Road to Slovenia - capítol 4t

en el capítol anterior...

Montse: - uiii, quina porrrr!!!
Antoni: - tranquil•la nena, jo estic aquí ("El manco de Lepanto").

...

En aquest capítol agraïm profundament la participació de les estrelles austríaques Sr.Aduanero(com Johnny Mentero) i Sr.Aduanero2(como el jefecillo).

Vam passar dos dies força entretinguts fen visita pels diferents pobles i muntanyes que envolten el Llac Como.
Les primeres sensacions eren bones i, tot i el dia ennuvolat que despertava, tot ens feia pensar que la nostres segona part del viatge cap a Eslovènia, seria tranquil•la.
Vam sortir ben d'hora al matí i vam decidir que faríem camí per les carreteres del nord d'Itàlia que recorren muntanyes i valls.
El camí es espectacular, es molt recomanable perdres per les muntanyes del nord d'Itàlia i sobre tot passar pels famosos Dolomitas (impressionants!!) No podíem fer res més que bavejar.
Un cop passat el Dolomites,vam decidir agafar l'autopista ja que el temps començava a apretar i teníem que arribar a Eslovènia per dormir.

Pilot Antoni: - Que Sita, anem per bon camí?

Copilot Sita (bé, no se si existeix copilota, però queda molt estrany): - Si, tranquil es tot recta (es clar, en una autopista amb creuaments no es massa habitual ;P) i avanç d'arribar a Àustria hem d'agafar la última sortida d'Itàlia (Tarvisio) i desprès, per un curt tram de carretera, entrem a Eslovènia.

Pilot Antoni: - Perfecte! Avisa’m quan arribem a la sortida.
Copilot Sita: - i tant, i tant, tu tranquil!! (si,si).


Mapa de la zona.

Després d'uns kilòmetres inacabables...

-- WELLCOME TO AUSTRIA --

Pilot Antoni: - Wellcome to Àustria? No anàvem a Eslovènia? No entenc rés...
Copilot Sita: - ui!! Crec que ens em passat...
Pilot Antoni: - aha?!

Doncs si, estàvem fent una visita per Àustria, país "encantador", de gent "comprensiva" i "simpàtica" i país del que no disposàvem de cap dada.
Si, la supercopilot, "que mai es perd", es va despistar o va decidir per pròpia voluntat que teníem que fer una visita a Àustria.

Després d'un curt tram d’autopista, vam observar una sortida i no vam dubtar ni un moment i la vam agafar.
En la mateixa sortida de l'autopista hi havia una entrada per fer camí enrere, però era en sentit contrari, així que el superpilot va fer pirula i vam tornar a entrar a l'autopista per fer camí enrere, tornar a Itàlia i agafar la sortida correcta.

Però...no vam comptar amb l'duana...jejeje

A la aduana austríaca un senyor "molt amable" ens va fer parar i vam començar la "conversa".

Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - ~€#|#~€&%@|!*¨Ç¨ #@€{]*&%!!! (tot i que domino molts idiomes ,entra ells l’austríac i l'alemany, no us faré la traducció del que va dir).

Pilot Antoni: - aaa,eee,aha,ooo??????????????
Copilot Sita: - eny?
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - #~€~¬~@&%$!

...una estona més tard...

in english...

Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - perquè no porten l'enganxina de permís de circulació per les autopista d’Àustria? (tradueixo aquesta part per tots aquells seguidors que sé que no tenen ni idea d'anglès).
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si???????? (traduït també de l'anglès es clar).
Copilot Sita: - aaaa no ho sabíem, ho sentim molt, es que ens hem equivocat.
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - Com que no ho sabíeu, de on veniu?
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - venim d'Itàlia.
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - doncs si veniu d'Itàlia ho tenim que saber, perquè avanç d'entrar a Àustria ho posa amb cartells.
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - el que passa es que ens hem equivocat, nosaltres no veníem a Àustria, anàvem a Eslovènia.
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - doncs si veniu d'Eslovènia també ho posa! (aquest sap tant anglès com jo).
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - nooo, nosaltres no venim d’Eslovènia, anem.
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - deixeu-me els papers del cotxe i un moment...

Durant un breu temps vam respirar una mica, semblava que anava a preguntar...
Torna...

Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - llegiu això!

Total, que llegim allò. Total, se’ns cauen els ous a terra,bé a mi no perquè sempre els arrossego.
Allò deia que si no havíem pagat aquell permís de circulació i preteníem no pagar, ens podia caure una multa de 4000€ (si 4000 no m'he equivocat) o podíem anar a presó (per deu algú s'ha xutat per la vena?). Una mica més avall indicava que es podia pagar una multa en aquell mateix moment de 140€ en metàl•lic i si no es disposava de metàl•lic es tenia que pagar en especies (ja us imagineu qui tindria que pagar oi? doncs jo es clar!).jejeje, en especies significava pagar amb objectes de valor (joies, aparells electrònics, etc.)(aquesta part la Sita ni lava llegir).

