Ahir va ser 7 del més 11, una data assenyalada com a important en el meu calendari vital. Era una data de joia i alegria...ara es una data de tristor i melancolia.
Espero i desitjo que algun dia aquesta data caigui a l'oblit o com a molt que quedi com a un record borrós i curiós de recordar, com quan recordes anys passats i penses 'com hem canviat!'.
Ahir no va ser un bon dia per recordar, més quan et toca repetir i repetir la mateixa data en els papers de la feina, com si fossis masoquista.
La part positiva es que ja ha passat i ara tinc un any per oblidar-lo.
18 comentaris:
Vaaa! Una abraçada perquè ja ha passat la fatídica data...Quedarà en l'oblit!
;)
jo no lic donc gaire importancia a les dates, nose sera pq soc un desastre per recordarles? pero el q sta clar es q rera una data i ha alguna cosa mes q és alló q recordes. Aixi q un petonarro molt i molt gran pq avui ja es dia 8...
Jo tinc dates que sé k mai cauran en l'oblit, m'agradi o no, sempre estaran allà i potser amb el temps les recordi d'una altra manera... Però és part del nostre passat i per tant de la nostra forma de ser i de la nostra vida,
De vegades ens passen coses k ens fan mal però de les k també aprenem, i a mi em dóna la sensació que tu has après a ser molt millor en moltes coses (o lo teu és innat?)
Jana
estic molt d'acord amb el que diu dejà vie. el que sigui que et recorda el dia 7/11 hi és tots els altres dies. no deixis que la coincidència amb el calendari li doni més significat.
una abraçada!
Va que ja estem a nou vinja anims a veure si despres fem la xarradeta.
Las fechas...son eso ...fechas.....lo importante es lo vivido.....y como dice la cancion.....el año que viene repetimos.....
Un abrazo
Sourin
Avui el dia 7 ja queda en el passat! Ànims! ;-)
Claro que si Antonio, ya pasó un año y a partir de ahora solo mira hacía adelante!
Pero entiendo que sea dificil olvidar...a veces tampoco se debe olvidar del todo, para que no se repita...
Un abrazo
joana, gràcies!
déjà vie, a mi també em costa molt recordar-les, però potser pel que ha passat i el que significava, la recordo com si fos ahir. Gràcies,!
jana, hola guapa! La veritat es que segurament no podré oblidar mai la data, però espero recordar-la com un bon moment en el temps.
Jo també estic segur que d'això he après moltes coses i més que he d'aprendre! Em mires amb massa bons ulls, però gràcies. Petons.
àlex, espero que mica en mica el calendari torni a tenir el seu significat i que els records quedin on els hi pertoca. Una abraçada!
striper, peazo xerradeta, gràcies!
Sourin, solo fechas y lo que marcan són los hecho, no las fechas, pero para la mayoria de cosas las solemos relacionar, quiza porque es más facil hablar de numeros que de lo que vivimos dia a dia. Un abrazo.
lingüista, moltes gràcies. He de dir que encara que no et comenti massa, m'ensenyes molt.
waipu carolina, cierto. Hay veces que el dolor te quiere hacer olbidar, sin embargo lo bonito y lo que llena es poder recordar. besos.
ànims que ja som a dia 9!!!!!!!
ptns
un abrazo muy grande y el deseo de que alguna cosa pase, algo bonito que te ponga muchos dias para recordar con alegria en tu calendario
Ja han passat dos dies, com ets sents????
Tots tenim dates al cap, dates que ens porten records, alguns de bons, altres de dolents, guaita que jo recordo uns dies anteriors a les vacances d'estiu que em van fer extremir i de tant en tant hi penso, m'agrada fer-ho, encara que ja no gaudeixi d'aquells moments tant especials :-(
Un peto ben dolç, cuide't molt.
cafeambllet, gràcies.
andrea, muchas gracias y esperemos que así sea.
jo mateixa, molt millor, la veritat. La gràcia es aconseguir recordar-les, siguin bones o delentes, com una cosa positiva. Espero que amb el temps li tregui el positiu i ja no vegi res negatiu.
moltes gràcies i igualment!
aiss... així ets com jo! el diumenge, 4 de novembre, va fer un any just que vaig triar el meu vestit de núvia... vaig passar mal dia... a més una amiga em va trucar per dir-me que ella aquell dissabte havia triat el seu... ais... jo també li dono importància a les dates... per algunes coses és bo, però per altres et fa passar uns dies molt dolents... ànims guapo que ja és dia 10!!! petonets
El 7 de novembre també és una data important de la meva vida. L'he celebrada durant molts, moltíssims anys... més de vint. Però aquest darrer 7 de novembre ja no l'he celebrat, tot s'ha acabat.
Va ser un dimecres difícil. Un dia que em va costar molt identificar sentiments i gestionar emocions... Un dia per oblidar.
No tenia ganes de passejar-me pels blocs, però fa uns dies vaig llegir el teu post i em va colpir. Avui no m'he sabut estar d'entrar per dir-hi la meva però sense deixar cap consell: és una cosa més de les que porto malament.
Petons i una abraçada.
esther, serà qüestió de no donar-li més voltes, oi? Ànim també a tu i gràcies!
metamorfosi,curiosa coincidencia i puc imaginar el que vas sentir. Gràcies per dir la teva, sempre es agradable sentir opinions, també consells que pots o no fer-te teus.
Gràcies i Ànim!
I n'hi ha més de coincidències: jo vaig viure a Rubí durant molts anys... encara hi vaig sovint.
Gràcies pel teu comentari que m'has deixat, encara no m'he vist amb cor d'escriure res més al meu bloc.
Una forta abraçada i molts ànims també per a tu!
Renoi, espero que Rubí no sigui el gafe! Ànim, segur que trobes les forces!
Publica un comentari a l'entrada