Contigo aprendí

que existen nuevas y mejores emociones

Contigo aprendí

a conocer un mundo nuevo de ilusiones

Aprendí

que la semana tiene más de siete días

a hacer mayores mis contadas alegrías

y a ser dichoso yo contigo lo aprendí.

Contigo aprendí

a ver la luz del otro lado de la luna

Contigo aprendí

que tu presencia no la cambio por ninguna

Aprendí

que puede un beso ser más dulce y más profundo

que puedo irme mañana mismo de este mundo

Las cosas buenas ya contigo las viví

y contigo aprendí

que yo nací el día que te conocí.

Andrés Calamaro - Contigo aprendí

El pintor de batallas - Arturo Pérez-Reverte

<< - Mírelos. Tan civilizados dentro de lo que cabe, mientras no les cueste demasiado esfuerzo. Pidiendo las cosas por favor, quienes todavía lo hacen...Métalos en un cuarto cerrado, prívelos de lo imprescindible, y los verá destrozarse entre sí. Markovic los miraba también. Convencido. -Lo he visto-asintió-. Por un trozo de pan, o un cigarrillo. Y no digamos por seguir con vida. -Por eso sabe, como yo, que cuando el desastre devuelve al hombre al caos del que procede, todo ese civilizado barniz salta en pedazos, y otra vez es lo que era, o lo que siempre ha sido: un riguroso hijo de puta. >>



I jo dic amén!

Peter Brueghel "El Viejo" (hacia 1530-1569)

Reflexions...

Estrella que pampalluga a la penombra,


companya de sentiments,


humitat pertorbadora,


insaciable en el seu recorregut.


Surt del món dels sentits


per arribar al món real


i acompanyar-me cada nit



pel camí dels mals.


Transparència pura


que com prisma trasbalsa la visió,


per sol poder veure la realitat del cor.


Estranya seguidora de les meves alegries,


però perpetua admiradora de la tristor.


No vull companyes com tu


però sol tu ets ara el meu consol.

Post The Farra

Avui faig una cosa que no havia fet mai, escriure just arribar d'una farra, begut i sense dormir.
Diuen que en aquests moments surt el millor i pitjor de nosaltres.
Serà una experiència curiosa llegir-me al dia següent o al mateix dia, però en situació "normal".

Aquesta nit, a l'hora de parlar amb alguna noia, per sort no he perdut la gràcia, sempre a aparegut ella, una visió fabulosa, melancòlica, desitjada, delicada i intel•ligent.

L'únic contacte mantingut amb ella era per dir-me que recolliria del pis. Voldria odiar-la, però no puc, l'estimo i la desitjo al punt d'entregar-li tot, es la meva felicitat.

M'he de deixar d'enganyar, ella es única i insubstituïble.

Avui he fet un pas enrere, més quan ella m'ha dit que no tingui esperances.

Tant ràpid s'acaba l'amor?

Trobo a faltar la seva escalfor a l'arribar, la seva vida a casa, la seva olor, el seu caràcter, el seu saber fer.

Vull sortir del pou, però no puc sortir sense ella, sóc sincer, quan estimes tant a algú, no hi ha res més que foscor si no hi és.

T'estimo, t'estimo, t'estimo, no acabaria mai de dir-ho, però la vida es dura i mentre a alguns els hi falta l'aigua o el pa, a d'altres ens falta l'amor, que crec que també es imprescindible per ser bones persones i poder viure.

Avui no voldria despertar, així no em llegiria i sabria que no es un malson, no tindré aquesta sort.

Al mati...de fet al mateix mati. ---------------------

13:26 ja he dormit unes hores i sorprenentment em trobo molt recuperat, esperava una recuperació més lenta i costosa o, fins hi tot no haver-me llevat, al menys en molt de temps.

Quan he vigut a llegir el que havia possat, tenia una lleugera idea del que havia escrit, però no amb quines paraules o amb quin ordre.
La veritat es que he llegit un munt de pensaments desordenats, com flaixos al mig de la foscor, però no els trobo massa especials i curiosos.
Son pensaments que continuen al meu interior i que intento amagar per no fer més mal del ja fet.

He de tornar a ser qui vull ser o qui haig de ser.

Vull canviar el meu cor per un de gel, segueixo amb les meves primeres passes.