Valparaíso...Kamakuuuuu!!!

Per fi tinc un momentet per actualizar el blog, entre estudis i feina. I de quina millor manera d'actualitzar-lo, doncs amb les fotos que ens han fet arribar el Luis Angel i la Vicky des de Valparaíso (Xile).
Sol puc dir una cosa...hi ha alguna casa del mateix color?
Es impresionant, cada una d'un color i a més no són colors suaus precisament, tot el contrari.
Han enviat moltes més, però penjo un parell. Si voleu veure més, sempre amb el seu permís podeu punxar aquí.
Per cert, animo al Luis Angel i a la Vicky que facin comentaris i ens expliquin les seves experiencies... ;P

Felicitats i ànim!

Gènova

Mentre treballava pensava, una vegada més, en les vacances i els seus moments. Són aquelles típiques vacances en les que acabes més cansat del que has marxat. Però que més dona, si el que val es haver-ho passat d'allò més bé. Ja he anat penjant alguna foto d'aquesta ruta recomanada, que va ser Gènova, Verona i Venècia, però encara queden coses per veure. Avui penjo alguna foto de Gènova, ciutat portuària de gran història i importància. Es una ciutat, tot i estar cap al nord d'Itàlia, més estil del sud, potser "més Italiana" que Verona o Venècia.

Diumenge tarda...bieeeeen!! (the Mask)

Doncs ja s'acaba el cap de setmana.
Deprimit? doncs, com explicar-ho...
La veritat es que quan et passa el cap de setmana i no l'has sentit passar, més que deprimir-te, et fot una ràbia d'un parell d'ous. Són moments en els que penses que a l'endemà et toca currar i comptes quan et queda per les vacances.
aiii, quin remei toca...vaig a netejar la meva mascara de persona humana perquè no se’m vegi la cara de mala hòstia que fare la resta de setmana.


























Bé, no us deprimiu i agafeu la nova setmana amb moltes forces...joder que tipic!

P.D. Moltes felicitats maaaameeeeeees!!!! I a tu també Montsita, ja saps perquè. Un petonarro.

Per fi es divendres!!!

Mentre sonen el Bee Gees, et fas una dutxa, et poses colònia i busques a l'armari aquella roba que et fa sentir tan wapo. De sobte trobes aquella caixa de roba d'altres temporades (diguem unes 15 temporades) que a quedat oblidada en un racó de l'armari, la obres i... si, trobes aquella roba que et feia sentir tant atractiu quan tenies 14 anys. La treus de la caixa, la mires, calcules la mida a ull i et dius...eiiiiiiii segur que encara em va bé, avui triomfaré segur!!!
Amagues la panxa i apretant-te el cul, comences a esmunyir-te dins aquells draps. Desprès d'una estona de barallar-te i d'haver-te convençut que tens el mateix tipus que quan tenies 14 anys, et pentines, et somrius al mirall i fas cara d'haver-te enamorat de tu. Surts tot content, caminant com un model, principalment perquè el pantaló t'apreta els ous, t'apropes a la parella i dius fent cara de George Clooney (cara que a tu et sembla seductora però que realment sembla que estàs estrenyit) -avui m'hauràs de vigilar, que totes s'em voldràn lligar. Des d'aquí es poden donar dues versions (personalment prefereixo la primera).

La primera:
......un silenci......
......un silenci molt llarg.......
......un silenci massa llarg......i et responen, amb alguna llàgrima als ulls, que tu ben bé no acabes d'entendre a que es deu...
-Hi ha alguna festa de disfresses?
Tu per sortir del pas i començant a entendre que aquella roba ja no és adient dius...
-Noooo. M'he posat la roba vella per fer neteja per casa, com es vella...

La segona:
Ella et diu...
-uiiiii si, si que hauré de vigilar, però tu també, que he trobat el meu vestit d'aniversari dels 14 anys.

Des d'aquest punt podeu imaginar. Els dos fent el ridícul pel món.

Si, potser ara deus pensar "a mi no em passa això", però jo no estaria tant segur, l'ego es massa fort ;P
Per cert...
Aquest cap de setmana que fan a la tele?