08 de setembre 2007

LA "MOVIDA" TAMBÉ ÉS CATALANA

Com el promés es deute i la Jana com bona noia que és em va fer la feina, vull dir la de fer la crònica perquè em pugués sentir una mica al concert, aquí teniu la crònica del concert que Fangoria va fer el dimecres 5 de setembre i on un servidor no va poder anar, però li hauria agrada't.

Us enrecordeu als 80 de la "movida"?

Des d'Alaska passant per Alaska i los Pegamoides a Fangoria ha passat molt de temps, però els incodicionals d'Olvido Gara continuen la seva trajectòria allà on sigui. Des de rastes a pijos, gays i lesbianes, vestits de marca o de "mercadillo", cossos plens d'adipocits o de gimnàs, tota classe de personatges s'ajunten quan toca ella... i és que darrera la imatge postmoderna de tota la vida ha estat un dels pocs artistes que fa que sigui impossible estar asseguts en una sala com l'auditori (mala sala per fer concerts com aquest) i això que aquesta vegada venia sense els darrers habituals com Nancys Rubias i altres personatges curiosos.


Després de passar vàries nits sense quasi dormir m'en vaig cap al concert, al que quasi arribo tard intrigada pel sobre misteriós de "Jo mateixa" i pel trencament del retrovisor del cotxe del meu acompanyant, per no dir de la caca d'aparcar a Barcelona i pel darrer cigarro que vol que fumar el meu amic -i que m'està viciant jo que només fumava als sopars de nenes- pel que quasi ens taquen la porta als nassos (ja sabeu que el vici no sol pot matar, també et pot fer perdre un concert).

Busquem el seient a la quinta òstia (les entrades sempre s'esgoten) i comença una disbauxa de ritme que fa que quan ha cantat 3 o 4 cançons s'aixequi tothom... i és que a qui se li acut fer un concert d'ella o de ningú que no sigui melòdic asseguts com gilipolles!. Clar que això va ser poc després que cantés "Escandalo" de Rafael!!! us imagineu això els que no hi heu anat? tothom flipava...



Els que ens envolten coincideix que no són pas heteroflexibles, sinó doblegats del tot, i el meu amic que ja abans d'entrar m'havia dit que sovint el prenen per gay em diu que sort que va amb mí, però la veritat és que hi ha cada tio que és una llàstima impressionant que ho sigui des del punt de vista femení es clar!
Tothom balla (fins i tot ell a qui no li mata gens aquest grup) i canten cançons velles, cançons del nou cd i cançons d'altres grups (ja us he dit que lo del Rafael era paranoic).


Fangoria sempre apretada als seus vestits i amb una pitrera impressionant, com un "fetiche" transexual ens porta pel món de l'amor i el desamor sense parar. La gent li demana més, i ella sembla encantada amb l'ambient.

Una mica curta l'hora i mitja, però ha valgut la pena.


Després cues al lavabo i intent de sopar alguna cosa al Teatreneu que resulta que ha tancat la cuina. Acabem a una pizzeria que tanca en 30 min a Gràcia. Els gelats italians de postre de la plaça revolució també han tancat i ens jalem un frigo a un opencor, una mica cutre però "un antojo és un antojo" i al final em fotia a dormir un altre cop cap a les 4 del matí.

Una bona nit.
Llàstima no haber sabut que al goril·la li hagués agradat anar-hi...


Jana

Jana, moltes gràcies per pensar en el goril·la i fer la crònica.
Ara es com si hagués pogut treure el nàs per un forat i haver vist alguns retalls del concert.

07 de setembre 2007

MEME ZONAS EROGENAS...QUIEN SE ATREVE?

Aceptando en reto de Alexis al quien le encanta machacarme a MEMEs...me lanzo a la aventura literaria.


Tu cuerpo se relaja,
pero percibo estremecerse a tu alma,
que confinada en ti, con alborozada sutileza
se traspira a través de tus poros,
que como perfume invisible, lo inhalo
y alcanza a mi mente agitándola de excitación.
Sin oposición te giras hacia mí,
con mirada calida y agresiva que se cruza con la mía
y me miras pero no dices nada,
no me tocas.
Mi mente no resiste a tu mirada
y da la orden a mis manos, que licenciosas,
se dirigen a tu vientre.
Lo lisonjeo,
tu ombligo es lo mas bello que ha podido contemplar nunca mi mirada.
Me aviva y mis caricias sacuden tu cuerpo.
Tu vientre se convulsiona,
como si solicitara más protagonismo, más caricias,
así que sin más, deslizo mi cabeza hacia él
y mi lengua empieza su danza…


finaliza tu el relato....y sigue el MEME ...si te atreves.

