Desde Tunez con horror!!!

*****Primer de tot i amb llagrimes als ulls(no de pena), vull dir que el contingut d'aquest post es resposabilitat de delosretos i jo quedo exempt de qualsevol responsabilitat i deixo clar que en qualsevol moment aquest post pot ser eliminat a petició del propietari del contingut...jusjus*****



JUASJUASJUASJASJUASJUAS!!!!

No puc fer més que riure!!!!

Han arribat fins a mi unes fotos del nostre amic "delosretos", no diré el seu nom real, perquè desprès de les fotos..., a més el coneixeu pel seu nom de comentarista ;P

En fi, no tenen desperdici!
Quina festa i quines pintes, vosaltres si que sabeu!


Aqui les teniuuuuuuu!!!

Comenta Delosretos!!!

Road to Slovenia - capítol 4t

en el capítol anterior...

Montse: - uiii, quina porrrr!!!
Antoni: - tranquil•la nena, jo estic aquí ("El manco de Lepanto").

...

En aquest capítol agraïm profundament la participació de les estrelles austríaques Sr.Aduanero(com Johnny Mentero) i Sr.Aduanero2(como el jefecillo).

Vam passar dos dies força entretinguts fen visita pels diferents pobles i muntanyes que envolten el Llac Como.
Les primeres sensacions eren bones i, tot i el dia ennuvolat que despertava, tot ens feia pensar que la nostres segona part del viatge cap a Eslovènia, seria tranquil•la.
Vam sortir ben d'hora al matí i vam decidir que faríem camí per les carreteres del nord d'Itàlia que recorren muntanyes i valls.
El camí es espectacular, es molt recomanable perdres per les muntanyes del nord d'Itàlia i sobre tot passar pels famosos Dolomitas (impressionants!!) No podíem fer res més que bavejar.
Un cop passat el Dolomites,vam decidir agafar l'autopista ja que el temps començava a apretar i teníem que arribar a Eslovènia per dormir.

Pilot Antoni: - Que Sita, anem per bon camí?

Copilot Sita (bé, no se si existeix copilota, però queda molt estrany): - Si, tranquil es tot recta (es clar, en una autopista amb creuaments no es massa habitual ;P) i avanç d'arribar a Àustria hem d'agafar la última sortida d'Itàlia (Tarvisio) i desprès, per un curt tram de carretera, entrem a Eslovènia.

Pilot Antoni: - Perfecte! Avisa’m quan arribem a la sortida.
Copilot Sita: - i tant, i tant, tu tranquil!! (si,si).


Mapa de la zona.

Després d'uns kilòmetres inacabables...

-- WELLCOME TO AUSTRIA --

Pilot Antoni: - Wellcome to Àustria? No anàvem a Eslovènia? No entenc rés...
Copilot Sita: - ui!! Crec que ens em passat...
Pilot Antoni: - aha?!

Doncs si, estàvem fent una visita per Àustria, país "encantador", de gent "comprensiva" i "simpàtica" i país del que no disposàvem de cap dada.
Si, la supercopilot, "que mai es perd", es va despistar o va decidir per pròpia voluntat que teníem que fer una visita a Àustria.

Després d'un curt tram d’autopista, vam observar una sortida i no vam dubtar ni un moment i la vam agafar.
En la mateixa sortida de l'autopista hi havia una entrada per fer camí enrere, però era en sentit contrari, així que el superpilot va fer pirula i vam tornar a entrar a l'autopista per fer camí enrere, tornar a Itàlia i agafar la sortida correcta.

Però...no vam comptar amb l'duana...jejeje

A la aduana austríaca un senyor "molt amable" ens va fer parar i vam començar la "conversa".

Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - ~€#|#~€&%@|!*¨Ç¨ #@€{]*&%!!! (tot i que domino molts idiomes ,entra ells l’austríac i l'alemany, no us faré la traducció del que va dir).

Pilot Antoni: - aaa,eee,aha,ooo??????????????
Copilot Sita: - eny?
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - #~€~¬~@&%$!

