Dedicat a una amiga.

Tant de bo pogués saber que penses...o millor no,

prefereixo no endevinar-ho i així poder plaure una volta més per les teves paraules sinceres i intenses.

Deixa’m ser el dipòsit de les teves penes,

de les teves alegries, dels teus projectes.

Deixa’m ser còmplice de les teves estratègies,

les teves idees i els teus camins.

Sé que no tinc contesta per tot ni resultat per la majoria de problemes,

sé que encara sóc un novençà de la vida,

però estic aquí perquè vull ser-hi, perquè em preocupes, perquè t'estimo.

Podem arribar a ésser molt diferents,

però connectem, ho sé, ho sento.

Mercès per apropar-te com ets, per derrotar les pors i per donar-nos una oportunitat.

Droga (una de tantes reflexions puntuals)

definició del gran diccionari de la llengua catalana

[1437; d'origen incert, potser de l'ant. iranià darok 'medecina, droga' i drog 'mentida', transmesos per l'argot de les legions romanes]

1 f 1 Qualsevol substància emprada com a ingredient en química, farmàcia o tintoreria.


2 FARM Cadascun dels principis actius presents en vegetals o animals els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.


3 PSIC Qualsevol substància que altera l'estat d'ànim, la percepció o el coneixement i que sovint produeix dependència.

Ara enteneu perquè a algunes persones les podem arribar a considerar com una droga.

Segur que mes d'un/a heu sentit alguna vegada aquesta sensació, sensacions agradables en els bons moments però molt dures ens els pitjors, sobretot si s'ha creat dependència.

Però jo em quedo amb les bones sensacions, aquelles que no pots arribar a oblidar.

I need more drugs!

Ooops...Caiguda!

Avui he fet pont, però un pont obligat, per què de fet hauria hagut d'anar a treballar.
Però quin ha estat el motiu de la meva campana?

Avui he tingut el meu primer accident automobilístic...de fet amb la moto.

De fet, si hagués tingut pont, segurament no m'hauria passat, però al no tenir-lo m'ha tocat llevar-me com cada dia per anar a la feina.
De camí a la feina he tingut la caiguda.
Anava en moto i en una corba, per sort lenta, he trepitjat una taca d'oli i zas!
La relliscada ha sigut incontrolable, anava recta i començava a traçar la corba, quan de sobte em veia arrossegant-me pel terra i la moto anava uns metres més enllà.
Per sort la caiguda no ha estat forta, per la poca velocitat de la zona, i he pogut aixecar-me pel propi peu. Tinc unes esgarrapades i un parell de blaus un pèl dolorosos, però no es tan aquest dolor com haver vist les esgarrapades de la moto.

La sensació desprès de la caiguda ha sigut estranya. De fet hauria d'haver estat nerviós o mig espantat, però curiosament, suposo que per l'afecta de l'adrenalina, me aixecat molt tranquil.
Pensava en la sort de que la caiguda havia estat petita i tenia la sensació, tot i que no ho he fet, de voler riure.
No un riure nerviós, sinó un riure sincer i de tranquil·litat. La veritat es que m'he sorprès.

Ara em llepo les ferides, mentre la moto roman a l'hospital en observació. Tant de bo estigui bé i no m'hagi d'entrar el riure nerviós per la factura.

xiu, quina experiència!
Diuen que moltes de les coses que et passen per primera vegada no les oblides mai...així que lliçó apresa.

P.D. Algú s'ofereix a fer-me uns massatges i curar-me les ferides? (abstenir-se homes que us conec!)

LA "MOVIDA" TAMBÉ ÉS CATALANA

Com el promés es deute i la Jana com bona noia que és em va fer la feina, vull dir la de fer la crònica perquè em pugués sentir una mica al concert, aquí teniu la crònica del concert que Fangoria va fer el dimecres 5 de setembre i on un servidor no va poder anar, però li hauria agrada't.

Us enrecordeu als 80 de la "movida"?

Des d'Alaska passant per Alaska i los Pegamoides a Fangoria ha passat molt de temps, però els incodicionals d'Olvido Gara continuen la seva trajectòria allà on sigui. Des de rastes a pijos, gays i lesbianes, vestits de marca o de "mercadillo", cossos plens d'adipocits o de gimnàs, tota classe de personatges s'ajunten quan toca ella... i és que darrera la imatge postmoderna de tota la vida ha estat un dels pocs artistes que fa que sigui impossible estar asseguts en una sala com l'auditori (mala sala per fer concerts com aquest) i això que aquesta vegada venia sense els darrers habituals com Nancys Rubias i altres personatges curiosos.

Després de passar vàries nits sense quasi dormir m'en vaig cap al concert, al que quasi arribo tard intrigada pel sobre misteriós de "Jo mateixa" i pel trencament del retrovisor del cotxe del meu acompanyant, per no dir de la caca d'aparcar a Barcelona i pel darrer cigarro que vol que fumar el meu amic -i que m'està viciant jo que només fumava als sopars de nenes- pel que quasi ens taquen la porta als nassos (ja sabeu que el vici no sol pot matar, també et pot fer perdre un concert).

Busquem el seient a la quinta òstia (les entrades sempre s'esgoten) i comença una disbauxa de ritme que fa que quan ha cantat 3 o 4 cançons s'aixequi tothom... i és que a qui se li acut fer un concert d'ella o de ningú que no sigui melòdic asseguts com gilipolles!. Clar que això va ser poc després que cantés "Escandalo" de Rafael!!! us imagineu això els que no hi heu anat? tothom flipava...

Els que ens envolten coincideix que no són pas heteroflexibles, sinó doblegats del tot, i el meu amic que ja abans d'entrar m'havia dit que sovint el prenen per gay em diu que sort que va amb mí, però la veritat és que hi ha cada tio que és una llàstima impressionant que ho sigui des del punt de vista femení es clar!
Tothom balla (fins i tot ell a qui no li mata gens aquest grup) i canten cançons velles, cançons del nou cd i cançons d'altres grups (ja us he dit que lo del Rafael era paranoic).

Fangoria sempre apretada als seus vestits i amb una pitrera impressionant, com un "fetiche" transexual ens porta pel món de l'amor i el desamor sense parar. La gent li demana més, i ella sembla encantada amb l'ambient.

Una mica curta l'hora i mitja, però ha valgut la pena.

Després cues al lavabo i intent de sopar alguna cosa al Teatreneu que resulta que ha tancat la cuina. Acabem a una pizzeria que tanca en 30 min a Gràcia. Els gelats italians de postre de la plaça revolució també han tancat i ens jalem un frigo a un opencor, una mica cutre però "un antojo és un antojo" i al final em fotia a dormir un altre cop cap a les 4 del matí.

Una bona nit.
Llàstima no haber sabut que al goril·la li hagués agradat anar-hi...

Jana

Jana, moltes gràcies per pensar en el goril·la i fer la crònica.

Ara es com si hagués pogut treure el nàs per un forat i haver vist alguns retalls del concert.