Una malestar el fa despertar del seu son. Amb el cap embotat, un flascó d’aiguardent mig buit reflexa l’espurneig de l’espelma quasi fosa.
Una figura es mou al fons de la cambra.
-Qui hi ha?
Entre les ombres es deixa descobrir un rostre jove, un noi...no més aviat un nen...pensa.
-Qui ets? Que fas aquí?
-Tu m’has convidat a venir.
-Jo no t’he convidat, no et conec.
-Si em coneixes, sempre he estat a la bora, ets un ignorant!
-Galifardeu, com et permets parlar-me així a la meua llar!
-Sol em permeto el que tu vols escoltar. Hauries de convidar-me més sovint, et fa falta.
-Que tu em fas falta? No em facis riure!
-Somriure estaria bé per iniciar-se.
-...si...potser riure...si...estaria bé.
-Desprès de tants anys ens comencem a entendre. Hauries d’aprendre a gaudir-me i fer-me créixer. Si des de un començ ho haguessis practicat, ara tindria la teva edat.
-No conec la felicitat, no sé que es riure, el meu entorn no m’ha deixat conèixer-te.
-Cert...m’has conegut més aviat poc, però crec que ja m’has reconegut.
-Com puc recuperar el temps desaparegut.
-No pots, però si aprofitar el que ara tens.
-...i com ho faig.
-Sempre he estat amb tu, tant sols tu pots convidar-me i gaudir-me...recorda-ho.
alegria del CIRQUE DU SOLEIL
5 comentaris:
Je je a vegades tenim aquestes visites inesperades d'algu que mai a marxat i ens quedem de pasta de boniato.
i a l'striper li encanten aquestes visites inesperades i més de segons qui eh?? jejeje
striper, ben cert!
eva, jajaja com coneixes a l'striper! ;)
Mai es tard si la dita... és bona???
No sé si era així la dita...
eli, jajaja, era algo així! ;)
Publica un comentari a l'entrada