...una estona més tard...

in english...

Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - perquè no porten l'enganxina de permís de circulació per les autopista d’Àustria? (tradueixo aquesta part per tots aquells seguidors que sé que no tenen ni idea d'anglès).
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si???????? (traduït també de l'anglès es clar).
Copilot Sita: - aaaa no ho sabíem, ho sentim molt, es que ens hem equivocat.
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - Com que no ho sabíeu, de on veniu?
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - venim d'Itàlia.
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - doncs si veniu d'Itàlia ho tenim que saber, perquè avanç d'entrar a Àustria ho posa amb cartells.
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - el que passa es que ens hem equivocat, nosaltres no veníem a Àustria, anàvem a Eslovènia.
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - doncs si veniu d'Eslovènia també ho posa! (aquest sap tant anglès com jo).
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - nooo, nosaltres no venim d’Eslovènia, anem.
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - deixeu-me els papers del cotxe i un moment...

Durant un breu temps vam respirar una mica, semblava que anava a preguntar...
Torna...

Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - llegiu això!

Total, que llegim allò. Total, se’ns cauen els ous a terra,bé a mi no perquè sempre els arrossego.
Allò deia que si no havíem pagat aquell permís de circulació i preteníem no pagar, ens podia caure una multa de 4000€ (si 4000 no m'he equivocat) o podíem anar a presó (per deu algú s'ha xutat per la vena?). Una mica més avall indicava que es podia pagar una multa en aquell mateix moment de 140€ en metàl•lic i si no es disposava de metàl•lic es tenia que pagar en especies (ja us imagineu qui tindria que pagar oi? doncs jo es clar!).jejeje, en especies significava pagar amb objectes de valor (joies, aparells electrònics, etc.)(aquesta part la Sita ni lava llegir).

Pilot Antoni: - AQUESTS AUSTRIACS SON UNA COLLA DE GITANOS FILLS DE @#~€!!!!
Copilot Sita: - Sr.Aduanero, no pot ser, nosaltres ens em equivocat no veníem a Àustria.
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - un moment.
Sr.Aduanero2 (el el jefecillo): - qui es el problema?
...una altre vegada tota la història...
Sr.Aduanero2 (el jefecillo): - aaaa, o sigui, aneu a Eslovènia! (plasplasplas, ja em avançat un pas).
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilot Sita: - ... (continua l’explicació)
Sr.Aduanero2 (el jefecillo): - aaaa, així que veniu d'Itàlia i us heu equivocat de sortida! I on heu donat la volta per tornar a entra a l'autopista per fer camí enrere?

...silenci...

Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - Doncs miri, venim d'Itàlia i anem cap Eslovènia i, es clar, ens em equivocat i em anat a parar aquí.
Sr.Aduanero2 (el jefecillo): - si,si,si, però on heu donat la volta?

...silenci...

Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - Doncs miri, venim d'Itàlia i anem cap Eslovènia i, es clar, ens em equivocat i em anat a parar aquí.

...per tercera vegada...

Sr.Aduanero2 (el jefecillo): - ...
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - aaaaa, la volta...en un poble de per aquí (senyalant el mapa d'Eslovènia que teníem a mà i amb el que vam convèncer al Sr.Aduanero2 de que no anàvem a Àustria).

Sr.Aduanero2 (el jefecillo): - ja,ja,ja, bé, seguiu endavant però que no torni a passar...
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilot Sita: - corre,vinga, engega, marxem!!!!

Pilot Antoni: - aaaaa, si es clar sommiiiiii!!!

Després d'uns kilòmetres en direcció a Itàlia vam reaccionar. Els dos vam al•lucinar molt amb el tema de la multa i tot plegat, però desprès d'una estona vam començar a assumir-ho com una anècdota i vam esclatar a riure.



Mapa de l'excusió per Austria.

Poca estona més tard agafàvem la sortida correcta de l'autopista i aconseguíem entrar a Eslovènia.

