07 de maig 2008

Sr. Autor,


Sr. Autor,
Si está leyendo esto es que ha recibido esta carta y se ha dignado, cosa que le agradezco de veras, a leerla.

Me animo a escribir para transmitirle el sentimiento que me ha generado leer su libro, llamémosle libro de mierda a partir de este punto¹ (vera que al lado de alguna palabra de esta carta y siguiendo su ejemplo, he introducido un numerito que correspondería a una aclaración sobre ese punto, aunque yo no le haré la putada de ir a buscar el jodido numerito al pie de página cortando de esa manera su lectura con ideas u opiniones inocuas. También aclarar que cuando hablo de libro de mierda, no hablo de un libro hecho de heces, algo que hubiera tenido su gracia, sino de un libro que parece escrito con el puto culo).

Le confieso¹² que en un principio no tenía muy claro a quien enviarle la carta, si a usted, la persona responsable de tal libro de mierda, a los señores editores que, o no lo leyeron antes de editarlo o se lo leyeron en plena borrachera de cena de empresa, o a su puñetera y santa madre, que podría haberse ligado las trompas antes de follar con su padre. Así que decidí realizar 3 cartas, esta y más importante para usted, otra para los señores editores y una tercera para sus familiares más cercanos.

Su libro de mierda, aparte de robar mi preciado tiempo y más valioso dinero, no tiene ni pies ni cabeza. Si, ahora dirá que es una lectura para personas con cierto nivel de inteligencia y, siéndole sincero, creo que en ese punto tiene usted toda la razón. Es más, incluso mi perro supera mi corta inteligencia²³, extremo que descubrí al ver como mi perro, en vez de leer su libro se comía sus páginas para purgarse. Está claro que él descubrió antes que yo la autentica función de su libro de mierda, que no es otra que generar nauseas.

Con estas palabras no pretendo ofenderle, confío en que sea suficiente maduro⁸⁷ como para saber encajar una crítica constructiva, la cual le transmito a continuación.

Dedíquese a otra cosa, hará un favor enorme a la salud mental de las personas, animales y ayudara contra la tala de árboles.

Sin más y para no llenar páginas de sugerencias y consejos, que como es natural y hace todo el mundo que tiene un buzón de sugerencias, se pasaría por el forro de los cojones, se despide, muy atentada mente, un lector que ha perdido el tiempo, el dinero y su salud mental.




06 de maig 2008

Premi 'Que te pique un pollo'!


Una vegada més des del blog del sempre estimat Striper, aquest blog rep un premi, el curiós premi 'Que te pique un pollo'.
Es un premi considerat 'canalla' i atorgat a aquells blogs o bloggers que amb els seus posts o comentaris fan que set dibuixi un somriure*.
Considerant això, deu ser que a l’
Striper li semblo, jo o el meu blog, mereixedor** d’aquest premi.
Torno a agrair a l’
Striper i a tots els que em considereu un ‘canalla’ aquest premi i espero i desitjo poder seguir fent-vos despertar somriures***.



*de fet a mi el somriure m'ho desperten altres coses, així que no ho entenc massa. Alguna noia vol despertar-me el somriure?.
**de fet espero no estar despertant-li el somriure, al menys com a mi se’m desperta....o potser si, que collons!
***Això es el políticament correcta, però la realitat es que me la sua el que pensin els tius...mentre els hi desperti a elles.


28 d’abril 2008

Fem un altre torn?

Un dia despertes diferent. Ets trobes, et veus formar part del món.

Llavors tornes a emocionar-te. Ho fas amb les coses més senzilles, més simples, més petites. Ets sensible a allò que no creies ser-ho o que no eres conscient.

Però les coses no venen soles, bones o dolentes, dolces o amargants, fins hi tot barreges estranyes, residus del passat, cicatrius al present.

Llavors comences a entendre que es viure.

Un joc, un compendi de normes no escrites.

Has d’escollir la jugada, meditada o no, deixar-te dur pel flux o decidint cada moviment, intentant convèncer-te que, aquella jugada, es la que et durà a destí.

El que mai et queda clar es quin es el destí.

Sobretot quan prens una decisió que, davant d’una mirada sense fons, s’esfuma, com s’escola l’aigua per l’aigüera.

D’això jo li dic deixar-te sense arguments, desmuntar-te.

O potser es que allò que creus controlar, que havies decidit, no es el que en realitat vols?

Gruix de sensacions que, com a petites fiblades, fan enganxar-te a l’emoció de la vida. Perquè algú deia que sense coses dolentes no valoraríem les bones, agafes el dau, el pressiones amb força entra els dits, el bufes, el llences i et dius “fem un altre torn, prefereixo que sigui l’atzar qui decideixi el següent moviment”.

No pots estar-te de seguir jugant.

23 d’abril 2008

Fugitiu

Corre pel passadís cap a la obscuritat,
cap el no res que, imparable, avança empassant-se tot.
A l’altre banda la llum, ella, abans impuls ara emocions contraposades.
Feta la tria més fàcil, l’evasió cap al no res,
cap el no sentiment, cap el cero emocions,
les cames rígides avançant a contra cor,
dominades per la por, per les ’palles mentals’.
Tot i sabedor de lo bo de la modificació d’elecció,
no es capaç de remuntar la seva pròpia corrent.



Feliç Sant Jordi, als enamorats/des i a tots aquells/es que es facin 'palles mentals'.

Adsense

 


Antoni's Ous © 2008. Design by: Pocket