Que difícil explicar
Lo que pasa por mi mente,
que difícil expresar
lo que callo y se me enciende.
Son los sentimientos que,
en silencio no me mienten,
siendo ciegos ellos que
se conjugan fuertemente.
No es momento de buscar
sentido a lo que siento,
porque toca respirar
profundo en este momento.
Los demonios venceré
porque fui uno de ellos,
aunque siempre quedaran
en las sombras de mis sueños.
Me gustaría poder expresar
todo lo que por ti yo siento,
pero mi mente es huracán,
y las ideas las arrastra el viento.
Que difícil explicar quién soy,
es por eso que merezco estar donde estoy.
04 de juliol 2007
02 de juliol 2007
De festa major!
Cap de setmana intens!
Com cada estiu, a molts pobles i ciutats es comencen a celebrar les festes majors, amb multitud d'actes com concerts, correfocs, cinemes a la fresca, bastoners, geganters, castellers, etc.
Aquest cap de setmana s'han acumulat, a la zona que jo conec, 2 festes majors. La festa major de Rubi i la de Sant Cugat.
Així que la marató demanava una bona forma física per aconseguir aguantar la festa que tocava.
Durant la setmana vaig repassar els programes d'actes per realitzar un calendari i vaig intensificar la meva feina al gimnàs per millorar la forma física.
A la fi, el cap de setmana ha estat interessant tot i no haver pogut fer tot el marcat a la meva agenda.
Aquí us deixo un parell de retalls del concert de 'El sueño de Morfeo' a Rubi i un retall de l'actuació de la Coral Juvenil de La Unió a Sant Cugat.
Bones festes majors!
Com cada estiu, a molts pobles i ciutats es comencen a celebrar les festes majors, amb multitud d'actes com concerts, correfocs, cinemes a la fresca, bastoners, geganters, castellers, etc.
Aquest cap de setmana s'han acumulat, a la zona que jo conec, 2 festes majors. La festa major de Rubi i la de Sant Cugat.
Així que la marató demanava una bona forma física per aconseguir aguantar la festa que tocava.
Durant la setmana vaig repassar els programes d'actes per realitzar un calendari i vaig intensificar la meva feina al gimnàs per millorar la forma física.
A la fi, el cap de setmana ha estat interessant tot i no haver pogut fer tot el marcat a la meva agenda.
Aquí us deixo un parell de retalls del concert de 'El sueño de Morfeo' a Rubi i un retall de l'actuació de la Coral Juvenil de La Unió a Sant Cugat.
Bones festes majors!
28 de juny 2007
MEME UNICEF
Porque no hay excusa, no hay motivo, porque se merecen vivir su infancia como niños/niñas, porque su presente ni su futuro pueden estar en venta.
UNICEF CONTRA EL TURISMO SEXUAL
Pongo mi granito de arena y apoyo al meme iniciado, cojo el ilo en el blog de Alexis, porque no se merecen menos y todos debemos ser conscientes.
Hoy tenemos una nueva reivindicación!
Os invito a tres cosas a los que me visitais por asiduos o por casualidad:
1.
A visitarlo y leerlo el enlace a la Web de Unicef (link bajo el cartel)
2.
A hacer referencia en vuestros blogs
3.
A proponer esto mismo que yo os digo a los que os leen...conseguiremos una cadena enorme.(meme, si quereis llamarlo)
Incluso si quereis podeis copiar todo lo escrito aquí (copiar y pegar) y le haceis la modificación y personalización oportuna
Gracias, TODOS JUNTOS PODEMOS
UN SALUDO DE ANTONI. (idea original MANUEL)
UNICEF CONTRA EL TURISMO SEXUAL
Pongo mi granito de arena y apoyo al meme iniciado, cojo el ilo en el blog de Alexis, porque no se merecen menos y todos debemos ser conscientes.
Hoy tenemos una nueva reivindicación!
Os invito a tres cosas a los que me visitais por asiduos o por casualidad:
1.
A visitarlo y leerlo el enlace a la Web de Unicef (link bajo el cartel)
2.
A hacer referencia en vuestros blogs
3.
A proponer esto mismo que yo os digo a los que os leen...conseguiremos una cadena enorme.(meme, si quereis llamarlo)
Incluso si quereis podeis copiar todo lo escrito aquí (copiar y pegar) y le haceis la modificación y personalización oportuna
Gracias, TODOS JUNTOS PODEMOS
UN SALUDO DE ANTONI. (idea original MANUEL)
26 de juny 2007
Retrobament amb un antic conegut.
