuacions que es varen realitzar.
Segur que a la Nimue li sona.
La veritat es que és un ball suggerent i veient el vídeo segur que ho enteneu.
Feminitat amb un toc exòtic.





Gràcies Puri per donar-me a conèixer una mostra tant interessant, que per cert es fa al meu expoble cada any i de la que no tenia ni idea que es feia.

24 de juliol 2007

MonoGrey...

Fa uns dies que va finalitzar la tercera temporada d'Anatomia de Grey, sèrie que feien el dijous a Cuatro.

Tinc MonoGrey!

Si, es curiós com ens podem arribar a enganxar a sèries de televisió, de manera que sigui una necessitat poder trobar-nos amb aquells personatges, cada setmana, al mateix dia i hora, al saló de casa.

Jo no sóc d'enganxar-me a sèries de televisió, de fet no m'enganxo a la tele. Tinc altre prioritats, però a aquesta sèrie no he pogut resistir-me.
Una sèrie amb la que he arribat a plorar.

Siiiii, plorar, no passa rés, no? Sóc sensible i, a més, aquesta sèrie mostra les diferents cares que poden tenir els sentiments.
Amb alguns punts de vista pots veure't identificat i altres no compartir-los, però no em deixa indiferent.

Em sembla que per sort no sóc l'únic amb MonoGrey i això farà que la quarta temporada arribi com va arribar la tercera.

De moment ens consolarem amb els capítols en DVD i els videoclips del youtube o Cuatro.



18 de juliol 2007

Sóc teu...

Sóc teu si pots escoltar-me quan no dic rés,
si ets capaç de trobar la idea o el pensament correcta en aquest calaix de mals endreços.


Sóc teu si pots definir a que oloro encara que no m’hagis olorat,
quin sabor tenen els meus llavis encara que no m’hagis besat,
quin tacte te la meva pell amb tant sols veure el reflex del sol.


Sóc teu si saps quin es el meu recó preferit encara que mai t’hagi portat,
si ets capaç de seguir el meu alè,
de seguir el mateix camí que porto i arribar a la mateixa adreça.


Sóc teu si el teu cor dona tot això per mi i el teu cap accepta la derrota.


Sóc teu, si...però sempre que jo sigui capaç de fer el mateix per tu.



Gràcies Meritxell per la inspiració.
També vull fer menció especial a l'Àlex, una persona amb una inspiració perpetua, sempre acompanyada de sentiments i comunicació.

15 de juliol 2007

Nostàlgia.

El meu cor encara segueix el ritme del seu,
encara respiro el seu alè,
oloro el seu perfum,
sento la seva presencia,
noto les seves carícies,
els records es queden amb mi.

El cor em suplica que la busqui,
però el meu cor i jo semblem dos estranys
i els fantasmes es riuen de mi.

Necessito emborratxar el meu cor,
per poder brindar per la seva felicitat
i evitar l’angoixa.

Em barrejo amb la gent,
com si volgués evitar que em trobés
o per poder trobar-la entre la multitud.

A qui li deu donar el seu amor?

Masses preguntes per fer-li al destí.

Present ennuegat,
destí incert.

13 de juliol 2007

Cor i combustible.

pom...pom...pom...popom...popom...popopomm...
S'apropa el moment...
Respiro fons...
El cor s'accelera...
Nervis a flor de pell...
Adrenalina...
Barreja d'angoixa i ànsia...
L'admiro...
brillant, les corbes del cos, els detalls la fan elegant...
Giro la clau...
premo el botó...
Soroll suau, càlid i agradable...
El cor vol sortir...
Sense ser del tot conscient de la realitat per la carrega de sensacions i adrenalina, m'he vestit...
la protecció es important...
Cavalco, avanço i cavalco...
Freno i accelero, m'inclino endavant, torno enrere...
em remena com vol...
Cavalco...
La controlo...no del tot...
jo li dic on anar però ella mana...
No pot manar, ella no...
M'imposo...amb respecte...
Noto la seva força tot i no ser gran...
sa força entra les cames...
El vent es fort...m’empeny...
Però li mano que corri més...
Es agradable...
sensació de llibertat...
ens comencem a entendre...
però amb respecte...
i cavalco, cavalquem...

Adsense

 


Antoni's Ous © 2008. Design by: Pocket