El meme de l'escriptori.

Bé, aquest meme va dedicat a la Jo Mateixa que, gràcies a "l'estima" que em te, m'ha convençut a fer-lo.

Regles
1º Posar una imatge del teu escriptori.
2º Explicar una mica, no molt.
3º Escollir a 4 persones per passar-l'hi.

Aquest es el fons d'escriptori que tinc a casa.

Es un fons que no pretenia ser tal, però que va surgir com a idea desprès de fer aquest post, on es pot veure l'original.

No recordo quin era el fons d'escriptori que tenia anteriorment.

Aquest es el fons d'escriptori que tinc actualment a la feina.

Bé, em sembla que l'explicaició d'aquest fons es força evident, es la meva moto...d'acord, la meva no però si es igual que la meva moto.

A la feina es on més canvio de fons d'escriptori, deu ser l'estrés.

El següents són alguns dels que han passat pel meu escriptori.

...i ara els 4 afectats!

1r. striper, perquè sé que li agrada fer feines.

2na. L'esther, perquè tinc curiositat. Te pinta de tenir un fons ben tendre.

3r. En g!, perquè li dec una.

4a. L'Eva, perquè respira frescor i ara que comença a dominar l'Ilustrator, segú que s'ha muntat algún.

Doncs això es tot.

I recordeu que tot i no haver nominat a algúns de vosaltres per fer el meme, això no vol dir que us estimi menys.

Salut!

Un ancià de 32 anys.

Un ancià de 32 anys assentat a una cadira, mira però no veu, sent però no escolta, no recorda la seva veu.
Mentre, el planeta gira, la gent canvia, es desglacen els pols i s’extingeixen les especies, però, l’ancià de 32 anys, no s’adona que el temps també conta per ell.
S’agafa fort al bastó que sempre l’acompanya com a fidel pilar contra la seva inconsciència.
Un dia un retruc, un moviment fora de lloc que li desperta els sentits.
S’aixeca de la cadira i amb la mà tremolosa cerca el bastó, però no hi ha bastó, aquell bastó que, sense adonar-se, havia estat la connexió amb seva existència.
La tremolor de la mà puja pel braç, fa bategar el pit com si el cor volgués desencadenar-se i munta fins al coll, ennuegant-lo i fent-li brollar llàgrimes dels ulls.
Te la vista emboirada, però no sol per les llàgrimes, hi ha alguna cosa més.
Què pot ser pitjor que perdre el seu bastó, pensa. Així que allarga la tremolosa mà cap el tel que, uns pams més enllà, desdibuixa siluetes.
La mà contacte amb aquell tel i de sobte, una dissonància, com si petes un artell, li desemboira la vista.
L’ancià de 32 anys està sorprès, veu coses que sol havia vist i fet a la seva “joventut”. I mentre el seu encèfal ordena les idees i desperta “antics” records, uns joves de la seva edat li atansen la mà, convidant-lo a deixar les restes de la bombolla, la cadira, la inconsciència i la seva aparent edat.

L'esport de dol.

Ahir va morir el jugador de futbol Antonio Puerta, jugador del Sevilla.

Un noi jove (22 anys) amb un futur prometedor que començava a encarrilar la seva carrera professional.

Aquestes coses passan, però són dures i demostren que ningú està exempt de res, tots som humans, fins hi tot aquells que són anomenats estrelles i cobren un sou que la majoria de nosaltres no sabrà mai el que és.

Com a esportista i persona em sento trist.

aqui la notícia

...i aqui un dels gols que va portar a la gloria al Sevilla F.C.

Cosetes de l'estiu.

Platja, concerts, moto, festes...i es que l'estiu es el millor moment per deixar-nos anar i fer aquelles coses que la resta de l'any "no ens permet fer" (entre cometes, perquè moltes no les fem la resta de l'any perquè no volem).
Han estat unes vacances estranyes, però fins hi tot d'allò que no sembla important podem fer una experiència de la que aprendre alguna cosa.

Tossa, platja, poble, relax...no relax no, gent! (però si desconnexio)

Festes de Gràcia, com sempre bonissimes, però massa curtes.

i concertillo...

...i desprès de perdrem el concert de Mataro o el del Sonar...

La Mala Rodriguez al forum

Brutal!

Alguna cosa mes?

Segurament

Afrodita, deessa de l'amor. (mitologia grega)

Símbol de tot el bell i desitjable, el seu origen va tenir lloc en el període dels Titans, quan Crono matà al seu pare Urà amb una falç i llançà el seu cos al mar.
D'entre les enormes ones espumoses que es van aixecar sorgir una nimfa, Afrodita, que amb la seva bellesa arribà a enfosquir el sol. Però encara que aquesta fos suficient per a fascinar a qui la veia, Afrodita duia en la cintura un cinturo màgic que tenia el poder d'enamorar a tots els homes i déus.

Extret i traduit d'un escrit d'una caixa de llumins, no es meu però m'ha agradat.

Algu recorda a aquesta Afrodita?

De quina famosa serie era?

El carro del sol (mitologia grega)

Heli, fill del Tità Hiperon i Tea, era el déu que recorria el cel tots els dies d'orient a occident amb el carro del sol, proporcionant llum i calor al món.
El seu carro d'or estava llençat per quatre coratjosos cavalls amb les crineres d'or, mentre ell mateix portava una cuirassa d'or centellejant de joies.
Al vespre, tornava a la seva casa de septentrió navegant amb la seva barca daurada per les aigües del riu Oceà que circumdava la terra.
Allí descansava abans de tornar a començar el viatge a l'alba següent.

Extret i traduit d'un escrit d'una caixa de llumins, no es meu però m'ha agradat.