Hola Eslovènia!!!!

(propers capítols que això no ha acabat!)


La Sita amb una de les sevbes guies.

Road to Slovenia - Capítol 3r

En el capítol anterior...

Antoni: - uf, quina nit tant estranya!!!
(resum súper ràpid que això no es 'Falcon Crest')

Capítol 3r...
Desprès d’haver dormit una estona per recuperar forces, vam anar per feina. El llac Como ens esperava i la veritat es que amb molt bona pinta.






Després d'aquest magnífic dia de sol, aigua, calor...va arribar la nit!

I quina nit!

La nit va arribar acompanyada d'uns fabulosos núvols grisos, que dic grisos, eren negres.

Antoni: -ups! tenda de campanya i pluja no es molt bona combinació...que divertit!!

Montse: -et recordo que la primera i única vegada que he passat la nit de càmping, les tendes de campanya ens feien de barca.

Antoni: -juasjuasjuas!!!

Unes hores més tard i en plena nit...

"pim,pam,pum,bocadill d'atun!!" (o el que és el mateix, "peacho tormenta!!" o "se cae el techooo!!" o "coger las barcas!!").

...quina "gràcia"! (les cometes les poso per respecte a la Montse)

Va començar a ploure de valent i la pluja anava acompanyada d'uns llamps, uns trons i un vent que feien tremolar el terra i remoure la tenda.
(la veritat es que no era per tant, però les històries s'han d'amanir)

Per la Montse semblava que tinguéssim que sortir volant, així que què millor que agafar-se ven fort al pes mort que tenia al costat, o sigui jo.
Mentre jo feia de pes, la intentava tranquil•litzar, o sigui em tronxava que per mi es el mateix, però no feia massa afecta i el meu braç es començava a ressentir, ja quedava poc per tenir una extremitat de goma.

Desprès d'una estona d'aigua vam poder seguir dormint.

Antoni: - uf, quina nit tant estranya!!! (i quin mal de braç...però també de panxa ;P)

Els següents dies van ser tranquils i vam poder gaudir, encara més, d'aquest lloc tant recomanable.



i properament al següent capítol...

Hola Àustria!

Com que Àustria, però no anàvem a Eslovènia?
Ja no entenc rés!

Road to Slovenia - Capítol 2on

En el capítol anterior...
oooooo kamaku que és Girona...i la resta ja ho sabeu...

Doncs desprès de la nostre visita gironina i de la nostre experiència cristal·lina, vam decidir prosseguir amb el viatge.

Destí Domasso (Llac Como - Itàlia)

Bé, algú va dir a la Montse que desprès de creuar la frontera, tot el viatge aniria rodat, però em sembla que va oblidar dir-nos quina frontera teníem que creuar... i no va ser per fronteres...

Un cop vam deixar Catalunya vam travessar França pel sud i un cop passat França ens vam atrevir amb Itàlia. La nostre xuleria no va preveure horaris, aixi que al arribar a Itàlia i veure que el nostre destí quedava molt lluny per trobar càmping obert, vam decir buscar un càmping més aprop.
Es curiós però passa i es que quan busques una cosa no la trobes...Aixi que els càmpings, tot i que a les guies sortien un munt, s'havien amagat.

"nada por aquí nada por alla. ¿donde esta el pto camping?"

Doncs si no vam trobar cap càmping fins força tard, amb la sort que quan el vam trobar estava tancat. (juasjuasjuas encara em tronxo)
Així que vam decir seguir fent camí fins on el cós aguantés i al matí ja veuríem on havíem arribat.
Durant aquest trajecte, vam arribar un moment que la son ens va vèncer, així que vam decidir aturar-nos a una area de descans a fer una becaina.
En poca estona jo vaig caure adormit, però la Montse no ho va aconseguir.
De sobte sento a la Montse...

-Antoni, esta la policia.
-ah, molt bé, esta bé que vigilin. - dic jo. I em torno a acomodar per seguir la meva becaina.

