Master Class - Miguel Bosé

Un espai espectacular.


Fèmines, moltes fèmines.


Un home entre elles, bé si a mi se'm pot considerar com a tal.
No, la veritat es que vaig comptar algun home més.

Un artista a l'escenari.
Bé un artista acompanyat d'alguns més, però ell es l'artista.


La veritat es que m'ho he passat d'allò més bé cantant i escoltant aquelles cançons que formen part de la meva vida.


El Miguel ha estat impressionant, te un directe de luxe i, tot i que no era un concert, sinó una xerrada, ha deleitat als presents amb algunes de les cançons del seu últim dics Papito. Un disc on recull cançons de tota la seva carrera i que les canta acompanyat de molts dels seus amics.


Es un disc molt recomanable, però també recomano el concert que farà a Barcelona i que te molt bona pinta.


Us deixo uns retalls d'alguna de les actuacions del Miguel Bosé a la Master Class de Barcelona.


El so no es massa bo, com era d'esperar al gravar amb un mòbil, i per això poso la cançó a sota el vídeo perquè la pugueu escoltar amb condicions.


Aiiiiiii quins temps!!



Cançó: Sevilla Disc: Papito Intèrpret: Miguel Bosé






Cançó: Si tu no vuelves Disc: Papito Intèrpret: Miguel Bosé






Cançó: Amante bandido Disc: Papito Intèrpret: Miguel Bosé

El contestador.

Ahir vaig somriure.
Un somriure suau, mig invisible, fugaç, però el vaig notar.
Vaig sentir tranquil·litat, foc, tristor i alegria, una barreja de sensacions indescriptibles, però agradables desprès de tant patiment.
Desitjava sentir la seva veu, però no estava segur de voler que agafés el telèfon.
La meva companya angoixa havia augmentat més del que és habitual i gràcies a ella vaig decidir fer la trucada.
Per sort o per desgràcia no va agafar el telèfon, però, tot i això, vaig sentir la seva veu. No era la típica veu freda i metàl·lica de contestador, era el contestador però era una veu dolça, propera, estimada.
Cada dia tinc la mateixa idea i la mateixa por. Vull fer la trucada i poder sentir de nou la veu que tinc por de no recordar i no tornar a escoltar, però també tinc la por de no estar fent bé.

Paso el meus dies sol, meditant, depurant-me, desconnectat de la gent, excepte per aquest blog on, com en un diari personal, escric alguns del meus pensaments i llegeixo d'altres.
He tornat a entrar en la maquinària de la societat més profunda i, com una peça més, segueixo el camí marcat, sense notar rés més que el temps passar i l'angoixa com companya.

De tant en quan rebo un "Cuida't", un "Com va tot?" o un missatge de l'estil "la vida es bella!", a través dels missatges de mòbil o correu electrònic, i a vegades penso que a la merda el "cuida't" o el "com va tot?"(quina pregunta!), i també penso que la vida es bella per tu no per mi.

Però ahir vaig somriure gràcies a un contestador i vaig pensar que la vida no es bella, però te coses maques i úniques.

Creieu amb això?

Jo no hi creia. De fet sempre he sigut agnòstic.
Però l'altre dia em vaig sorprendre entrant a una església i no com un turista més.
Necessitava pau i vaig pensar "a les esglésies diuen que hi regna".
Al traspassar les portes em vaig trobar sol (no físicament).
Vaig notar com el desordre i bogeria dels meus pensaments minvava i tot el pes dels pensaments requeien en una sola idea.
No vaig pensar en el que estava fent, els meus peus, arrossegant-se, feixucs, sense por però amb respecta, em dirigien directa a la verge de la Mercè.
Uns pocs bancs davant d'ella em vaig deixar caure i vaig quedar agenollat al banc.
Ara recordo una sensació estranya.
Amb un xiuxiueig de veu vaig demanar perdó. Perdó per estar allà i no saber resar, com si d'alguna manera faltés al respecta de tants i tants creients que, molt més que jo, es mereixien que se'ls escoltés.
Curiosament i soprenent-me, sobretot coneixent l'egoisme natural de l'ésser humà, vaig intentar resar i vaig demanar una cosa que no era per mi.
Xiuxiuejant vaig demanar que la cuidés, que fes tot el possible perquè tot el mal que li vaig fer el pogués reparar i així fos feliç.
Mentre deia això notava la frescor de la pedra i l'escalfor del cor, i per la cara em queien llàgrimes, però no eren per mi.

Al sortir de l’església vaig tornar a la "realitat", amb pensaments ordenats, però amb idees remogudes.

Es curiós com les situacions dolentes de la vida poden tocar el ciments d'algunes idees i com, en moments difícils, necessites creure en alguna cosa.
No sé si hi crec ni en què crec, però si sé que hi tornaré, perquè la veu no es gasta, la paraula es gratuïta i si potser algú em sent, qui sap...

Karaoke

ANDRéS CALAMARO - TUYO SIEMPRE (EL REGRESO)

Si alguna vez no me vuelven a ver
porque a mí, como a todos, se me olvida
algo va a quedar adentro tuyo siempre
algo que yo te dejé alguna vez
No importa si no venís conmigo
este viaje es mejor hacerlo solo
yo te voy a recordar todos los días
porque un amor así nunca se olvida
Te seguiría por todas partes y volvería a la ciudad
si me das otra oportunidad
de volver a empezar mejor que antes
quiero darte cada uno de mis instantes
nunca más voy a mentir de nuevo
porque no voy a olvidarte nunca más
Y volvería por todas partes
para encontrarte y preguntarte
si me das otra oportunidad
Va a ser mejor que te intente olvidar
porque queda mucho tiempo por delante
algo va a quedar adentro tuyo siempre
algo que yo te deje alguna vez
porque no voy a olvidarte nunca más
porque yo no te voy a olvidar!