Mala Rodriguez + bona companyia = nit excitant

Divendres 04 de març del 2008 es va celebrar un concert de la Mala Rodriguez a l'espai Movistar.

Com diu el títol, nit excitant.

Gràcies "companyia"!

The Police (III)

Dies abans del concert ja sentia l’ànsia.
Si possiblement els qui no us va ni us ve The Police (excepte quan us fot una multa...jajaja acudit fàcil) no enteneu massa aquest nerviosisme.

L’afegit era que a més jo anava convidat, que amb la persona que anava complia anys i li havien regalat les entrades i que era un concert històric, d’aquells que no saps si es tornaran a repetir.

Aquestes expectatives generaven certa por a sentir-se decepcionat pel concert, però pagava la pena arriscar.
L’arribada a l’estadi ja feia captar el que durant dies alguns diaris havien remarcat, i es que la gentada es començava amuntegar a les boques d’entrada a l’estadi.
La tensió es feia palesa, es podia tocar i per allargar una mica més l’entrada...em vaig guanyar un regal...una fabulosa samarreta de The Police amb la llista de ciutats del Tour (moltes gràcieeeeeees!).

OeoeoeoeeeeeoeeeeeoeeeeeOeoeoeoeeeeoeeeeeoeeeee! (ejem, perdó)
Per fi entravem a l’estadi olímpic.

Llavors...

magnificència, espai, gent, eufonia...la pell de pollastre.

Ens varem quedar esmaperduts i després de que la ment passés uns segons d’absentisme corpori, varem decidir cercar el nostre emplaçament.
Dic el nostre emplaçament, per que les entrades tenien localitat...per estar més còmodes?

Ens varem asseure al lloc corresponent a romandre el començament del concert i per fi, després d’una estona d’intranquil·la demora...l’estadi es va enfosquir, la gent es va posar a esgüellar i la música va començar a sonar.

La nostre idea era veure el concert des de les cadires, en part per que pensàvem que no es podia baixar a l’arena i en part per que es veuria millor, però després de 5 segons de cançó (cronometrat posteriorment posant la cançó del cd corresponent al moment), l’acompanyant i jo, com un acte reflex de complicitat i enteniment, ens varem mirar i d’un un salt i en un tres i no rés ens trobàvem en plena arena lluitant amb els colzes, ballant amb les puntetes dels peus, vibrant amb els baixos i responent a cada nota amb un crit i una eriçó de pèls.

Varem passar tot el concert a l’arena lluitant contra els mitòmans (els gladiadors dels concerts), però varem tenir prou força per fer-nos respectar i fruir de l’espectacle.

A nivell musical es nota que el sr. Sting ja no te la veu que tenia (els anys es fan notar) i per això les cançons estaven arreglades segons el to de veu al que hi podia arribar i amb una tonada un pèl jazzística, gens roquera en comparació amb el conegut pels discos.

Així doncs, mentre l’apassionat públic cridava les lletres amb la tonada dels discos, el sr. Sting & co. (o sigui The Police), ho tenia que fer amb un to molt més elevat, el que generava una estranya acústica en alguns moments.

Un dels moments “tristos” va ser quan el vocalista, va perdre’s en plena estrofa amb el que va sortir del pas amb un pobre lalalala però magníficament entonat (però ja li hem perdonat).

En fi, un cop finalitzat l’espectacle varem sortir cansats però feliços (com algú em va dir que li va dir algú que li havia dit i que algú li havia dit....buf que em perdo!).
Amb l’eufòria no varem notar el cansament, la gana i la son fins ven entrada la nit...a les tres de la matinada ens enllitàvem...a somiar i a pair un munt de sensacions, mal pensats!

Així, com algú m’acaba d’esmentar, som uns dels qui podrem dir que varem estar en aquell històric concert.

The Police (II)

Encara estic de Dijous...mort però feliç...com algu molt estimat m'ha transmès!
Així que quan acabi de pair l'espectacularitat, les sensacions que he viscut al concert us faré cinc cèntims.
Ara encara estic escoltant les cançons, sentint els crits i vivint el moment...encara tinc la pell de pollastre...

The Police (I)

Aquesta nit hi ha un concert força especial...diria mes, històric.

Es l'unic concert que fa el grup The Police a Espanya, en concret a Barcelona.

Un grup que fa poc mes de 20 anys van arrasar en llistes de vendes, però un grup que a conseguit fer subsistir la seva musica al llarg del temps i ara es consideren un clàssic.

Els qui varem aconsseguir entrades el podrem gaudir (i el que varem tenir que suar!), els que no, hauran de seguir les noticies que puguin sortir.

Ja us explicaré!

LA "MOVIDA" TAMBÉ ÉS CATALANA

Com el promés es deute i la Jana com bona noia que és em va fer la feina, vull dir la de fer la crònica perquè em pugués sentir una mica al concert, aquí teniu la crònica del concert que Fangoria va fer el dimecres 5 de setembre i on un servidor no va poder anar, però li hauria agrada't.

Us enrecordeu als 80 de la "movida"?