De sobte la Montse torna a insistir...

-Antoni, es que el policia el tens a la teva finestra i vol que la baixis...

-Antoni: ups, vaja, si haguessis començat per aquí.

El policia estava al costat de la finestra del conductor amb una llanterna i cara de flipat perquè no li fotia cas (glups, suor freda...).
Baixo la finestra i en italià ens pregunta cap a on anem i li diem que anem cap a Domasso. Ens pregunta si estem descansant i assentim (que no em veu les lleganyes i la cara de grogui?, o potser pensava que estava grogui per alguna altre cosa...).
En fi, fa un repàs visual amb la llanterna per dins el cotxe i molt amablement s'acomiada.

uf, quina historia, si ja es fotut que et desperti un despertador, no us imagineu com et despertes amb un poli (carabinieri a Itàlia).

Per sort la resta de descans va ser agradable i vam seguir el nostre camí cap a Domasso, un poble situat al nord del Llac Como, un llac molt gran i maco de veure situat al nord d'Itàlia.

Un cop vam arribar a Domasso vam fer un merescut esmorzar, vam veure sortir el sol al llac, vam veure com començaven la pesca del matí i vam localitzar un tranquil càmping situat a Sorico, un poblet una mica al nord de Domasso on vam fer una becaina per començar la visita pel Llac Como.

Road to Slovenia - Capítol 1r

En el capítol anterior...
- Antoni: ja som aquiiii!!! Penjaré una foto al blog per informar de la nostra arribada...

A partir d'aquí ja sabeu.

Alguns ja heu vist fotos i escoltat les anècdotes d'aquest apassionant viatge que ens ha dut durant 12 dies per llocs tant interessants com Girona (aturada no prevista), Como (Itàlia), Àustria (aturada no prevista) i d'altres ciutats a Eslovènia. Però per qui no a tingut aquesta SUPER! MEGA! OPORTUNITAT! us faré cinc cèntims.

Tot va començar així....

Carretera AP-7 direcció La Jonquera. 18 hores? si fa no fa.
- Antoni: oh, tu Montsita Superconductora, has vist que tenim al vidre davanter del cotxe?
- xaxaaaannnnnn!! (musica d'impacte).
- Montsita: oh, si que ho veig, Antoni Supercopilot!! Es una esquerda al vidre davanter del cotxe!!

Més o menys la reacció va ser aquesta, desprès de veure, a pocs quilometres de La Jonquera, una esquerda que anava recorrent el vidre davanter del cotxe des de la part inferior dreta (vist des de dins el cotxe) cap a la part superior esquerre. Per sort no va avançar més, però al no conèixer el perill que això podia suposar, vam procedir a fer una aturada tècnica a la última zona de servei a La Jonquera.
Vam trucar a la Mapfre des d'on ens van notificar diferents telèfons per contactar amb empreses de reparació de vidres de vehicles. Un cop vam trucar a diferents tallers, i vist que per l'hora que era no ens ho repararien aquell mateix dia, vam decidir reservar hora a un dels tallers de Girona on si tenien el vidre i ens el podien reparar al dia següent.
Així que ens va tocar buscar un càmping proper a Girona on passar la nit per dur el cotxe el dia següent a reparar.

El viatge no començava massa bé, però de moment el tema no era prou greu com per preocupar-se, ja teníem reparació prevista i ens ho feien al matí següent. Ens ho vam prendre amb filosofia i al matí següent, mentre reparaven el cotxe, vam visitar la bonica ciutat de Girona, on jo no havia estat mai i que recomano de visitar.


Girona des del riu.



Un cop vam visitar una petita part de Girona i va ser l'hora de recollir el cotxe reparat, sobre les 13 hores, vam continuar el viatge.
I el vam continuar amb energies renovades, perquè aquella aturada imprevista, ens havia fet veure que hi ha coses que tot i semblar un greu problema no tenen perquè ser-ho i poden tenir solució, a part de haver-nos descobert una ciutat encantadora.

