La llum argentada entrava per la finestra de la cambra, il·luminant els seus grisos ulls entreoberts i cansats.
La princesa no era capaç de conciliar la son, el seu cap estava concentrat en els seus pensaments.
Sabia que allò era una bogeria, no podia enamorar-se d’un príncep amb un regne tant petit i pobre, ella tenia una responsabilitat vers el seu poble i aquell príncep no podia proporcionar cap mena de riquesa a la seva gent.
Hauria volgut no néixer princesa per poder seguir els desitjos del seu cor, un cor ara revelat contra la voluntat del seu cap, donant salts irregulars dins el seu pit.
Ella sabia que el príncep era cristal·lí de paraula i de cor, senzill d’ànima i de cos, alegre i enginyós, però es volia resistir a pensar que potser podia arribar a ser un gran rei.
Potser mai ho sabria.
La nit s’escolava pel desaigua del temps portant rere seu la llum d’un nou dia que tornaria a ser gens seré.
12 comentaris:
Doncs a mi les granotes i els gripaus m'han caigut sempre molt bé...
Però clar, jo, amb els gustos animals q tinc, no dec ser massa punt de referència...
:S
Un text xulíssim!!!
Jo no crec que el pricep tingues un regne tant petit i de segur que tenia un cor molt gran.
Una abraçada.
L'amor és cec... no podia enamorar-se d'un "príncep tant petit i pobre", però en canvi ja se n'havia enamorat!
Jo crec que a la princesa li cal sortir del seu regne i gaudir d'aquest "gripau"!!!!
:-D
Un dia ja serà seré segur...
Montse, ets rara, es cert, però que t'agradin els gripaus es bona referència. ;P
Striper, potser es cert el que dius i els regnes més grans i rics estan a l'interior.
Eli, segur que aquesta elecció seria bona pel príncep i per ella, però pel seu poble? Jo penso com tu, però es una elecció difícil, no creus? ;)
Cesc, potser,ja diuen que la serenor del dia està en els nostres ulls i no en el dia mateix.
Sempre s'ha de seguir el què et diu el cor... però mai perdent el seny.
Difícil, però no impossible...
Pot fer feliç al seu poble, i ser una infeliç tota la seva vida! No cal viure pels altres, s'ha de viure per un/a mateix/a!!!!!
El poble no li donarà la satisfacció que li pot donar el "gripau" en qüestió... no creus???
;-D
Pd. Potser ho ha de veure ella mateixa....
Nen, quin canvi de look, d'on treus aquestes plantilles tan rexules? Jo com que sóc una nul.litat, o me les donen fetes o rien de rien...
A mi m'agraden els contes, i el que escrius...
Meia, sempre cal posar-hi, encara que sol sigui una mica.
Eli, estem acostumats a que el contes acabin bé, però te perquè ser així sempre.
Zel, no creguis que se tan complicat de canviar de plantilla. Jo tampoc me les faig, busco fetes. Al final del boc hi ha un enllaç on podràs trobar plantilles xules.
M'alegro que t'agradin els contes!
uauuuuuu quants canvis que veig!! en la pagina, en el teu estat d'anim, en tu. Me'n alegro (ptites coses q no es diuen pero q es perceben)
Déjà vie, doncs si uns quants canvis, sempre avançant i fent camí, de millor o pitjor manera, però fent-lo.
ptns!
Els gestos més senzills com les passes sempren duen a bon port.
M'alegra veure't per aquí i per allà deixant petjada.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada