Haití

imagen extraída de Tiemposur.com.ar

La tierra se agita en un escalofrío. Las piedras dilapidan vidas.


Mientras no miramos, nos creemos buenas personas, cuando una tragedia nos hace mirar, nos volvemos buenas personas. Siempre llegamos tarde a ser buenas personas y mientras algo nos ha hecho mirar, lo somos, tarde, pero lo somos. Por desgracia, el tiempo y el egoísmo nos pone de nuevo en el lugar de partida, olvidando mirar, para volver a llegar tarde la próxima vez.


Las palabras solo sirven para consolarse a uno mismo, las acciones, para ser mejores. Nuestro consuelo no da pan, solo ciega más nuestro espíritu. Consolarles es la consecuencia del error de nuestra ceguera.


Las emociones nos hacen reaccionar en momentos determinados, pero no debería ser así, porque las emociones son la base de la humanidad.
¿Qué las esconde?
¿Quizá el raciocinio, afectado por el egoísmo y el temor al dolor que a veces supone sentir?


Que bello sentir, que bello ser humano, que bello serlo siempre, que bello actuar en consecuencia.


Estas palabras no pretenden ser consuelo, sino acción, aunque puedan sonar a ello.

No me doy por vencido - Luis Fonsi

Nunca uno debe darse por vencido, en nada. Nuestros sueños se quedaran se en eso, si nos damos por vencidos.

Síntesi

Un any, que gran part hauria definit d’estrany i que d’altres definim d’extrínsec, acaba.

Amb el protagonisme que pot tenir el temps segmentat en porcions i amb l’únic motiu de celebració, que el convenciment que la següent porció serà millor.

Experiències de suma, alienes o properes, positives o negatives. Pèrdues, troballes o retrobaments, sense més valor per magnituds, que per experiències.

En un dia fem la síntesi i en un dia la nova proposta, poc temps si hi ha molt a sumar i molt per viure. Potser el temps just perquè, al nostre cervell, arribi un poc més d’oxigen de lo habitual i intenti recomençar amb energies renovades.

Gràcies als que heu passat o encara esteu, enriquint a aquest individu, aventurant-lo a noves experiències, mostrant-li colors nous que no coneixia ni  imaginava. També als que torneu, amb vides enriquides, nous sabors, però també amb bells aromes de l’ahir, encara que sé que no us havia perdut.

Espero haver set una suma a la vostre experiència i que beveu de mi, allò que us pugui engrandir.

Desitjo que pugueu amalgamar moltes coses i pugueu convertir de tot un positiu.

Feliç 2010!

Cor de llauna.

Hombre de lata - Mario Caicedo

Respira fons, les coses no sempre surten com un vol, el camí no sempre te destí. La vida dona moltes voltes, tantes que arriba a marejar i et fa treure l’estomac per la boca.
Una altre vegada el fred a tocat os, em fa minvar i l’esquena es contractura de nou.
No hi ha descans possible, aquest petit planeta orbita massa ràpid i cauen noticies salines sobre ferides obertes, amb l’únic consol que la sal cura i adoba.
Qualsevol dia es bo per créixer i avui tocava una mica més, tot i que, de vegades, lo après sol endureix i no enriqueix.
El cor ja em sona com una llauna de fabada trobada desprès de dies de fam. A la fi l’obridor haurà d’ésser més robust quan la llauna esdevingui d’acer. Segurament em miro massa el melic i he acabat amb el cap ficat dins, però tinc la sensació que és l’únic lloc on avui puc estar calent.