Per Madrid.

Ahir vaig estar per Madrid de reunió de feina.
Va ser un d'aquells dies que et passen i, mentre et passen, et preguntes si està passant de debò.
Imagino que aquesta sensació va ser a causa de l'excés de son i cansament.

En vaig llevar a les 4.30 hores per poder arribar a l'aeroport a les 6 per agafar l'avió de les 7.
Ja podeu contar com anava de son.

Desprès de passar el dia tancat en un despatx amb 8 persones més, parlant d'estratègies i mètodes de treball, el meu cap rebia el que allà es parlava, però no era capaç d'assimilar, així que vaig agafar uns apunts per poder assimilar desprès.
Vaig arribar a casa a dos quarts de deu, rebentat i amb son, però em va venir l'angoixa. L'angoixa, la necessitat de llegir els vostres blocs, els vostres pensaments, les vostres experiències.

De poc temps cap aquí, la única necessitat que tenia era poder-me expressar en el meu bloc, perquè em feia sentir bé, com un diari personal, però actualment aquesta no és la única prioritat i us necessito llegir.

Si digueu-me friki, obsessiu o viciat, però es enriquidor.

Així que ahir tot i el cansament i la son, vaig obrir l'ordinador i vaig començar a absorbir essències.
Us sóc sincer, no vaig poder llegir-vos a tots, la meva ment, suposo que quan va començar a sentir complides les seves necessitats, va dir prou i vaig caure en un son profund.

Aquest post es un petit homenatge a tots aquells bloquers i bloqueres, que amb l'escriptura dels seus pensaments, les seves vivències, curiositats, etc, als seus blocs, permeten que d'altres persones ens enriquim.