***Amb aquest post no pretenc ofendre a ningú, però avanço que podria ferir alguna sensibilitat***
Un neguit fa regirar-me al llit. Dormo però sóc conscient dels meus girs.
Mig obro un ull.
Hi ha penombra, un munt d’estels ocupen la finestra perfectament alineades sense marge d’error, com si els deus haguessin imposat un ordre quadriculat a l’univers.
El meu neguit augmenta i el despertar es més a prop.
Les connexió amb el món real es més tangible, les sensacions també comencen a despertar.
Sóc més conscient i per això sé que el que em fa girar al llit no és un neguit, es una sensació coneguda i llunyana, però encara no sé posar-li nom.
La finestra es oberta i el meu cós nu sobre els llençols, nota passar el corrent d’aire que es desplaça suaument de banda a banda de l’habitació.
Sobre la cuixa dreta noto una escalfor agradable i, prenent més atenció, sóc capaç de distingir el contacte, suau i agradable.
Encara entre el món dels somnis i la realitat, sento curiositat i, de manera suau i sigil·losa, com aquell qui no vol fer escapar la presa, desplaço la meva mà dreta cap al punt calent.
Els meus dits tasten amb cura la situació i es fan càrrec de transmetre les sensacions que identifiquen.
Ara estic segur que no és neguit el que m’ha despertat, sinó excitació.
Els meus dits han topa amb el meu sexe, descansant sobre la meva cuixa dreta, suau i encara esponjós, creixent en la seva mida de manera lenta i tranquil·la com si volgués no despertar-me.
La seva mida creix al mateix ritme que la meva excitació.
Ara sóc conscient d’un retrobament que feia temps que no tenia i no estic disposat a deixar-lo escapar.
Els dits de la meva mà dreta acaricien el sexe i, curosos i respectuosos, retiren el prepuci per alliberar el gland de la seva seda protectora.
El sexe no para de créixer i l’excitació comença a ser abassegadora.
Els meus dits acaricien el gland suament, per sota del seu cap.
La mà esquerra reacciona junt amb la resta del cós, rebent les senyals que el sexe envia a la meva ment i a la seva vegada la ment retransmet, i s’agafa al llençol com si volgués no deixar escapar aquella situació.
La meva ment intenta centrar-se sobre la informació enviada pel sexe, però necessita un extra per mantenir l’excitació, ja que el moment passat no es bo i està dèbil.
Així que, mentre rep la informació del sexe, que els dits de la mà dreta no han deixat d’acaronar, cerca mil imatges, sensacions, i intenta crear l’ambient prefecte per aprofitar el moment.
La única imatge que localitza en el seu gran banc de dades i que manté el sexe en plena erecció i l’excitació a ple rendiment, es la imatge d’ella, ironies de la vida.
Però la ment passa d’ironies i de respectes, i els records de moments passats i orgasmes explosius, mantenen el ritme i augmenten el foc.
La mà dreta ja no pot acaronar i sense més espera agafa el sexe amb fermesa però sense pressió, i suau i rítmicament es desplaça a dalt i avall, fent-lo arribar al seu màxim exponent.
Un detall passa fugaç per la ment, i si lubriquem?...com si algu m'acompanyés.
La mà esquerra manada pel moment cerca a les palpentes el gel lubricant dins el calaix de la tauleta de nit i, com si ho sabés fer de tota la vida, de forma àgil treu el tap, pressiona el tub i deixa anar aquell gel sobre el sexe i la mà dreta, que ara de forma més còmode, suau i eficaç, es continua desplaçant a dalt i avall del sexe.
Per moments el cos s’agita i les dues mans, sincronitzades a la perfecció, s’intercanvien el plaer de treballar, fins hi tot arribant a treballar juntes i al compàs.
El moment es aquí, l’orgasme s’apropa, el cervell sap que ve, la informació es reconeixible, les mans no poden aturar els moviments, el cos es contrau, després s’estira, la vista fa pampallugues en els petits moments que els ulls s’han atrevit a obrir.
Entre les pampallugues, els meus ulls es creuen amb la seva mirada, mirada fixa en un marge de fusta, però agradable i curiosa.
Explosió!
La llavor em mulla el cos, mentre aquest s’agita sense control i el plaer es fa amo de la ment i del cos.
