
Feia dies que no la veia ni la sentia. Tant sols de tant en tant arribava algun colom missatger amb alguna nota d'ella. Aquelles notes no deien res d'especial, però a ell l'omplien d'esperança.
Es cert que l'amor romàntic sol existeix als contes, es deia.
...però es igual que em diguin que es massa comú i em maleeixin per parlar d'amor, si no han provat la nit als seus braços.
Avui no tinc excusa per no escriure't, per transportar-te al meu endins i al matí que ha de venir.
Avui voldria que m'abrasessis i així fer dels teus braços el teatre per existir.
Que el rellotge s'aturés en el nostre temps i que el teu cabell atrapés la llum del mati, alliberant-la de nou com una corona d'or i marfil, junt al vapor de la teva pell.
Tant se val que diguin que es massa comú i em maleeixin per parlar d'amor, si no han provat la nit al seus braços.
Avui no tinc excusa per no dir-te qui sóc, qui em fas ser i on em porta la imaginació.
Avui voldria que m'abrasessis i així fer del teu cos el llenç del quadre per existir.
Que el rellotge s'aturés al nostre temps i poder-te dir a cau d'orella que em maleeixen per parlar-te d'amor.