Per Madrid.

Ahir vaig estar per Madrid de reunió de feina.
Va ser un d'aquells dies que et passen i, mentre et passen, et preguntes si està passant de debò.
Imagino que aquesta sensació va ser a causa de l'excés de son i cansament.

En vaig llevar a les 4.30 hores per poder arribar a l'aeroport a les 6 per agafar l'avió de les 7.
Ja podeu contar com anava de son.

Desprès de passar el dia tancat en un despatx amb 8 persones més, parlant d'estratègies i mètodes de treball, el meu cap rebia el que allà es parlava, però no era capaç d'assimilar, així que vaig agafar uns apunts per poder assimilar desprès.
Vaig arribar a casa a dos quarts de deu, rebentat i amb son, però em va venir l'angoixa. L'angoixa, la necessitat de llegir els vostres blocs, els vostres pensaments, les vostres experiències.

De poc temps cap aquí, la única necessitat que tenia era poder-me expressar en el meu bloc, perquè em feia sentir bé, com un diari personal, però actualment aquesta no és la única prioritat i us necessito llegir.

Si digueu-me friki, obsessiu o viciat, però es enriquidor.

Així que ahir tot i el cansament i la son, vaig obrir l'ordinador i vaig començar a absorbir essències.
Us sóc sincer, no vaig poder llegir-vos a tots, la meva ment, suposo que quan va començar a sentir complides les seves necessitats, va dir prou i vaig caure en un son profund.

Aquest post es un petit homenatge a tots aquells bloquers i bloqueres, que amb l'escriptura dels seus pensaments, les seves vivències, curiositats, etc, als seus blocs, permeten que d'altres persones ens enriquim.

Cau la nit.

Avui he vist caure la nit,
a ran de cel, visc en un vuitè.

El cel canviant,
primer de colors blaus turquesa,
desprès blaus i ataronjats,
més tard blaus turquesa, rogencs i grisos.

Mentre tant els núvols agafaven formes curioses,
juganers i ràpids empesos per la brisa,
o potser passaven ràpid degut a la meua relaxació.

La brisa suau, d'agradable temperatura,
brisant el meu tors nu,
arrossegant residus de converses perdudes,
segurament xerrades fetes uns segons abans.

Les finestres entre obertes
ensenyant el que durant l'hivern amaguen geloses,
balcons actius,
amb gent fent reflexió de la jornada, sopant,
o senzillament relaxant-se veient caure la nit.

Caient la foscor un plegat de llampecs,
il•luminant els carrers, les finestres i balcons,
com si apareguessin ja les primeres cuques de llum de l’estiu.

Avui he tingut una experiència no tastada mai,
si més no en el pis actual.

Avui m’he sentit proper als meus veïns,
al meu barri i a mi mateix.

Bona nit.

El pintor de batallas (2) - Arturo Pérez-Reverte

<<...Ante un cuadro como ese, la fotografía no sirve de nada. Sólo la pintura puede. Todo buen cuadro aspiró siempre a ser paisaje de otro paisaje no pintado; pero cuando la verdad social coincidía con la del artista, no había doblez. Lo magnífico era cuando se separaban, y el pintor debía elegir entre sumisión o engaño, recurriendo a su talento para hacer que el uno pareciera la otra. Por eso la Tebaida tiene lo que tienen las obras maestras: alegorías de certezas que sólo serán ciertas al cabo de mucho tiempo.

...

Dentro de cinco minutos, añadió de pronto bajando la voz- se había inclinado un poco hacia él, los codos sobre la mesa y los dedos entrelazados, mirándolo con desenvoltura -, quiero que vayamos al hotel y me hagas el amor y me llames puta. ¿Capisci? Estoy aquí contigo, comiendo espaguetis exactamente a ochenta y cinco kilómetros del lugar donde nací. Y gracias a Starnina, o a Uccello, o a quien de verdad pintara ese cuadro, necesito con toda urgencia que me abraces con violencia razonable pero contundente, y dejes en blanco el cuentakilómetros de mi cerebro. O que lo rompas. Tengo el gusto de comunicarte que eres muy guapo, Faulques. Y me encuentro en ese punto exacto en el que una francesa te tutearía, una suiza intentaría averiguar cuántas tarjetas de crédito llevas en la cartera, y una norteamericana preguntaría si tienes un condón. Así que- miró el reloj -vamos al hotel, si no tienes inconveniente. >>

Cuantos mensajes entre líneas que se pueden seguir sin mucha dificultad en cada uno de los párrafos de este recomendable libro. Mensajes sobre los fantasmas de las personas, de sus pensamientos e instintos.

Dedicat a Nimue...i per qui es senti com un Sugus blau.

Doncs això, dedicat per tots els que us sentiu com un Sugus blau, de pinya, o como un extint Chimos.
Per què som molts, cada cop més, reivindico els nostres drets!
Volem ser respectats, llepats i mimats com a tota la resta de Sugus i xuxeries del món.
Jo ja he enganxat el meu distintiu al bloc per reivindicar els nostres drets!