Estic dins meu.
Hi ha dies que no hi ha realitat.
Hi ha dies que necessites estar dins teu, per intentar entendre’t i conèixer-te millor.
Nomenar els sentiments que viuen al teu interior, cohabitar amb ells, saber-los apreciar i mesurar per no interferir amb els pensaments sense que res tingui orientació.
Aquests dies semblo una aparició, amb la ment emboirada i sense prendre decisions per no blocar en la raó, les meves sensacions i emocions.
El cos ja no hi es, sol em sento dins meu, embolcallat de sentiments i sensacions, de foscúria i tranquil·litat, de singularitat i serenor.
El despertar arribarà en breu perquè la existència continua avançant i vull poder-la viure sent una mica més savi, però estar dins meu sempre formarà constituent del meu aprenentatge.
Imatge de Luiz Telles