Continuarà...

Besots a tots i totes i aneu a Girona!

Ja estem aquiiiiii!!!!

Doncs si, desprès d'un intens viatge per les terres eslovenes, ja em tornat amb energies renovades.
Em de dir que Eslovènia es un destí que no te pèrdua i tot i el temps, les anècdotes o contratemps passats, ens ha quedat un molt bon gust de boca.
La majoria de gent que em trobat es seriosa i de vegades sembla antipàtica, però un cop accedeixes a ells, la majoria han sigut bona gent.
El país es ESPECTACULAR, pels paisatges naturals, però també pels rurals.
En definitiva, un país autèntic de gent singular.
Cal dir però, que la seva entrada a la unió europea, està fent canviar al país. Qui sap quan temps continuarà sent autèntic o si seran capaços de no canviar com per perdre la seva essència...
























Poble de Ptuj. En plena festa major?

Ja us anirem fent cinc cèntims del nostre viatge...Les fabuloses aventures i desventures de la Montse i l'Antoni!!

Fins aviat!

De vacances!!!!!!

Cap a Eslovenia, de passada per Como (Italia).
uuuaaaaaahhh!!! mmmmmm...que més es pot demanar?
Ens veiem a la tornada!!

Nova imatgeeee!!!!!

Holaaaaa,
feia dies que no deia rés, però es que he estat fent algún petit canvi al blog per donar-li un altre aspecte, com a mínim en els colors.

Així que ara a cel·lebrar-hoooo!!!!























Per cert...que els 'tronkins' no cantin victoria i que les 'nenes' es preparin perquè els reptes tornen.

Una abraçada!!!

Repte 7 (jeroglífics)

Ara va de jeroglífics!

A veure si amb això penseu més.
Perquè no s'enfadin els de lletres no cal saber matemàtiques per esverinar això, fa falta imaginació, intel·ligència i lógica. ;P

Segur que coneixeu el funcionament d'aquests jeroglífics, però per si de cas us recordo que el que cal fer es construir alguna frase o paraula a partir dels nombres i símbols, seguint les pistes de les preguntes.

Aquests jeroglífics no els he fet jo, així que ja existeix la resposta, no me la invento jo.

1. La resposta en català.

2. Combinació d'spanglish i una mica d'imaginació.

3. Una crida a la prudència a la carretera. Resposta en català.

4. Frase en català feta amb nombres i simbols, bé com les anteriors, però més 'xunga'.

Important: cada un dels 3 primers jeroglífics tenen com a premi un gallifante i el 4t te com ha premi 3 gallifantes, però les respostes incorrectes resten gallifantes, així que vigileu i responeu amb seguretat. Demano la frase o paraula exacte com la he pensat, tot i que amb el 4t potser sóc més tou.

Apa, que continuï el joc!

Repte 6

A veure si amb aquest penseu una mica més!






























El que estar clar es que les ments privilegiades com les dels 'tronkins' ho tenen fàcil.

Avui es un dia "xungu" de feina i a més estic sol a taller, així que estic fins el Ous.

I parlant d'ous, aquí va el repte:

El sr. Ramón te una granja de gallines i ven els seus ous (els de les gallines), però te un petit problema i es que li falla la memoria per la seva edat, hi ha d'altres que ens falla més i som més joves, però ara no ve al cas.
La producció habitual d'ous sempre esta entra els 700 a 800 ous, però avui no recorda quants a agafat. El que si recorda es que els va empaquetar per dotzenes i no li va sobrar cap. Però va venir un client, d'aquests toca cullons que tant ens agraden, i li va demanar que volia tota la producció del dia però empaquetada en grups de 15.
De mala gana empaqueta novament tots els ous i curiosament tampoc li sobra cap.
El sr. Ramón comença a fer les comptes per saber quan li ha de cobrar al client, però no recorda quants ous li ha venut.
Ho sabeu vosaltres?

