13 de gener 2008

Coneixent-me...

Una volta més no hauria de pensar tant, em maltracto, penso en mi però no ho faig.
Potser per consolar-me per ser franc, creure'm valerós. Em sento un trampós i a la vegada una víctima, però crec que no tinc la resposta...o potser si, sento que amb mi arrossego a persones, sentiments o potser sol desitjos, però sóc responsable. No vull ser-ho, però m’agrada.
Una afable escalfor em recorre les venes, em fa sentir més proper als meus sentiments i desitjos, però no crec que sigui el més lúcid.
Perquè ploro i ric? Hi ha sentiments tant contraposats i tant ancestrals que no semblen meus, no em crec apte del que penso, però em vull veure capaç de dir-ho i em sento orgullós de reconèixer-los.
Tampoc sé si el sender es el correcta, però si sé que es una ruta. Em sento estrany, però com si ja ho tingues esculpit a l’ADN, sóc capaç de distingir el que he de passar, però sóc desconeixedor del camí.
Ufff, el cap em gira i ploro sense tenir la sensació d’estar trist...l’arma de doble fil...vull tallar i necessito tallar-me...potser m’ajudarà a relaxar-me.
Començo a sentir l’escalfor de les llàgrimes i em piquen els ulls, perd el seu efecte, però en Daniels encara vol aguantar una mica més.
Ara a TV3 comença l’Exorcista...en aquests moments m’aniria bé un exorcisme.


Publicat el 13, escrit la matinada de l'11 al 12.

18 comentaris:

goldengate(d) ha dit...

no, home, exorcismes no. només el simple pas del temps.

ànims, maco.
i llum.

zel ha dit...

Doncs déu n'hi do, per animar-nos mirara l'exorcista...jo també la vaig veure, noi, i em van passar totes les dèries, posada dins d'aquella peli... Vinga, que malsmoments i bonsmoments, són la mateixa cosa en dues cares. Ànims, ànims, aquí tens companyia! Petons.

Waipu Carolina ha dit...

El sol siempre estará allí esperándote aunque a veces esté nublado

un beso

nimue ha dit...

posa't una peli de dibuuuuuus! ;)

una abraçada, i amuuuunt!

Joana ha dit...

Si donar voltes al mateix servís per a solucionar-ho... Però potser només ho empitjora...
Bufff i els consells són massa retòrics, però un de petit te'n donaré... Fes una mica d'esport...el que més t'agradi a poc a poc... la ment descansarà i els cos també.
Una abraçada ben forta!

Jo Mateixa ha dit...

Em sap greu que passesis una nit aixi, jo tambe vaug veure l'Exorcista, gran pelicula.

Quant estàs xungu per que no dones senyals de vida mitjançant un sms??, es més fàcil que ens adonem de que estas fumut (sobretot si no podem mirar els Blocs).

Espero que estiguis be, un petonas ben granguapissim!!!!!

Striper ha dit...

Potser nomes es una questio de una mica de temps. res d'exocirmes.
una abraçada.

Metamorfosi ha dit...

Em sap greu veure't així.
Potser el temps, potser un altre tipus de pel·ícula o una mica d'exercici com t'ha dit la Joana... o el sopar amb la Carolina i amb mi!, però cal deixar-ho enrere, de les tristors en farem fum...

Petons i una abraçada.

Antoni Esteve ha dit...

goldengate(d), es cert, l'exorcisme no es necessari tot i que a vegades em sembla que qui hi ha en mi no sóc jo...per això es necessari coneixem. una abraçada!

zel, la veritat es que no ho vaig reconeixer com un mal moment, però pel que observo a molts amics els hi ha semblat un mal moment. gràcies pels ànims i per la companyia. ;)

carolina, estoy seguro de ello, cada vez estoy más convencido. Gracias. besos.

nimue, jajaja, las de dibus també m'agraden! gràcies! ;P

joana, es cert que donar voltes al mateix pot ser descoratjador, però també ajuda a coneixe't. Ja faig espor, faig judo des de els 6 anys! ;) Gràcies per l'abraçada!

jo mateixa, sento haver transmés mal rotllo, no era la intenció. Gràcies per ser tant propera, es tot un plaer. Petons!

striper, segur que si! Una abraçada!

metamorfosi, ho sento, no tenia la intenció de fer-vos preocupar. El temps segur que ajuda, tant a passar els mals moments com a coneixe't millor. El nostre sopar estar pendent.
Les tristors sempre són fum, perquè enboiran els nostres pensaments, sol fa falta una brisa per fer-les fora. Petons!

Déjà vie ha dit...

sentiments contradictoris, l'alleujament del plor. Tb necessitem tenir moment baixos, moments d dolor, de tristessa. Tot i q sempre volguem tenir-ne de bons, alegres i feliços. Esta trist i fins i tot sntir-nos destructius pot servir per adonar-nos'en a l'endemà que ja no volem sentir-nos aixi, i torganar a gafar el sender correcte. Pro desviarse de vegades tb fa aprendre. Petonassos maco.

Antoni Esteve ha dit...

déjà vie, d'això podries haver fet un post, justa.
Petonassos guapa!

Recursos para tu blog - Ferip - ha dit...

Te extraño.
:)

Antoni Esteve ha dit...

ferípula...snif, que guapa eres!

Anònim ha dit...

Antoni.....no te preocupes..por esas cosas hemos pasado todos.....espero que puedas encontrar la salida de esos sentimientos en breve....mientras tanto lucha por encontrarla......

un abrazo molt gross......

Sourin

Anònim ha dit...

Ep!!! que continues per aquí???
Petonets!!!

Antoni Esteve ha dit...

sourin, estoy seguro de eso, por eso aprendo de ello. Una abrazo!

cafeambllet, per aquí continuo i espero que durant molt de temps.

Petonets!

Anònim ha dit...

Fer-se mal un mateix no és pas la solució....
L'altre dia vaig recordar una frase, que vaig utilitzar i vaig dir-li a algú que es mereixia sentir-la per fer-li reflexionar...Llegint el que he llegit, no et conec i és la primera vegada que entro en el teu blog...
Però: "Si plores per no veure el sol...les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles"

Antoni Esteve ha dit...

Hola Eli, benvinguda!
La veritat es que la frase fa reflexionar i no et trec la raó, crec que la tens tota.

gràcies,

Adsense

 


Antoni's Ous © 2008. Design by: Pocket