Espurnejants bombolles a primavera.

- ep, tu!
- Jo?
- No, ella.
- Ella?
- Siii!
- Jo?
- Si. Una pregunta.
- Diguem.
- Tens pinta de tenir experiència. Saps quan sortirem?
- Tens raó, ja he estat reciclada alguna vegada. Tranquil·la, pel que puc intuir queda poc.
- Aaaaaa...però com ho saaaaaps? uaaaaaaaaaa!
- Jejeje, veus, ja ens movem!
- Òndia! Es emocionant!
- Jejeje, sempre ho és! Atenció que ja sortiiiiiiiim!
- Ei,ei,ei, no empenyeu!
- Totes preparadeeeeeeeees!
- Agafa’t fooooooort!
- Tsssssssssssssssssssssssssss!
- Uuuueeeeeeeeeeeeeeeeeeee!
.
.
.
- Jajaja, genial! Ara on estem?
- Oooooo! Estem a la boca. Hi ha boques de tot tipus, però aquesta es preciosa.
- Oooo, la bocaaaaa...
- Vine, ara sentiràs una sensació que no has sentit mai.
- Oooooo, que tou, quina sensació....quin plaer...mmmmmm.
- Molt bé, exacte frega’t així. Saps on estem? A la llengua.
- Uuaaaauuuuu, es genial!
- Fixa’t com es mou, sembla que li agrada que ens freguem amb ella....vaja, quina pena!
- Que passa?
- Ja s’acaba, prepara’t per anar a l’estomac. El viatge es divertit, però l’estomac no es massa agradable.
- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
.
.
.
- Hola? Que fosc...hi ha algú? On dimoni estic?
- Traquil·la, de vegades passa. No arribem a l’estomac. Llavors...
- Brrrrrrrrrooooooooups!
- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
.
.
.
- Salut! Una altre birra?
- Perfecta!

Premi 'Blogdorado'

Aquest blog, en bona part gràcies a la vostre voluntat, ha estat premiat amb el premi 'Blog Dorado' des del blog del sempre estimat Striper.

Aquest blog va néixer gràcies a la curiositat (qui sap, potser el meus fills són engendrats gràcies a la curiositat). Vaig descobrir una nova eina de la que havia sentit parlar i que s’estava posant de moda.
La curiositat em va portar a crear un blog amb nom curiós, per tastar el que tanta gent parlava.
Vaig començar a utilitzar-lo com un mitja de comunicació amb la colla d’amics, però de mica en mica es va anar transformant en un mitja de comunicació amb els meus pensaments.
Aquest blog mai ha tingut la intenció de guanyar cap premi, tot i que si ha tingut la intenció de transmetre i agradar, a aquells lectors que de mica en mica i dia a dia han anat arribant entre consells i bon rotllo.

Gràcies a vosaltres, lectors insubstituïbles, en els moments ens els que aquest humil pensador a passat moments d’angoixa i aquest blog moments de suspensió de pagaments, heu atiat les brases per tornar a fer flames, no deixant que això mai fos cendra.

Gràcies per fer-me fènix, estic segur que aquest teatre mai quedarà buit.

Sueño

Sueño que sueñas conmigo.
Sueños que van más allá de la piel.
Hay sombra de miedo, pero no en tu sueño,
solo en mi pensamiento...y sin embargo me gusta.

Sueño que sueñas conmigo.
Quizá te sueño porque lo deseo o quizá porque lo temo,
pero aún así no es pesadilla.
Sentí que me separaron del corazón,
pero me he dado cuenta que en mi mente flotan partículas,
empujadas por corrientes dispares,
pequeñas reminiscencias de lo que era amar.

...y sigo soñando que sueñas conmigo.

Sueño ensimismado, calavera, pero atento,
desde la localidad de mi palco,
en el escenario de tu vida...o del sueño que sería.
Y en tu escenario me percato,
el traspunte de tu sueño soy yo.

Sueño que sueñas conmigo.
Sueños dentro de otros,
insignificantes o con sentido.
...y no sé si quiero despertar o permanecer soñado.

Antoni

Capricho nº 43: El sueño de la razón produce monstruos de Goya, serie Los Caprichos

Mala Rodriguez + bona companyia = nit excitant

Divendres 04 de març del 2008 es va celebrar un concert de la Mala Rodriguez a l'espai Movistar.

Com diu el títol, nit excitant.

Gràcies "companyia"!