He de dir que tots porteu una ratxa que s'hem acaben els reptes, haurem de baixar el ritme... ;P

Repte 4

Pugem el nivell!!!
No massa per això...crec que amb aquest pensareu una mica més.
Apa, aquí el teniu:










Si al nombre de passatgers d'un avió se li sumen els 9 tripulants, s'obté un nombre primer, capicua, més gran que 100 i inferior a 150 i, a més, la suma de les seves xifres dona un nombre parell.
Quants passatgers van a l'avió? (per donar per correcte la resposta es necessària l'explicació)

Anim a tothom que s'ha de trencar l'empat!!!

Repte 2

I sense deixar-vos respirar...un altre repte!!!
Ho podreu aguantar?
He de dir que aquest es molt més fàcil, esta pensat perquè les Nenes el puguin fer.

Aquí va:











Tenim una baralla de cartes francesa, d'aquestes que s'utilitzen per jugar al poker per exemple (les podeu veure a la imatge).
D'aquesta baralla agafem 3 cartes i les posem una al costat de l'altre de cara amunt.
Ara veiem que a la dreta d'un REY (K) hi ha una o dues DAMES o REINAS (Q), cosa que també succeeix a l'esquerra d'alguna DAMA (Q).
A més, a l'esquerra d'algun COR hi ha una o dues PIQUES i el mateix succeeix a la dreta d'alguna PICA.
Quines són les 3 cartes que hem posat sobre la taula i quina la seva posició?

Fàcil, fàcil, fàcil!!!

Aquí queda...molta sort a tothom, encare que ja sabem qui ho treurà.

Repte 1

Aquí va el primer repte de pensar.
Estar clar que qui treurà el resultat correcta en el mínim temps serà algun 'tronkins'. Ho sento per les noies que haureu de esperar a saber el resultat fins que algun 'tronkins' encerti, però tranquil·les, serà ràpid.

Apa doncs aquí el teniu:














Tenint en compte les situacions polítiques i econòmiques que mouen el món...
Quin motiu pot tenir un massatgista català per preferir donar primer un massatge a 2 francesos que a un nord-americà?

De premi hi ha un 'gallifante'.

Apa 'tronkins' demostreu el que valeu. Les noies també podeu pensar si podeu ;P

Salutacions,

Nada por aqui, nada por alla, donde esta la Sitaaaa?

Holaaaa!

Avui l'endevinalla del dia...On para la Sita?

Si, sembla mentida però surt a la foto.

Pista: 'cliqueu' sobre la foto per fer-la gran i busqueu per l'aigua.

El premi es una visita al oculista, que no voldir que us el pagui, vol dir que us acompanyo perquè no us foteu de lloros.
Per cert, la fotografía es d'un parc de Gènova...

Aquí teniu la sol·lució, la podeu veure marcada en groc.

'TRONKINS' (Gerard)

'NENES' 0

Valparaíso...Kamakuuuuu!!!

Per fi tinc un momentet per actualizar el blog, entre estudis i feina. I de quina millor manera d'actualitzar-lo, doncs amb les fotos que ens han fet arribar el Luis Angel i la Vicky des de Valparaíso (Xile).
Sol puc dir una cosa...hi ha alguna casa del mateix color?
Es impresionant, cada una d'un color i a més no són colors suaus precisament, tot el contrari.
Han enviat moltes més, però penjo un parell. Si voleu veure més, sempre amb el seu permís podeu punxar aquí.
Per cert, animo al Luis Angel i a la Vicky que facin comentaris i ens expliquin les seves experiencies... ;P

Felicitats i ànim!

Gènova

Mentre treballava pensava, una vegada més, en les vacances i els seus moments. Són aquelles típiques vacances en les que acabes més cansat del que has marxat. Però que més dona, si el que val es haver-ho passat d'allò més bé. Ja he anat penjant alguna foto d'aquesta ruta recomanada, que va ser Gènova, Verona i Venècia, però encara queden coses per veure. Avui penjo alguna foto de Gènova, ciutat portuària de gran història i importància. Es una ciutat, tot i estar cap al nord d'Itàlia, més estil del sud, potser "més Italiana" que Verona o Venècia.

