13 de juny 2007

Reflexions...

Estrella que pampalluga a la penombra,


companya de sentiments,


humitat pertorbadora,


insaciable en el seu recorregut.


Surt del món dels sentits


per arribar al món real


i acompanyar-me cada nit



pel camí dels mals.


Transparència pura


que com prisma trasbalsa la visió,


per sol poder veure la realitat del cor.


Estranya seguidora de les meves alegries,


però perpetua admiradora de la tristor.


No vull companyes com tu


però sol tu ets ara el meu consol.


4 comentaris:

g! ha dit...

En una situació semblant a la que estas passant, un servidor va entrar en una agència, vaig comprar un bitllet per anar a eivissa i vaig fer el gilipolles com mai i en ple mes d'agost. Et garanteixo que arribes com nou.

animus!

Antoni Esteve ha dit...

Gràcies g! se que no sóc l'únic per això acepto qualsevol consell. EL teu me'l apunto.

Recursos para tu blog - Ferip - ha dit...

Cómo me gusta la transparencia!!!! Tengo unas fotitos de vidrios que te encantarían!!!!

Y ahora....Copy-Paste...perdón!!!!!!
Besitos...auch!!! jiji!

Estoy en una lagrimita :(
Buen fin de semana!!!!!!

Antoni Esteve ha dit...

Las transparéncias son bellas, sobretodo cuando hablan de nosotros.
Pues estamos en una lagrimita.
Besitos y buen fin de semana también.

Adsense

 


Antoni's Ous © 2008. Design by: Pocket