Un dia despertes diferent. Ets trobes, et veus formar part del món.
Llavors tornes a emocionar-te. Ho fas amb les coses més senzilles, més simples, més petites. Ets sensible a allò que no creies ser-ho o que no eres conscient.
Però les coses no venen soles, bones o dolentes, dolces o amargants, fins hi tot barreges estranyes, residus del passat, cicatrius al present.
Llavors comences a entendre que es viure.
Un joc, un compendi de normes no escrites.
Has d’escollir la jugada, meditada o no, deixar-te dur pel flux o decidint cada moviment, intentant convèncer-te que, aquella jugada, es la que et durà a destí.
El que mai et queda clar es quin es el destí.
Sobretot quan prens una decisió que, davant d’una mirada sense fons, s’esfuma, com s’escola l’aigua per l’aigüera.
D’això jo li dic deixar-te sense arguments, desmuntar-te.
O potser es que allò que creus controlar, que havies decidit, no es el que en realitat vols?
Gruix de sensacions que, com a petites fiblades, fan enganxar-te a l’emoció de la vida. Perquè algú deia que sense coses dolentes no valoraríem les bones, agafes el dau, el pressiones amb força entra els dits, el bufes, el llences i et dius “fem un altre torn, prefereixo que sigui l’atzar qui decideixi el següent moviment”.
No pots estar-te de seguir jugant.
13 comentaris:
Jo també llenço el dau de nou... perquè de vida només n'hi ha una i també m'he adonat de que hi has de jugar per seguir el camí, sinó et quedes per sempre a la mateixa casella, i no sol ser bona. Així que torno a la partida jo també, a veure què em depara el destí aquesta vegada... es tracta de jugar, no? Si et surt el mateix número que a mi, avisa'm!!!!!!!!!!!!! ;) Besitos plens d'emocions, d'atzar, de sort... per a que et desmunti la nova tirada... El torn acaba de començar... a jugar!
L'emoció de l'imprevisible...això està bé, no perdem les ganes de jugar...Petons, maco!
Doncs tira fort que et surtira el as de la vida.
Si, sí... cal tirar els daus, una i una altre vegada...
Desti? El destí el forjem nosaltres...
Gràcies pels teus comentaris animant-me.... Es cert, espero que demà sigui un millor dia...
Si més no, ja he modificat el meu destí...pensant que demà serà millor...
Upsss... quina paranoia, crec que m'estic embolicant...!!!
;-)
!petonillus!
Ho has dit ben clar... és un joc i no et pots estar de jugar. El teu escrit m'ha agradat força eh!
Juga, juga, però estiguès a l'aguait eh, que n'hi ha que fan trampes :-)
Petonets guapissim!!!!
A mi el que més m'agrada de tirar els daus és que no sé mai que sortirà. És qüestió de respirar fons i llençar-los. El món no els pels covards i ser valents costa un ou jejejeje.
Petonets
esther, molt ben fet! M'alegro moltissim que ho facis!
jejeje, estic desitjant que em surti el mateix número, qui sap si potser coincidim en alguna casella... ;)
Gràcies pels besitos, em feien falta per llençar el dau carregats de força positiva.
El mateix per tu! ...i a jugar! ;)
zel, el dia a dia es emocionant si estem atents. Petons guapa!
striper, gràcies, tot i que la veritat es que no em fa tant que ha de sortir, sino la casella a la que cauré.
eli, jejeje, qui sap potser ens pesem que el destí el decidim nosaltres. Es bo pensar-ho per sentir justificades les nostres decisions. Qui sap, potser el destí es qui t'ha posat a les persones davant perquè tu facis la resta.
buf,ja torno a filosofar!
petonillus!
cesc, moltes gràcies! Ja saps, doncs fem un altre torn que això es emocionant!
jo mateix, fins hi tot les trampes forman part del joc, potser es una llàtima, però el joc es com és.
petonets guapa!
helena, exacte, ser valents costa un ou, però llençar el dau ja es ser valent.
petonets!
Moltes gràcies Antoni per la teva felicitació!!!!
Sens dubte avui és un dia especial... i vosaltres, els blocaires que em visiteu, el feu més especial encara!!!!
Mil somriures i mil petonets!!!!
Eli
Segurament aquesta és la gràcia de la mvia, que mai sàpigues quin és el destí. Sinó probablement seriem robots.
Et desitjo la millor tirada!
volia dir "vida". ;)
Importantísima reflexión. Me has dejado pensando... y no estoy del todo seguro de que todo sea azar... pero es cierto que uno debe siempre volver a tirar el dado... Es la única manera que conozco de mantenerse en el juego...
Disfruto mucho de este blog. No siempre posteo porque me da vergüencita no poder escribir en catalán, pero siempre leo.
Besos desde Argentina.
ZekY's
eli, de res, tot un plaer!
sita, cert aquesta es part de la gràcia. Gràcies! Bones tirades també per tu!
zeky's, pues sigue lanzando el dado, es emocionante!
Me alegro mucho que disfrutes con el blog y no tengas vergüenza en comentar, no importa que no lo hagas en catalán, todos sos bienvenidos!
Besos también para ti.
Publica un comentari a l'entrada