Des d'Alaska passant per Alaska i los Pegamoides a Fangoria ha passat molt de temps, però els incodicionals d'Olvido Gara continuen la seva trajectòria allà on sigui. Des de rastes a pijos, gays i lesbianes, vestits de marca o de "mercadillo", cossos plens d'adipocits o de gimnàs, tota classe de personatges s'ajunten quan toca ella... i és que darrera la imatge postmoderna de tota la vida ha estat un dels pocs artistes que fa que sigui impossible estar asseguts en una sala com l'auditori (mala sala per fer concerts com aquest) i això que aquesta vegada venia sense els darrers habituals com Nancys Rubias i altres personatges curiosos.

Després de passar vàries nits sense quasi dormir m'en vaig cap al concert, al que quasi arribo tard intrigada pel sobre misteriós de "Jo mateixa" i pel trencament del retrovisor del cotxe del meu acompanyant, per no dir de la caca d'aparcar a Barcelona i pel darrer cigarro que vol que fumar el meu amic -i que m'està viciant jo que només fumava als sopars de nenes- pel que quasi ens taquen la porta als nassos (ja sabeu que el vici no sol pot matar, també et pot fer perdre un concert).

Busquem el seient a la quinta òstia (les entrades sempre s'esgoten) i comença una disbauxa de ritme que fa que quan ha cantat 3 o 4 cançons s'aixequi tothom... i és que a qui se li acut fer un concert d'ella o de ningú que no sigui melòdic asseguts com gilipolles!. Clar que això va ser poc després que cantés "Escandalo" de Rafael!!! us imagineu això els que no hi heu anat? tothom flipava...

Els que ens envolten coincideix que no són pas heteroflexibles, sinó doblegats del tot, i el meu amic que ja abans d'entrar m'havia dit que sovint el prenen per gay em diu que sort que va amb mí, però la veritat és que hi ha cada tio que és una llàstima impressionant que ho sigui des del punt de vista femení es clar!
Tothom balla (fins i tot ell a qui no li mata gens aquest grup) i canten cançons velles, cançons del nou cd i cançons d'altres grups (ja us he dit que lo del Rafael era paranoic).

Fangoria sempre apretada als seus vestits i amb una pitrera impressionant, com un "fetiche" transexual ens porta pel món de l'amor i el desamor sense parar. La gent li demana més, i ella sembla encantada amb l'ambient.

Una mica curta l'hora i mitja, però ha valgut la pena.

Després cues al lavabo i intent de sopar alguna cosa al Teatreneu que resulta que ha tancat la cuina. Acabem a una pizzeria que tanca en 30 min a Gràcia. Els gelats italians de postre de la plaça revolució també han tancat i ens jalem un frigo a un opencor, una mica cutre però "un antojo és un antojo" i al final em fotia a dormir un altre cop cap a les 4 del matí.

Una bona nit.
Llàstima no haber sabut que al goril·la li hagués agradat anar-hi...

Jana

Jana, moltes gràcies per pensar en el goril·la i fer la crònica.

Ara es com si hagués pogut treure el nàs per un forat i haver vist alguns retalls del concert.

De festa major!

Cap de setmana intens!
Com cada estiu, a molts pobles i ciutats es comencen a celebrar les festes majors, amb multitud d'actes com concerts, correfocs, cinemes a la fresca, bastoners, geganters, castellers, etc.
Aquest cap de setmana s'han acumulat, a la zona que jo conec, 2 festes majors. La festa major de Rubi i la de Sant Cugat.
Així que la marató demanava una bona forma física per aconseguir aguantar la festa que tocava.
Durant la setmana vaig repassar els programes d'actes per realitzar un calendari i vaig intensificar la meva feina al gimnàs per millorar la forma física.
A la fi, el cap de setmana ha estat interessant tot i no haver pogut fer tot el marcat a la meva agenda.
Aquí us deixo un parell de retalls del concert de 'El sueño de Morfeo' a Rubi i un retall de l'actuació de la Coral Juvenil de La Unió a Sant Cugat.







Bones festes majors!

Master Class - Miguel Bosé

Un espai espectacular.


Fèmines, moltes fèmines.


Un home entre elles, bé si a mi se'm pot considerar com a tal.
No, la veritat es que vaig comptar algun home més.

Un artista a l'escenari.
Bé un artista acompanyat d'alguns més, però ell es l'artista.


La veritat es que m'ho he passat d'allò més bé cantant i escoltant aquelles cançons que formen part de la meva vida.


El Miguel ha estat impressionant, te un directe de luxe i, tot i que no era un concert, sinó una xerrada, ha deleitat als presents amb algunes de les cançons del seu últim dics Papito. Un disc on recull cançons de tota la seva carrera i que les canta acompanyat de molts dels seus amics.


Es un disc molt recomanable, però també recomano el concert que farà a Barcelona i que te molt bona pinta.


Us deixo uns retalls d'alguna de les actuacions del Miguel Bosé a la Master Class de Barcelona.


El so no es massa bo, com era d'esperar al gravar amb un mòbil, i per això poso la cançó a sota el vídeo perquè la pugueu escoltar amb condicions.


Aiiiiiii quins temps!!



Cançó: Sevilla Disc: Papito Intèrpret: Miguel Bosé






Cançó: Si tu no vuelves Disc: Papito Intèrpret: Miguel Bosé






Cançó: Amante bandido Disc: Papito Intèrpret: Miguel Bosé