Desxifrant paraules.

Ajudat per la broma amaga veritats, desitjos fàcils d’expressar però engabiats en el passat.
Pensa que tot te el seu moment, com si es vulgues animar per ser capaç de deslligar la llengua i cercar el que vol.
Fa passes temoroses, palpant el terreny amb la punta de les paraules i escoltant el continent de les respostes, per esbrinar el contingut, desitjant trobar una senyal clara a la que agafar-se.
No te por de perdre, te por a guanyar.
Els jocs de paraules es cargolen sobre els pensaments fins a embolcallar-los i fer-se sol desxifrables per algú prou atent o posseïdor de la seva pròpia formula.
Però sap que esperar qui ho desxifri pot representar l’espera eterna, així que intenta desnuar la ceba de mots encreuats per deixar sol el cor, l’essència, la idea primera.
Està segur de poder-ho aconseguir, però en el fons també creu que pot defallir, tot i que de moment tasta la seva pròpia medicina per intentar mantenir les forces...tot i conèixer la formula que ho desxifra.

Coneixent-me...

Una volta més no hauria de pensar tant, em maltracto, penso en mi però no ho faig.
Potser per consolar-me per ser franc, creure'm valerós. Em sento un trampós i a la vegada una víctima, però crec que no tinc la resposta...o potser si, sento que amb mi arrossego a persones, sentiments o potser sol desitjos, però sóc responsable. No vull ser-ho, però m’agrada.
Una afable escalfor em recorre les venes, em fa sentir més proper als meus sentiments i desitjos, però no crec que sigui el més lúcid.
Perquè ploro i ric? Hi ha sentiments tant contraposats i tant ancestrals que no semblen meus, no em crec apte del que penso, però em vull veure capaç de dir-ho i em sento orgullós de reconèixer-los.
Tampoc sé si el sender es el correcta, però si sé que es una ruta. Em sento estrany, però com si ja ho tingues esculpit a l’ADN, sóc capaç de distingir el que he de passar, però sóc desconeixedor del camí.
Ufff, el cap em gira i ploro sense tenir la sensació d’estar trist...l’arma de doble fil...vull tallar i necessito tallar-me...potser m’ajudarà a relaxar-me.
Començo a sentir l’escalfor de les llàgrimes i em piquen els ulls, perd el seu efecte, però en Daniels encara vol aguantar una mica més.
Ara a TV3 comença l’Exorcista...en aquests moments m’aniria bé un exorcisme.

Publicat el 13, escrit la matinada de l'11 al 12.