Però quin ha estat el motiu de la meva campana?
Avui he tingut el meu primer accident automobilístic...de fet amb la moto.
De fet, si hagués tingut pont, segurament no m'hauria passat, però al no tenir-lo m'ha tocat llevar-me com cada dia per anar a la feina.
De camí a la feina he tingut la caiguda.
Anava en moto i en una corba, per sort lenta, he trepitjat una taca d'oli i zas!
La relliscada ha sigut incontrolable, anava recta i començava a traçar la corba, quan de sobte em veia arrossegant-me pel terra i la moto anava uns metres més enllà.
Per sort la caiguda no ha estat forta, per la poca velocitat de la zona, i he pogut aixecar-me pel propi peu. Tinc unes esgarrapades i un parell de blaus un pèl dolorosos, però no es tan aquest dolor com haver vist les esgarrapades de la moto.
La sensació desprès de la caiguda ha sigut estranya. De fet hauria d'haver estat nerviós o mig espantat, però curiosament, suposo que per l'afecta de l'adrenalina, me aixecat molt tranquil.
Pensava en la sort de que la caiguda havia estat petita i tenia la sensació, tot i que no ho he fet, de voler riure.
No un riure nerviós, sinó un riure sincer i de tranquil·litat. La veritat es que m'he sorprès.
Ara em llepo les ferides, mentre la moto roman a l'hospital en observació. Tant de bo estigui bé i no m'hagi d'entrar el riure nerviós per la factura.
xiu, quina experiència!
Diuen que moltes de les coses que et passen per primera vegada no les oblides mai...així que lliçó apresa.
P.D. Algú s'ofereix a fer-me uns massatges i curar-me les ferides? (abstenir-se homes que us conec!)
