Perdut a Munhkinland.

...en el seu petit i erm planeta va créixer una petita però bellíssima flor.

S'emocionà perquè va veure que fins hi tot en els llocs més erms, allà on semblava que la vida no era possible, la força de la bellesa era capaç de reviure.

Aquell esdeveniment el va envalentir i va sentir de nou la necessitat, que ja havia viscut molt temps enrere però que ja havia oblidat, de conèixer altres llocs i aprofundir en les sensacions, emocions i sentiments que la bellesa li podia arribar a transmetre.

Així, aquella floreta sortida del no res, el va empènyer a fer un salt. D'un saltiró abandonà el seu planeta, per anar a caure a un altre milions de vegades més gran que el seu.

Al principi se li feia estrany tenir tant espai per descobrir, però acompanyat de la floreta es va acostumar a les grans distàncies, encara que de mica en mica s'adonà que estava perdut i no en un món com ell havia imaginat, un món ple de bellesa per descobrir.

...a la distància sol podia llegir un cartell que deia "benvinguts a Munhkinland".