Per què si sóc capaç de somniar en el verd del camp i el blau del cel, tinc malsons?
Per què si sóc capaç de somniar en el sol i l'aigua rajant de la font, tinc malsons?
Per què si sóc capaç de somniar en el somriure d'un vailet, tinc malsons?
Per què si sóc capaç de somniar en la bellesa i en la vellesa, tinc malsons?
Per què si sóc capaç de somniar en la llibertat i el respecte, tinc malsons?
Per què si dient unes paraules sóc capaç de despertar l'amor, tinc malsons?
...potser es que visc en un etern malson del que no em deixen despertar.
El llenguatge de la guerra no ens deixa gaudir dels somnis i el soroll de les bombes sol fa que mantenir-nos desperts dins el mateix malson.
21 comentaris:
és preciós l'escrit.
No puc arribar a entendre, com amb l'època en què vivim, passin tantes i tantes coses que es podrien evitar.
Les persones és l'ésser més destructiu que hi ha.
Impotència.
Meia, gràcies. Saps, preferiria no haver sentit la necessitat d'escriure'l, ha estat la impotència.
Tu ho has dit Antoni, hi ha coses que no ens deixen gaudir de les bones...
Cesc, quina llàstima!
massa preguntes o respostes incomprensible que mai arribaré a entendre
Jesús, benvingut! Hi ha coses que potser no acabarem d'entendre mai.
Moltes preguntes que ens fem sovint, la putada es que encara no sabem com coi arreglar-les, oi?
Un petonas macu!!!!!
Nao, preciós de veritat, jo cantaré amb tu aquesta tonada improvisada....petons!
Jo Mateixa, de vegades penso que la pregunta clau es com es possible que hagi arribat al punt de tenir que fer-me aquestes preguntes.
petons maca!
Zel, quan més siguem més soroll farem, la veu no ens la trauran mai. petons!
Tens una forma d'expressió tan plena, tan sincera, tan potent... Es nota q parles amb el cor i des del cor. I ARRIBES, creu-me.
Ets un trosdecraaaaaaaaaaaaaaac!!!!
I lo fotut es que els que mereixen els mals son dormen placidament em llençols de seda.
és més nosaltres tenim malsons, ells ni tan sols dormen.
Montse, moltes gràcies, no sé que dir! Suposo que es més fàcil expressar les coses que es senten.
Striper, cert, sembla que hi hagi persones que no tinguin cor.
Deja vie, es el que tenen les bombes, oi?
La vida ja és un malson...a estones. Ells ...no tenen vida, que és molt pitjor!
Bon Any Antoni!
Potser perquè fan falta. Un escrit preciós. Crec que val la pena pensar que hi podem fer alguna cosa, que encara hi som a temps. Crec que la nostra estupidesa no pot ser tan gran com per permetre que passin aquestes coses.... :(
Un petó.
Joana, molt cert.
Bon any guapa!
Lluna, si segurament fan falta. De fet crec que es important que pensem que podem fer alguna cosa, però l'estupidesa es molt gran. Gràcies a tu i un petó.
tenim malsons perquè la gent que no en fa res per evitar-les dorm plàcidament. és com una mena de balança onírica.
any nou; impotència de sempre.
una abraçada!
Quanta raó tens, tant fàcil qu eseria que el món anés d'una altre manera, però el coi d'interessos d'alguns fan que altres pateixin.
Esperem que els malsons acabin algun dia.
sembla estrany que continuem somiant, fent plans, anant al cine, a sopar... al teatre... mentre en un lloc no molt llunyà hi ha una guerra... es fa un nus a l'estòmec només de pensar-ho. petonets guapo!
Cuando puedas pasate por mi blog a recojer una pequeña cosita!!
Petonets!
És ben trist oi?? encara somiant hi ha malsons...perque la vida té de vegades un color ben negre que encara lluny de nosaltres està ben aprop...
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada