Fa uns dies un petit ésser va interferir en el meu sistema respiratori, deixant-me fora de circulació...o si més no, molt tocat.
Es curiós com "una" criatura tant petita pot fer tant de mal a una molt més gran que ella.
Això, mentre donava voltes pel llit (que no al llit), em va donar que pensar i la veritat es que un dels pensaments era força positiu. Si una criatura tant petit pot amb mi, perquè jo sempre li dono el meu esmorzar a l'enorme i malcarat company de feina?
eiiiiii, mai més! Si aquesta criatura pot amb mi, jo podré amb el company de feina!
emmmmm...potser massa positiu, perquè qui no pot amb mi?
La reacció del meu cos davant aquell indesitjat visitant, va ser tossir, esternudar i segregar una quantitat enorme de mucositat (crec que mai havia segregat tant de res).
En fi, un mati vaig llevar-me...la veritat es que no sé si era matí, tarda o nit, a fer una descarrega d'urgència (descarrega d'aigües) i al passar per davant del mirall del lavabo vaig veure la llum.
Tenia un "look" força diferent, cara demacrada, però un pentinat del més "fashion".
El meu serrell pujava en vertical fent unes giragonses i la resta de cabells fent tirabuixons amb doble mortal d'esquenes.
osea, total!
Vaig pensar que era una llàstima que aquell pentinat no es mantingués en peus tot el dia, però la meva sorpresa va ser quan dos dies més tard em tornava a mirar al mirall.
EL PENTINAT ENCARA AGUANTAVA I TOT I HAVER DORMIT AL LLIT!
jejeje, aquí vaig veure el negoci. Aquell pentinat s'havia aguantat ferm gràcies a aquella mucositat que sense parar estava generant el meu cos.
Si alguns posen en pots la "baba de caracol", perquè jo no podia fer el mateix amb els meus mocs i vendre'ls com a la gomina més forta del mercat?
Vaig fer-me amb uns pots de plàstic que vaig començar a omplir un rere l'altre.
I ara ja tinc el negoci en marxa, tot i que de moment no rutlla massa i no entenc perquè.
Feu "clic" a la imatge per anar a la botiga!