Diumenge tarda...bieeeeen!! (the Mask)

Doncs ja s'acaba el cap de setmana.
Deprimit? doncs, com explicar-ho...
La veritat es que quan et passa el cap de setmana i no l'has sentit passar, més que deprimir-te, et fot una ràbia d'un parell d'ous. Són moments en els que penses que a l'endemà et toca currar i comptes quan et queda per les vacances.
aiii, quin remei toca...vaig a netejar la meva mascara de persona humana perquè no se’m vegi la cara de mala hòstia que fare la resta de setmana.


























Bé, no us deprimiu i agafeu la nova setmana amb moltes forces...joder que tipic!

P.D. Moltes felicitats maaaameeeeeees!!!! I a tu també Montsita, ja saps perquè. Un petonarro.

Per fi es divendres!!!

Mentre sonen el Bee Gees, et fas una dutxa, et poses colònia i busques a l'armari aquella roba que et fa sentir tan wapo. De sobte trobes aquella caixa de roba d'altres temporades (diguem unes 15 temporades) que a quedat oblidada en un racó de l'armari, la obres i... si, trobes aquella roba que et feia sentir tant atractiu quan tenies 14 anys. La treus de la caixa, la mires, calcules la mida a ull i et dius...eiiiiiiii segur que encara em va bé, avui triomfaré segur!!!
Amagues la panxa i apretant-te el cul, comences a esmunyir-te dins aquells draps. Desprès d'una estona de barallar-te i d'haver-te convençut que tens el mateix tipus que quan tenies 14 anys, et pentines, et somrius al mirall i fas cara d'haver-te enamorat de tu. Surts tot content, caminant com un model, principalment perquè el pantaló t'apreta els ous, t'apropes a la parella i dius fent cara de George Clooney (cara que a tu et sembla seductora però que realment sembla que estàs estrenyit) -avui m'hauràs de vigilar, que totes s'em voldràn lligar. Des d'aquí es poden donar dues versions (personalment prefereixo la primera).

La primera:
......un silenci......
......un silenci molt llarg.......
......un silenci massa llarg......i et responen, amb alguna llàgrima als ulls, que tu ben bé no acabes d'entendre a que es deu...
-Hi ha alguna festa de disfresses?
Tu per sortir del pas i començant a entendre que aquella roba ja no és adient dius...
-Noooo. M'he posat la roba vella per fer neteja per casa, com es vella...

La segona:
Ella et diu...
-uiiiii si, si que hauré de vigilar, però tu també, que he trobat el meu vestit d'aniversari dels 14 anys.

Des d'aquest punt podeu imaginar. Els dos fent el ridícul pel món.

Si, potser ara deus pensar "a mi no em passa això", però jo no estaria tant segur, l'ego es massa fort ;P
Per cert...
Aquest cap de setmana que fan a la tele?

Gerard Setó El Curro "TRONKINS"

Holaaaaa!!!!
més fotos d'ambient laboral aquí, el blog d'en Setonet:

Gerard Setó El Curro "TRONKINS"

Quines cares i quin bon rotllo...i afegeixo..."comeme el co..."...

Vuit setmanes per l'estiu...moment raroomaloo?!

Doncs això, fent un esforç mental important, he aconseguit fer memoria d'alguns del moments raroomaloo?! de l'estiu.
Si l'estiu...unes set o vuit setmanes, si fa no fa, perquè arribi aquesta epoca de l'any en la que la majoria estem contents i feliços, morenets i excitats . Una epoca de l'any on es succeeixen un munt de situacions raroomaloonissimes, al mateix temps divertides i esfaraidores. Els solters/solteres lligan, els casats per fi tornen a lligar, amb les seves dones, som capaços de ballar una conga o algo del Georgie Dann sense vergonya.