Pilot Antoni: - AQUESTS AUSTRIACS SON UNA COLLA DE GITANOS FILLS DE @#~€!!!!
Copilot Sita: - Sr.Aduanero, no pot ser, nosaltres ens em equivocat no veníem a Àustria.
Sr.Aduanero(Johnny Mentero): - un moment.
Sr.Aduanero2 (el el jefecillo): - qui es el problema?
...una altre vegada tota la història...
Sr.Aduanero2 (el jefecillo): - aaaa, o sigui, aneu a Eslovènia! (plasplasplas, ja em avançat un pas).
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilot Sita: - ... (continua l’explicació)
Sr.Aduanero2 (el jefecillo): - aaaa, així que veniu d'Itàlia i us heu equivocat de sortida! I on heu donat la volta per tornar a entra a l'autopista per fer camí enrere?

...silenci...

Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - Doncs miri, venim d'Itàlia i anem cap Eslovènia i, es clar, ens em equivocat i em anat a parar aquí.
Sr.Aduanero2 (el jefecillo): - si,si,si, però on heu donat la volta?

...silenci...

Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - Doncs miri, venim d'Itàlia i anem cap Eslovènia i, es clar, ens em equivocat i em anat a parar aquí.

...per tercera vegada...

Sr.Aduanero2 (el jefecillo): - ...
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilota Sita: - aaaaa, la volta...en un poble de per aquí (senyalant el mapa d'Eslovènia que teníem a mà i amb el que vam convèncer al Sr.Aduanero2 de que no anàvem a Àustria).

Sr.Aduanero2 (el jefecillo): - ja,ja,ja, bé, seguiu endavant però que no torni a passar...
Pilot Antoni: - aaaaaaa...si,si????????
Copilot Sita: - corre,vinga, engega, marxem!!!!

Pilot Antoni: - aaaaa, si es clar sommiiiiii!!!

Després d'uns kilòmetres en direcció a Itàlia vam reaccionar. Els dos vam al•lucinar molt amb el tema de la multa i tot plegat, però desprès d'una estona vam començar a assumir-ho com una anècdota i vam esclatar a riure.



Mapa de l'excusió per Austria.

Poca estona més tard agafàvem la sortida correcta de l'autopista i aconseguíem entrar a Eslovènia.

Hola Eslovènia!!!!

(propers capítols que això no ha acabat!)


La Sita amb una de les sevbes guies.

Road to Slovenia - Capítol 3r

En el capítol anterior...

Antoni: - uf, quina nit tant estranya!!!
(resum súper ràpid que això no es 'Falcon Crest')

Capítol 3r...
Desprès d’haver dormit una estona per recuperar forces, vam anar per feina. El llac Como ens esperava i la veritat es que amb molt bona pinta.






Després d'aquest magnífic dia de sol, aigua, calor...va arribar la nit!

I quina nit!

La nit va arribar acompanyada d'uns fabulosos núvols grisos, que dic grisos, eren negres.

Antoni: -ups! tenda de campanya i pluja no es molt bona combinació...que divertit!!

Montse: -et recordo que la primera i única vegada que he passat la nit de càmping, les tendes de campanya ens feien de barca.

Antoni: -juasjuasjuas!!!

Unes hores més tard i en plena nit...

"pim,pam,pum,bocadill d'atun!!" (o el que és el mateix, "peacho tormenta!!" o "se cae el techooo!!" o "coger las barcas!!").

...quina "gràcia"! (les cometes les poso per respecte a la Montse)

Va començar a ploure de valent i la pluja anava acompanyada d'uns llamps, uns trons i un vent que feien tremolar el terra i remoure la tenda.
(la veritat es que no era per tant, però les històries s'han d'amanir)

Per la Montse semblava que tinguéssim que sortir volant, així que què millor que agafar-se ven fort al pes mort que tenia al costat, o sigui jo.
Mentre jo feia de pes, la intentava tranquil•litzar, o sigui em tronxava que per mi es el mateix, però no feia massa afecta i el meu braç es començava a ressentir, ja quedava poc per tenir una extremitat de goma.

Desprès d'una estona d'aigua vam poder seguir dormint.

Antoni: - uf, quina nit tant estranya!!! (i quin mal de braç...però també de panxa ;P)

Els següents dies van ser tranquils i vam poder gaudir, encara més, d'aquest lloc tant recomanable.



i properament al següent capítol...

Hola Àustria!

Com que Àustria, però no anàvem a Eslovènia?
Ja no entenc rés!

Road to Slovenia - Capítol 2on

En el capítol anterior...
oooooo kamaku que és Girona...i la resta ja ho sabeu...

Doncs desprès de la nostre visita gironina i de la nostre experiència cristal·lina, vam decidir prosseguir amb el viatge.

Destí Domasso (Llac Como - Itàlia)

Bé, algú va dir a la Montse que desprès de creuar la frontera, tot el viatge aniria rodat, però em sembla que va oblidar dir-nos quina frontera teníem que creuar... i no va ser per fronteres...