06 de setembre 2007

Ensenyem el teu somriure.

Ensenyem el teu somriure,
de llavis rogents,
i dolços secrets.


No l’amaguis,
deixa’m compartir-lo, sentir-lo, tastar-lo.


Transmet-me la seva espenta
i te la tornaré amb escreix.


El deler sol deixa proposar-me fer-lo meu,
en penetrar-lo, capbussar-me per descobrir l’essència i els seus secrets.


Jugar amb la seva sensibilitat es un estímul afegit
que m’excita, que fa superar-me,
perquè nodrir la seva alegria es un goig,
un art, una vivència.

Nou domini!

Doncs ara ja podeu accedir al bloc des del nou domini antonisous.net!
Perquè us sigui mes fàcil si no recordeu l'adreça habitual!
Però tranquils/les, no cal que modifiqueu els vostres enllaços, l'adreça habitual continuarà funcionant antonisous.blogspot.com!

04 de setembre 2007

Cap de setmana d'un sol dia.

Aquest cap de setmana ha sigut d'aquells que poques vegades et planteges fer, si mes no perquè tens l'experiència d'haver sortit de festa una nit complerta i la resaca/cansament et dura tot la setmana següent.

Divendres sortida nocturna amb l'Striper (es podia dir, oi?), xerrera llarga com comença a ser normal, musica, copes...
La nit va acabar tard, potser no tant com hauríem desitjat, però arribava a Rubí a una hora raonable com per dormir poc i sentir-me cansat.
Al mati de dissabte, i desprès de dormir unes 4 hores (no està gens malament), em llevava d'hora per fer dissabte i desprès tocava platja a Castelldefels.
Quina sort, a la platja vaig caure en una mena de son amb un ull obert i l'altre tancat que va ser d'ajuda contra la son, però que a la llarga no seria per tant, la platja em cansa.
A vosaltres no us passa?

...i a mitja tarda cap a casa per preparar-se pel gran esdeveniment.

La veritat es que el cansament em feia veure l'esdeveniment amb molta mandra, així que vaig intentar cercar una excusa per no anar i vaig fer uns SMS de socors per veure si algú volia sortir de festeta, però no va haver "sort".

Així que amb la moto, com no, vaig fer camí cap a Lliçà d'Amunt a ser partícip d'una de les experiències amb mes benzina que he tingut mai...


XXVIII edició de les 24 Hores de Resistència en Ciclomotors Vall del Tenes-Gran Premi Circuit de Catalunya








Per qui no ho coneix, es una cursa de resistència en ciclomotor que es du a terme en un circuit tancat de terra, amb els seus sots es clar. Consisteix en donar mes voltes al circuit en 24 hores i acabar la cursa. Cada equip ha de tenir 3 pilots que faran torns i una moto, que en cas de s'espatlli no podrà ser substituïda per una altre, sinó que s'haurà de reparar.



Deu ni do!



Així que jo anava allà per ajudar, encara que era la meva primera vegada, i vaig tenir la sort de poder participar en un equip, com a ajudant es clar, i ajudar amb el cronometratge dels pilots, repostatge, estratègia de carrera...senzillament genial!







Així vaig passar tota la nit de dissabte i el dia de diumenge, arribant a Rubí a les 21 del vespre, desitjant prendre una dutxa, tenia terra fins al cul (ja se sap que en un circuit de terra la pols es imprescindible), i llençar-me al llit per dormir.

Vaig gaudir com un nan i el cansament no va ser res en comparació al magnífic dia i la fabulosa experiència que vaig viure.

Vull donar les gràcies al company de feina que em va convidar a la cursa i al grup de persones que van donar suport a l'equip (persones amb benzina a les venes) i em van tractar com un mes.
Felicitar als campions, van quedar tercers del seu grup (llàstima del problemes mecànics que es van patir).

Els campions del nostre equip.







La cerimonia de lliurament de premis.






Ja m'estic posant en forma per la propera!

Adsense

 


Antoni's Ous © 2008. Design by: Pocket