Quins records, quina vida plena d'experiències!!!
Quan veig aquest anunci m'emociono, s'em posa "la gallina de piel".
Gràcies Coca-cola per fer-me recordar les coses des de la part positiva.
25 de maig 2007
Coca Cola - La generació dels 80
Etiquetes:
TV
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
K bello Antonio! me encantó y me hizo recordar tanto! muy bueno hacernos volver un ratico a ese pasado cercano que nos hizo lo que ahora somos.
Hola Carolina, bienvenida!
La verdad es que a mi me parece muy bello poder recordar el pasado como algo positivo y más aún cuando puedes llegar a recordar aquellas cosas que han influencido en nuestras vidas y formado parte de nuestra evolución como personas.
Hola! Antoni
A mi sempre m'han agradat els anuncis que fa la Coca-cola, els primers eren molt molt originals.
Bon cap de setmana i gràcies per visitar-me!
les genolleres sempre me les carregava...
jejeje, si, aquelles genolleres i aquells pedaços per tapar forats a la roba que tenien els dibuixos dels personatges dels dibuixos animats tipus Mazinger Z!
Benvingut.
jajajaja la veritat es te gracia si realment t'enganxa dins l'edat q fa recordar. Sino tb en te, eh.
jajaja, si te molta gràcia tot i que no t'enxampi a l'edat, però si t'enxampa te més que gràcia.
;P
oooh! m'encanten els anuncis de coca-cola. Aquest el mire sempre amb un somriure d'orella a orella.
Jo també vaig sobreviure a las hombreras! :))
jajaja, jo també les recordo. Jo, tot i que era molt jove (que consti ;P), tenia una americana que tenia unes hombreres que no em deixaven passar per les portes.
Recordo les camises de noia, les hombreres us feien una forma rara, juasjuasjuas.
Benviguda nimue, gràcies per la visita.
collons, jo també m'he posat nostàlgic amb aquest anunci.
m'ha fet pensar en un dels meus millors amics, en tibu, que és cinc anys més petit que jo i que no tenia ni idea de qui era en naranjito.
cuanta sabiduria popular que corre el risc de perdre's...
salute.
Tenim la sort de poder recordar i això mentre ho puguem fer ens donarà històries per no perdre el nostre passat.
salut!
Publica un comentari a l'entrada