Us enrecordeu als 80 de la "movida"?
Des d'Alaska passant per Alaska i los Pegamoides a Fangoria ha passat molt de temps, però els incodicionals d'Olvido Gara continuen la seva trajectòria allà on sigui. Des de rastes a pijos, gays i lesbianes, vestits de marca o de "mercadillo", cossos plens d'adipocits o de gimnàs, tota classe de personatges s'ajunten quan toca ella... i és que darrera la imatge postmoderna de tota la vida ha estat un dels pocs artistes que fa que sigui impossible estar asseguts en una sala com l'auditori (mala sala per fer concerts com aquest) i això que aquesta vegada venia sense els darrers habituals com Nancys Rubias i altres personatges curiosos.
Després de passar vàries nits sense quasi dormir m'en vaig cap al concert, al que quasi arribo tard intrigada pel sobre misteriós de "Jo mateixa" i pel trencament del retrovisor del cotxe del meu acompanyant, per no dir de la caca d'aparcar a Barcelona i pel darrer cigarro que vol que fumar el meu amic -i que m'està viciant jo que només fumava als sopars de nenes- pel que quasi ens taquen la porta als nassos (ja sabeu que el vici no sol pot matar, també et pot fer perdre un concert).
Busquem el seient a la quinta òstia (les entrades sempre s'esgoten) i comença una disbauxa de ritme que fa que quan ha cantat 3 o 4 cançons s'aixequi tothom... i és que a qui se li acut fer un concert d'ella o de ningú que no sigui melòdic asseguts com gilipolles!. Clar que això va ser poc després que cantés "Escandalo" de Rafael!!! us imagineu això els que no hi heu anat? tothom flipava...
Els que ens envolten coincideix que no són pas heteroflexibles, sinó doblegats del tot, i el meu amic que ja abans d'entrar m'havia dit que sovint el prenen per gay em diu que sort que va amb mí, però la veritat és que hi ha cada tio que és una llàstima impressionant que ho sigui des del punt de vista femení es clar!
Tothom balla (fins i tot ell a qui no li mata gens aquest grup) i canten cançons velles, cançons del nou cd i cançons d'altres grups (ja us he dit que lo del Rafael era paranoic).
Fangoria sempre apretada als seus vestits i amb una pitrera impressionant, com un "fetiche" transexual ens porta pel món de l'amor i el desamor sense parar. La gent li demana més, i ella sembla encantada amb l'ambient.
Una mica curta l'hora i mitja, però ha valgut la pena.
Després cues al lavabo i intent de sopar alguna cosa al Teatreneu que resulta que ha tancat la cuina. Acabem a una pizzeria que tanca en 30 min a Gràcia. Els gelats italians de postre de la plaça revolució també han tancat i ens jalem un frigo a un opencor, una mica cutre però "un antojo és un antojo" i al final em fotia a dormir un altre cop cap a les 4 del matí.
Una bona nit.
Llàstima no haber sabut que al goril·la li hagués agradat anar-hi...
Jana
