25 de novembre 2008

Paris, llum, neu i calor.

17 de novembre 2008

El eterno dominio de 'me'


me.
(Del lat. me, mihi, vulg. mi, casos de ego, yo).
1. pronombre personal. Forma de dativo o acusativo de 1.ª persona singular en masculino y femenino. No admite preposición y se puede usar como enclítico. Me oyó. Óyeme.

El eterno dominio de ‘me’, siempre pisando a ‘le’.



le.
(Del lat. illi, dat. de ille).
1. pronombre personal. Forma de dativo de 3.ª persona singular en masculino y femenino. Le dije. U. t. c. acus. del mismo pron. en sing. y m. No admite preposición, y en ambos usos se puede emplear como enclítico. Dale el libro. Síguele.

Soberbio, prepotente y egocéntrico.
Algunas veces de buena fe, esa buena fe que se fija en ‘le’, pero al fin, y aunque sin darse cuenta, con el mismo trasfondo.
Quien no se fija en ‘le’, ¿pero acaso no es ‘me’ quien hace que nos fijemos?
Queremos pensar en ‘le’, lo hacemos, pero para saciar a ‘me’, siempre inconformista y posesivo.
El ‘me’ de buena fe es el menos peligroso de todos, aunque es importante conocer que existe, no ser conocedor, como con las leyes, no te exime de cumplirla.



El humano devorador de sensaciones, emociones, conocimiento, buscando saciar su ‘me’, pero desconocedor de la imposibilidad de ello. El ‘me’ es instintivo, escrito en nuestro ADN como sistema de supervivencia, aunque en algunos más desarrollados que en otros.



El ‘me’ sin pensamiento de ‘le’, es el más dañino para el resto de personas, pero el más sincero.



Yo intento la practica del ’me’ de buena fe, aunque es verdad que poco tiempo y según la época, puede llegar a ser muy cansado concederle a ‘le’ mucho espacio.
‘Me’ hace sentir bien pensar en ‘le’. En lo que puede necesitar, en lo que ‘le’ gusta, en lo que ‘le’ pasa, y aunque haga cosas para ‘le’, sigue siendo ‘me’ el dominador de mis actitudes.
Algo tan básico pero tan complicado de ver, y aunque verlo no significa eliminarlo, tarea imposible, si permite suavizarlo, tarea agotadora para muchos.

…

En este momento, después de escribir esta ida de olla, ‘me’ siento sosegado y alegre, y no he pensado en si a alguien ‘le’ parecerá que estoy loco o si es una revelación. Tampoco ‘me’ importa lo más mínimo, porque ahora no pienso en ‘le’ solo en ‘me’.

…‘le’ ya tendrá su tiempo, ahora descanso unos minutos.

14 de novembre 2008

Eina interessant

Pels qui últimament, com jo, esteu perduts per aquest món i no us voleu perdre res ni desapareixer de la vista de tothom, aqui us deixo una eina força interessant.

En fi, no us donaré jo tota l'explicació de com funciona, per això ja estan ells, que segur que ho fan millor.

...i està en diferents formats.

26 de setembre 2008

Tant desconegut que no tinc títol.


Alegra, trist, apassionat, capcot, a dalt i a baix, despert o somniant...o potser les dues coses alhora.

Tot té el seu sentit o potser no en té cap, segurament depèn de l’actitud que hi tinguem vers elles, com escrigué Antoine De Saint Exupery.

Es clar, que hi ha actituds que no es poden evitar. Digues-li instintives, irracionals, intenses i abstractes. Racionalment inexplicables, al menys sense tenir coneixements suficients del funcionament humà...qui sap si fins hi tot sense explicació per “experts” en la vida.

Solem tenir la idea que el temps es el que posa les coses al seu lloc, hi ha qui pensa que el destí està escrit mentre d’altres que ens el forgem nosaltres, però si pots estar segur que hi haurà algun moment en el que no sabràs que creure i sol podràs deixar-te portar, entre els remolins escumosos de pensaments distorsionats, alguns contradictoris, com bombolles connectades entre si però de contingut separat.

Potser ningú sap definir que es la felicitat, però això sol ser perquè quan ens topem amb ella, quedem tant ebris que al dia següent no recordem que la varem viure i sol et queden retalls, imatges inconnexes de moments irrepetibles, penses que somniats.
Ara somnio una realitat o visc un somni, potser desperto o m’adono que no dormia. Tant de bo sigui l’últim o pugui seguir somniant.

El destí es capritxós, clar que si nosaltres fem el nostre destí, llavors on està la trampa?
*Ulls de cel, gràcies per fer-me emocionar.

Adsense

 


Antoni's Ous © 2008. Design by: Pocket