03 de setembre 2008

Història d'una realitat no tant llunyana.(2)

-No es cert. Al principi sempre ens costa admetre-ho, però al final veiem que el món seria molt diferent sense ella.

-No l’entenc...

-Vostè te la fabulosa habilitat d’ensopegar amb tot. El seu nivell d’habilitat es dels més elevats que hem vist mai, diríem que es l’evolució d’aquesta habilitat. Segons els nostres càlculs, es capaç d’arribar a ensopegar amb objectes d’un espessor no superior a 0,05 mil·límetres!!!

-Em pren el pèl, oi?!

-No, gens ni mica. La nostre empresa està especialitzada en generar una atmosfera natural allà on se’ns demana i cada vegada es més gent qui ho fa.

-Una atmosfera natural?

-Oh, es clar, vostè no ha viscut mai una normalitat i per això no ho entén. Li explico. Antigament, era natural, i d’aquí el nom d’atmosfera natural, que les persones cometessin errors, ensopeguessin, ja sigues en sentit físic o figurat.

-Però això es un error, això no potser!

-No, no és un error. Actualment la nostre societat no comet errors i això implica que no avancem. En l’antiga societat, no era ben vist cometre errors, però gràcies als errors que es cometien érem capaços d’aprendre d’ells i això motivava a les persones en la creativitat per superar-los i no tornar-los a cometre.

En l’actualitat naixem amb el no error al nostre ADN i això fa que ningú en molts anys hagi avançat. Així que en l’actualitat la nostre empresa s’encarrega de proporcionar ensopegadors professionals a aquelles entitats o persones que necessiten despertar la creativitat, que necessiten tornar a pensar en prendre decisions i riscos per poder avançar, tot i saber que poden ensopegar.



-Doncs no sé que dir.

-Doncs digui que si, la nostre habilitat es primordial, indispensable pel futur. No està sol i vostè te un nivell mai vist. Li proporcionarem despatx propi amb parets i mobiliari tou, assegurança i mútua d’accident i el lloc i sou que correspon a una persona de la seva habilitat.

El noi no s’ho va pensar massa i, desprès d’ensopegar amb el perfil del paper, va firmar el seu nou contracte. Un contracte amb la seva nova vida, una vida que segur portaria a la humanitat cap a nous avenços. Ara ja sabia que si ensopegava una vegada i una altre, estava perquè era un home avançat al seu temps i que sense pors s’endinsava en el món per trobar nous camins.


Fi

9 comentaris:

Eli ha dit...

Tot depen dels ulls amb que es miren les coses...
Ensopegar i caure, es compensa amb aixecar-se una i una altre vegada...
M'agrada aquesta segona part.. Es força positiva!!!

;-)

Antoni Esteve ha dit...

ELI, com diuen..."moraleja"... ;)

Striper ha dit...

Paset a paset, entrebancada a enrebancada també es fa cami no?

Antoni Esteve ha dit...

striper, també s'hi fa! ;)

Eva ha dit...

si només ensopeguessim amb pedres...sovint amb muntanyes ensopeguem!

Antoni Esteve ha dit...

eva, qui no ensopega es que no es llença, no creus?

Jo Mateixa ha dit...

Qui no s'arrisca no pisca, que vindria a ser el mateix, no??

M'ha encantat, felicitats!!!! :-)

Antoni Esteve ha dit...

jo mateixa, exacte! ;P

zel ha dit...

Ja! Si no ensopeguéssim mil vegades, no aprendriem res de res... i segueixo, que ja t'enyorava...

Adsense

 


Antoni's Ous © 2008. Design by: Pocket