17 de setembre 2008

Sorprendre's.


Sempre et sorprens, llavors ets sents perdut.
Et sorprens perquè t’has fet un manual de tu dins el cap i no trobes la pàgina que parla d’allò, un error fàcil de cometre.
Cada sorpresa et rebenta el manual, al que li has de posar pàgines noves que a la seva vegada faran arrencar d’altres anteriors que s’hi contradiuen.


Sempre creixent, mai pots donar per feta una idea, perquè fins hi tot els resultats finals poden ser diferents, com la mateixa amanida amb diferents salses.


Trencar-se per dins no es símptoma de tornada enrere, sinó de reordenació i aprenentatge, perquè al muntar-te de nou sempre et sobra alguna peça i necessites altres de noves amb les que anar omplin espais deixats i nous espais.


Benvinguda estimada estranya. Estranya de moment en contingut que no pas en sensacions. Benvinguda per fer-me sorprendre, perquè com humà imperfecte jo també em faig manuals.


Desconec el futur però conec bé el meu passat, passat que va ser futur i desprès present al seu moment. Aquesta desconeixença no m’espanta, perquè com tot futur que serà passat, una pàgina nova formarà part del meu manual...manual que és error per altre banda, però es el que te ser imperfecte.


7 comentaris:

Striper ha dit...

Home ja es bo tenir un manual de instruccións alguns nomes tenim un encicopledia on registrem els errors.

Antoni Esteve ha dit...

Striper, els errors també fan creixer, si tens una enciclopedia segur que ets molt savi.
Ànim!

Anònim ha dit...

Sempre hi ha noves pàgines en els manuals, i tio has escrit un post que em recorda a mi que avui no sé si faré post, tot va passant, tot va fent i hi ha moments que no saps de quin llibre formes parts...

Eli ha dit...

Imperfectes ho som tots! I això esta molt be....
Perfecte? Qui vol ser-ho... Jo no t'ho asseguro!
Ai, aquest manual, anomena't VIDA!!! I no té pas instruccions per a seguir-la... Les creem nosaltres mateixos les instruccions...
Antoni, ara et diria allò de... Caminante no hay camino... se hace camino al andar!!!

Antoni Esteve ha dit...

cesc, potser el truco està en no donar-li voltes al manual i cremerar-lo. Una abraçada!

eli, exacte, es fa cami al caminar i aprens d'aquest camí...o potser no.

Jo Mateixa ha dit...

Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son.

Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert

Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses.

Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor.

Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous

Petons!!!!

Antoni Esteve ha dit...

jo mateixa, molt bona!
Petons guapa!

Adsense

 


Antoni's Ous © 2008. Design by: Pocket