Caic extasiat, relaxat, tranquil, feliç.
Torno a creuar la mirada amb ella.
M’adormo de nou.
Mig obro un ull.
Hi ha penombra, un munt d’estels ocupen la finestra perfectament alineades sense marge d’error, com si els deus haguessin imposat un ordre quadriculat a l’univers.
El meu neguit augmenta i el despertar es més a prop.
Les connexió amb el món real es més tangible, les sensacions també comencen a despertar.
Sóc més conscient i per això sé que el que em fa girar al llit no és un neguit, es una sensació coneguda i llunyana, però encara no sé posar-li nom.
La finestra es oberta i el meu cós nu sobre els llençols, nota passar el corrent d’aire que es desplaça suaument de banda a banda de l’habitació.
Sobre la cuixa dreta noto una escalfor agradable i, prenent més atenció, sóc capaç de distingir el contacte, suau i agradable.
Encara entre el món dels somnis i la realitat, sento curiositat i, de manera suau i sigil·losa, com aquell qui no vol fer escapar la presa, desplaço la meva mà dreta cap al punt calent.
Els meus dits tasten amb cura la situació i es fan càrrec de transmetre les sensacions que identifiquen.
Ara estic segur que no és neguit el que m’ha despertat, sinó excitació.
Els meus dits han topa amb el meu sexe, descansant sobre la meva cuixa dreta, suau i encara esponjós, creixent en la seva mida de manera lenta i tranquil·la com si volgués no despertar-me.
La seva mida creix al mateix ritme que la meva excitació.
Ara sóc conscient d’un retrobament que feia temps que no tenia i no estic disposat a deixar-lo escapar.
Els dits de la meva mà dreta acaricien el sexe i, curosos i respectuosos, retiren el prepuci per alliberar el gland de la seva seda protectora.
El sexe no para de créixer i l’excitació comença a ser abassegadora.
Els meus dits acaricien el gland suament, per sota del seu cap.
La mà esquerra reacciona junt amb la resta del cós, rebent les senyals que el sexe envia a la meva ment i a la seva vegada la ment retransmet, i s’agafa al llençol com si volgués no deixar escapar aquella situació.
La meva ment intenta centrar-se sobre la informació enviada pel sexe, però necessita un extra per mantenir l’excitació, ja que el moment passat no es bo i està dèbil.
Així que, mentre rep la informació del sexe, que els dits de la mà dreta no han deixat d’acaronar, cerca mil imatges, sensacions, i intenta crear l’ambient prefecte per aprofitar el moment.
La única imatge que localitza en el seu gran banc de dades i que manté el sexe en plena erecció i l’excitació a ple rendiment, es la imatge d’ella, ironies de la vida.
Però la ment passa d’ironies i de respectes, i els records de moments passats i orgasmes explosius, mantenen el ritme i augmenten el foc.
La mà dreta ja no pot acaronar i sense més espera agafa el sexe amb fermesa però sense pressió, i suau i rítmicament es desplaça a dalt i avall, fent-lo arribar al seu màxim exponent.
Un detall passa fugaç per la ment, i si lubriquem?...com si algu m'acompanyés.
La mà esquerra manada pel moment cerca a les palpentes el gel lubricant dins el calaix de la tauleta de nit i, com si ho sabés fer de tota la vida, de forma àgil treu el tap, pressiona el tub i deixa anar aquell gel sobre el sexe i la mà dreta, que ara de forma més còmode, suau i eficaç, es continua desplaçant a dalt i avall del sexe.
Per moments el cos s’agita i les dues mans, sincronitzades a la perfecció, s’intercanvien el plaer de treballar, fins hi tot arribant a treballar juntes i al compàs.
El moment es aquí, l’orgasme s’apropa, el cervell sap que ve, la informació es reconeixible, les mans no poden aturar els moviments, el cos es contrau, després s’estira, la vista fa pampallugues en els petits moments que els ulls s’han atrevit a obrir.
Entre les pampallugues, els meus ulls es creuen amb la seva mirada, mirada fixa en un marge de fusta, però agradable i curiosa.
Explosió!
La llavor em mulla el cos, mentre aquest s’agita sense control i el plaer es fa amo de la ment i del cos.
Caic extasiat, relaxat, tranquil, feliç.
Torno a creuar la mirada amb ella.
M’adormo de nou.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