Un cop vam deixar Catalunya vam travessar França pel sud i un cop passat França ens vam atrevir amb Itàlia. La nostre xuleria no va preveure horaris, aixi que al arribar a Itàlia i veure que el nostre destí quedava molt lluny per trobar càmping obert, vam decir buscar un càmping més aprop.
Es curiós però passa i es que quan busques una cosa no la trobes...Aixi que els càmpings, tot i que a les guies sortien un munt, s'havien amagat.

"nada por aquí nada por alla. ¿donde esta el pto camping?"

Doncs si no vam trobar cap càmping fins força tard, amb la sort que quan el vam trobar estava tancat. (juasjuasjuas encara em tronxo)
Així que vam decir seguir fent camí fins on el cós aguantés i al matí ja veuríem on havíem arribat.
Durant aquest trajecte, vam arribar un moment que la son ens va vèncer, així que vam decidir aturar-nos a una area de descans a fer una becaina.
En poca estona jo vaig caure adormit, però la Montse no ho va aconseguir.
De sobte sento a la Montse...

-Antoni, esta la policia.
-ah, molt bé, esta bé que vigilin. - dic jo. I em torno a acomodar per seguir la meva becaina.

De sobte la Montse torna a insistir...

-Antoni, es que el policia el tens a la teva finestra i vol que la baixis...

-Antoni: ups, vaja, si haguessis començat per aquí.

El policia estava al costat de la finestra del conductor amb una llanterna i cara de flipat perquè no li fotia cas (glups, suor freda...).
Baixo la finestra i en italià ens pregunta cap a on anem i li diem que anem cap a Domasso. Ens pregunta si estem descansant i assentim (que no em veu les lleganyes i la cara de grogui?, o potser pensava que estava grogui per alguna altre cosa...).
En fi, fa un repàs visual amb la llanterna per dins el cotxe i molt amablement s'acomiada.

uf, quina historia, si ja es fotut que et desperti un despertador, no us imagineu com et despertes amb un poli (carabinieri a Itàlia).

Per sort la resta de descans va ser agradable i vam seguir el nostre camí cap a Domasso, un poble situat al nord del Llac Como, un llac molt gran i maco de veure situat al nord d'Itàlia.

Un cop vam arribar a Domasso vam fer un merescut esmorzar, vam veure sortir el sol al llac, vam veure com començaven la pesca del matí i vam localitzar un tranquil càmping situat a Sorico, un poblet una mica al nord de Domasso on vam fer una becaina per començar la visita pel Llac Como.

Road to Slovenia - Capítol 1r

En el capítol anterior...
- Antoni: ja som aquiiii!!! Penjaré una foto al blog per informar de la nostra arribada...

A partir d'aquí ja sabeu.

Alguns ja heu vist fotos i escoltat les anècdotes d'aquest apassionant viatge que ens ha dut durant 12 dies per llocs tant interessants com Girona (aturada no prevista), Como (Itàlia), Àustria (aturada no prevista) i d'altres ciutats a Eslovènia. Però per qui no a tingut aquesta SUPER! MEGA! OPORTUNITAT! us faré cinc cèntims.

Tot va començar així....

Carretera AP-7 direcció La Jonquera. 18 hores? si fa no fa.
- Antoni: oh, tu Montsita Superconductora, has vist que tenim al vidre davanter del cotxe?
- xaxaaaannnnnn!! (musica d'impacte).
- Montsita: oh, si que ho veig, Antoni Supercopilot!! Es una esquerda al vidre davanter del cotxe!!

Més o menys la reacció va ser aquesta, desprès de veure, a pocs quilometres de La Jonquera, una esquerda que anava recorrent el vidre davanter del cotxe des de la part inferior dreta (vist des de dins el cotxe) cap a la part superior esquerre. Per sort no va avançar més, però al no conèixer el perill que això podia suposar, vam procedir a fer una aturada tècnica a la última zona de servei a La Jonquera.
Vam trucar a la Mapfre des d'on ens van notificar diferents telèfons per contactar amb empreses de reparació de vidres de vehicles. Un cop vam trucar a diferents tallers, i vist que per l'hora que era no ens ho repararien aquell mateix dia, vam decidir reservar hora a un dels tallers de Girona on si tenien el vidre i ens el podien reparar al dia següent.
Així que ens va tocar buscar un càmping proper a Girona on passar la nit per dur el cotxe el dia següent a reparar.

El viatge no començava massa bé, però de moment el tema no era prou greu com per preocupar-se, ja teníem reparació prevista i ens ho feien al matí següent. Ens ho vam prendre amb filosofia i al matí següent, mentre reparaven el cotxe, vam visitar la bonica ciutat de Girona, on jo no havia estat mai i que recomano de visitar.


Girona des del riu.



Un cop vam visitar una petita part de Girona i va ser l'hora de recollir el cotxe reparat, sobre les 13 hores, vam continuar el viatge.
I el vam continuar amb energies renovades, perquè aquella aturada imprevista, ens havia fet veure que hi ha coses que tot i semblar un greu problema no tenen perquè ser-ho i poden tenir solució, a part de haver-nos descobert una ciutat encantadora.

Continuarà...

Besots a tots i totes i aneu a Girona!