Dansa Oriental.

Ahir a Sant Cugat del Vallès es feia un mostra de Dansa.
Es una mostra on es veuen representats diferents tipus de Dansa com per exemple, dansa contemporània, dansa oriental, dansa clàssica...
Us deixo una mostra d'una de les actuacions que es varen realitzar.
Segur que a la Nimue li sona.
La veritat es que és un ball suggerent i veient el vídeo segur que ho enteneu.
Feminitat amb un toc exòtic.





Gràcies Puri per donar-me a conèixer una mostra tant interessant, que per cert es fa al meu expoble cada any i de la que no tenia ni idea que es feia.

MonoGrey...

Fa uns dies que va finalitzar la tercera temporada d'Anatomia de Grey, sèrie que feien el dijous a Cuatro.

Tinc MonoGrey!

Si, es curiós com ens podem arribar a enganxar a sèries de televisió, de manera que sigui una necessitat poder trobar-nos amb aquells personatges, cada setmana, al mateix dia i hora, al saló de casa.

Jo no sóc d'enganxar-me a sèries de televisió, de fet no m'enganxo a la tele. Tinc altre prioritats, però a aquesta sèrie no he pogut resistir-me.
Una sèrie amb la que he arribat a plorar.

Siiiii, plorar, no passa rés, no? Sóc sensible i, a més, aquesta sèrie mostra les diferents cares que poden tenir els sentiments.
Amb alguns punts de vista pots veure't identificat i altres no compartir-los, però no em deixa indiferent.

Em sembla que per sort no sóc l'únic amb MonoGrey i això farà que la quarta temporada arribi com va arribar la tercera.

De moment ens consolarem amb els capítols en DVD i els videoclips del youtube o Cuatro.

Sóc teu...

Sóc teu si pots escoltar-me quan no dic rés,
si ets capaç de trobar la idea o el pensament correcta en aquest calaix de mals endreços.

Sóc teu si pots definir a que oloro encara que no m’hagis olorat,
quin sabor tenen els meus llavis encara que no m’hagis besat,
quin tacte te la meva pell amb tant sols veure el reflex del sol.

Sóc teu si saps quin es el meu recó preferit encara que mai t’hagi portat,
si ets capaç de seguir el meu alè,
de seguir el mateix camí que porto i arribar a la mateixa adreça.

Sóc teu si el teu cor dona tot això per mi i el teu cap accepta la derrota.

Sóc teu, si...però sempre que jo sigui capaç de fer el mateix per tu.

Gràcies Meritxell per la inspiració.

També vull fer menció especial a l'Àlex, una persona amb una inspiració perpetua, sempre acompanyada de sentiments i comunicació.

Nostàlgia.

El meu cor encara segueix el ritme del seu,
encara respiro el seu alè,
oloro el seu perfum,
sento la seva presencia,
noto les seves carícies,
els records es queden amb mi.

El cor em suplica que la busqui,
però el meu cor i jo semblem dos estranys
i els fantasmes es riuen de mi.

Necessito emborratxar el meu cor,
per poder brindar per la seva felicitat
i evitar l’angoixa.

Em barrejo amb la gent,
com si volgués evitar que em trobés
o per poder trobar-la entre la multitud.

A qui li deu donar el seu amor?

Masses preguntes per fer-li al destí.

Present ennuegat,
destí incert.