Jugamos a saciar nuestros instintos.Interpretamos el papel del perfecto conquistador y la perfecta conquistada, la gracia del juego cortes que se nos ha transmitido generación tras generación.
Sin motivo y sin sentido guiados por patrones y pre-configuraciones obsoletas, fingiendo lo que no somos, abstrayéndonos de la realidad.
Jugamos una y otra vez, potenciando nuestros sentidos, dejando fluir nuestros instintos…pero los sentidos son los vasos comunicantes más potentes para las emociones y sentimientos, motivando su actividad gracias a su química.
Creemos no ser humanos…o más bien pretendemos no sentir como tales, pese a saber que nuestros sentidos no son controlables.
El día a día, nuestra educación, nuestro pasado, marca unas pautas y unos márgenes que nuestras emociones incumplen, a caballo entre nuestros pensamientos y nuestras reacciones.
El goce sin sentimiento conlleva a la perdición de la personalidad, a la anulación de nuestra humanidad, a la frialdad de una caricia, al beso sin significado.
23 comentaris:
Tens molta rao amb lo que has escrit Antoni, moltisima.
Aquest escrit, aquesta reflexió, doncs ha ratificat el que ja creia. De vegades sent un ser humà, també tens poder d'adonar-te de com va tot... i el que falta... Salut :)
M'ha agradat molt el que has escrit, es teu, de collita pròpia??
Ara be, per que en castellà??, es una cruriositat nomes eh :-)
Petons guapissim i molt bon cap de setmana!!!!!
brutal la foto i bona reflexió!
striper, no sé si tinc raó, però ara es el que veig.
cesc, es bo adonar-se, tot i que crec que el més difícil es saber portar-ho. Salut!
jo mateixa, es de collita pròpia i en castellà perquè es la meva altre llengua natal.
Petons i bon cap de setmana!
déjà vie, la foto es bonissima, però fa temps la vaig trobar i no sé de qui és, meva no. Gràcies.
Si la foto esta muy bien, me gusto muchisimo..tine una frescura, es muy linda..y la reflexión es tal cual...¿en que momento hacemos lo que de verdad queremos, ¿en que momento nos movemos como caballos, sin mirar a los lados? , cuantas veces somos conscientes de cada acto, de cada caricia, cada palabra...cuantas veces hacemos algo djandonos llevar por nuestro instinto escondido, y cuantas por la educación?
andrea, quizas es que la naturaleza es muy caprichosa...o quiza nuestra educación no va a juego. ;)
Tot és molt relatiu....
Tot i que es cert que el patró del que ens han marcat influeix en les nostres decisions...
Però a vegades, no estem d'acord amb el que hem rebut i llavors la rebeldia del nostre ser...ens impulsa a trencar aquests criteris...
Molt maca la foto!!!
Petonets!
les pautes s'han de deixar de banda. només quan un pot fluïr amb tranquilitat està portant una vida autèntica.
Creo que saber elegir no es sencillo... Si del ensayo y error sacamos algo en limpio, pero que no se nos pase la vida.
Hay muchas maneras de aprender, algunas mejores.
Gracias por tu visita!
♥
la última frase m'ha agradat molt, és molt maco el que has escrit, de debò, et felicito.
Tot be???, fa dies que no dius ni piu (i ara no val que contestis piu, piu), jejejejejeje.
Petons macu!!!!
Els esterotips no són bons.
Ser com som, costa prescindir de tot el bagatge.
Bentornat!
Antoniiii...et trobo a faltar! perquè fa tants dies que no escrius? vaaaaaaa! besitoooooos dolcets dolcets de coca de sant joan! mua!
Ei, Antooooooniiiii, on ets????
Va, que ens falten els oos, i l'Antoni!!!!
Petonets!
Un escrit brutal, et felicito!!!
Petonets!!!!
Eiii, m'agrada molt el teu blog!!! Em deixes que et linki des del meu??? Vaaaa, si????
Gràcies a tothom per, tot i la meva super-desconnexió, haver seguit per aquí.
Espero en breu sortir d'aquest buit, d'aquesta apatia i tornar a connectar amb el món.
Montse, per supusat que em pots enllaçar! Benvinguda i gràcies.
Jo puc fer el mateix amb el teu, oi?
I tant que sí, només faltaria!!!
Petonets
Que torni l'Antoni!!! Que torni a l'Antoni!!!!
Potser és que cal una empenteta del teu públic lector... per a que ens deleiteixis amb un dels teus textos...???
Vinga doncs, si és per això: Repeteixo: Que torni l'Antoni!!! Que torni l'Antoni!!!!!
;-)
Que dius que estas moix??, jo creia que estaves de vacances i per això no escrivies, ja m'estranyaba ja que el meu RSS no actualitzes el teu bloc :-(
Vinga home, ànims, gaudeix de l'estiu!!!!!
Petonets macu!!!!! :-)
Antooooooooooniiiiiiiiiiiiii!!!!
És la tercera vegada que et crido, eh? Si no apareixes, com a mala mestra et castigaré i et posaré mirant el buit a la paret i reflexionant, o a la cadira de pensar, tria...
Petonassos!
Au, ara t'he deixat una cosa al meu blog....
A veure si tinc sort!!!
je,je,je
El que s'ha de fer per motivar als blocaires desconectats!!!!
;-)
Publica un comentari a l'entrada