07 de setembre 2006

Road to Slovenia - Capítol 2on

En el capítol anterior...
oooooo kamaku que és Girona...i la resta ja ho sabeu...

Doncs desprès de la nostre visita gironina i de la nostre experiència cristal·lina, vam decidir prosseguir amb el viatge.

Destí Domasso (Llac Como - Itàlia)

Bé, algú va dir a la Montse que desprès de creuar la frontera, tot el viatge aniria rodat, però em sembla que va oblidar dir-nos quina frontera teníem que creuar... i no va ser per fronteres...

Un cop vam deixar Catalunya vam travessar França pel sud i un cop passat França ens vam atrevir amb Itàlia. La nostre xuleria no va preveure horaris, aixi que al arribar a Itàlia i veure que el nostre destí quedava molt lluny per trobar càmping obert, vam decir buscar un càmping més aprop.
Es curiós però passa i es que quan busques una cosa no la trobes...Aixi que els càmpings, tot i que a les guies sortien un munt, s'havien amagat.

"nada por aquí nada por alla. ¿donde esta el pto camping?"

Doncs si no vam trobar cap càmping fins força tard, amb la sort que quan el vam trobar estava tancat. (juasjuasjuas encara em tronxo)
Així que vam decir seguir fent camí fins on el cós aguantés i al matí ja veuríem on havíem arribat.
Durant aquest trajecte, vam arribar un moment que la son ens va vèncer, així que vam decidir aturar-nos a una area de descans a fer una becaina.
En poca estona jo vaig caure adormit, però la Montse no ho va aconseguir.
De sobte sento a la Montse...

-Antoni, esta la policia.
-ah, molt bé, esta bé que vigilin. - dic jo. I em torno a acomodar per seguir la meva becaina.

De sobte la Montse torna a insistir...

-Antoni, es que el policia el tens a la teva finestra i vol que la baixis...

-Antoni: ups, vaja, si haguessis començat per aquí.

El policia estava al costat de la finestra del conductor amb una llanterna i cara de flipat perquè no li fotia cas (glups, suor freda...).
Baixo la finestra i en italià ens pregunta cap a on anem i li diem que anem cap a Domasso. Ens pregunta si estem descansant i assentim (que no em veu les lleganyes i la cara de grogui?, o potser pensava que estava grogui per alguna altre cosa...).
En fi, fa un repàs visual amb la llanterna per dins el cotxe i molt amablement s'acomiada.

uf, quina historia, si ja es fotut que et desperti un despertador, no us imagineu com et despertes amb un poli (carabinieri a Itàlia).

Per sort la resta de descans va ser agradable i vam seguir el nostre camí cap a Domasso, un poble situat al nord del Llac Como, un llac molt gran i maco de veure situat al nord d'Itàlia.

Un cop vam arribar a Domasso vam fer un merescut esmorzar, vam veure sortir el sol al llac, vam veure com començaven la pesca del matí i vam localitzar un tranquil càmping situat a Sorico, un poblet una mica al nord de Domasso on vam fer una becaina per començar la visita pel Llac Como.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Alguna cosa rara es va olorar el carabinieri... ( si hagués anat jo, si que sé qué hauria olorat XDD )
Com a mínin ja no portaveu el parabrisas fet caldo, que si no igual us escorcolla i tot ( que bonica paraula...escorcollar... )
Vui més fotos!!!! Com mola el llac aquest !!!!!!

montse ha dit...

ostres Antoni! Quan ho llegeixo fins i tot li trobo la gràcia i em fa riure!! Però quan vaig veure el pto carabinieri us aseguro que gràcia, gràcia... no era.
En volem més!!!!!

Antoni Esteve ha dit...

juasjuasjuas
segur que hauria olorat una altre cosa!
En tot càs va ser curiós.

Anònim ha dit...

jajajajaj
la historia de la poli és genial! que bo!!

Anònim ha dit...

HAHAHAHHAHAHA! És genial, la història dei carabinieri!!! Sort que no et van fer un registrament en serio, perquè si t'haguessin fet una inspecció rectal haurien trobat coses increïbles (i, segurament, tu també hauries descobert coses increïbles xD)

Petonets... I MÉS CAPÍTOLS!!!!

Anònim ha dit...

JAJAJA
¿Por qué será tan agradable y deseada la presencia de la poli, carabineros.... o como se les llame siempre? Por cierto, en Chile son los Pacos, y dan el mismo buen rollito que en todos lados.
El lago genial, y estas vacaciones compartidas, con humor, me encantan.
¿Dónde fuimos luego, Antoni?

montse ha dit...

més, més, més!!! volem més capítols!!!!!! muaks

Anònim ha dit...

Pues no veas, yo ayer estuve en Madrí currando un poco y también me pasó de todo....desde el avión de Iberia que se estropea y me dejan dos horas y media tirao en Barajas ( puta T4, tiene forma de las gaviotas esas de un partido político cuyo nombre no quiero ni mencionar ) al taxista que se había ido de fiesta la noche anterior y me decía que tenía ganas de potar que todavía iba ciego, hasta encontrarme con el Gallardón en un picoteo que habían organizado en la puerta del Bernabeu... ( yo estaba por allí y claro, al ver comida me acerqué a ver si me daban algo y me encuentro al notas... )
Pues eso, a ver si entras el 3er capítulo que si no voy comentando mis propios capítulos en tus comentarios xDDDD

Antoni Esteve ha dit...

jajaja pues esta bien que los expliques, no tienen perdida.
Por cierto, cuando llegaste al picoteo arrasaste ¿no?
juasjuasjuas

Adsense

 


Antoni's Ous © 2008. Design by: Pocket