Poden sortir tantes cares i postures rares en una foto?
En tots cas, reflexionem sobre l'efecta que causa en nosaltres aquesta estació. Contorsionisme, deformació facial, sexualitat pertorbada,etc.
Aneu assaborint la primavera, perquè en breu comaçarem a petir els canvis.
També es cert que alguns portem la mateixa cara tot l'any...^^

I perquè us relaxeu mentre reflexioneu...Verona ummmmmm...

Un dia més viscut,un menys pel cap de setmana...buf!

El curro es dur, que us he d'explicar... però es més dur quan el cap de setmana l'has acabat mort. Et quedes adormit a sobre del teclaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat, la cara sembla un tauler d'escacs amb totes les teclas marcades, l'ambient es tens i els companys t'estimen...








(la foto es un pel antiga però sóc jo i la situació es habitual).



En fi, mentres escolto el Franc Sinatra a la feina...cal? Deixo una altre foto de Paris...fotos des de un altre punt de vista ;P

Paris mon amour!

Montblanc - Setmana Medieval

Hola!
aquest cap de setmana hem estat a la setmana medieval que es fà a Montblanc i he de dir, que no us ho podeu perdre. Aquest any ja no us dona temps, però l'any vinent es una sortida recomenada per aquestes dates.
Mercat medieval, venda d'esclaus, campament de soldats. representació de la llegenda de Sant Jordi, etc. Teniu coses per fer i passar un bon dia.
Aquí teniu una foto amb la Montsita i amb la reina d'aquest any a Montblanc, que més d'un ja voldria.
Un agraiment especial al Gerard i la Laia per fer-nos de guia i recomanar-nos la festa.

Per cert...qui deia que no em vestiria?

Al final el Sergi també es va animar...juasjuasjuas, quines pintes!

Una abraçada,

Enllaç relacionat:
Gerard SetoSetmana Medieval de Montblanc 2006

Benvinguts/des!!

Hola a tots/es!
acabo de donar per inaugurat aquest magnific lloc personal, on compartirè amb els meus amics les experiencies, bones i dolentes, que anem tenint.
De fet prefereixo les bones, em sembla que com la majoria.
També m'agradaria que els meus amics, i aquells que no ho siguin, comparteixin les seves coses, idees, fotos, comentaris, experiencies i bogeries i així podrem estar més aprop.
Dedico aquestes primeres linies al meus amics/amigues...us estimo, tot i les vostres bogeries, humors, defectes i virtuds...oooo que maco no?
De tot cor, una abraçada us desitjo el millor.


ANTONI

___________________________________________________________

Avui necesito un cafè, no millor dos o potser tres... de fet crec que m'estic tornant en un adicte. Tindrà remei? Espero que si, entre la feina i els estudis m'adormo de peu. Quin estrés!
Avui estic fent aquestes proves en la pàgina de Wikompany i així viure de més aprop el món dels CMS i més concretament dels wiki, tot i que això es un blog (que també es un CMS eee?!).
He de dir que és força divertit fer i desfer en aquests tipus de web i, tot i que sembla dificil de fer anar, no ho es pas.
Respecta a l'estrés i l'angoixa, he de donar les gràcies a una persona a la que he fet molt de mal sense m'ereixe-ho i que, tot i això, esta al meu costat, petint els meus mals de cap, però que m'anima a seguir i esforçar-me i que m'estima d'alló més. Sense ella, no tindria forces per tirar endevant els proyectes que tinc oberts a la meva vida. De tot cor, gràcies. T'estimo.

"Desde Chile con amor".
També vull fer menció especial als meus amics "missioners" ;P que han aconseguit tirar endavant un dels seus somnis i projecte personal, no sense esforç es clar, però sempre amb il·lusió i empenta. Us mereixeu el que esteu aconseguint, primer per com sou i desprès per com heu treballat per aconseguir-ho. Anims i força!! Us estimem.

Antoni 28/04/06

_____________________________________________________________

La foto:
Paris mon amour!!