Dies abans del concert ja sentia l’ànsia.
Si possiblement els qui no us va ni us ve The Police (excepte quan us fot una multa...jajaja acudit fàcil) no enteneu massa aquest nerviosisme.
L’afegit era que a més jo anava convidat, que amb la persona que anava complia anys i li havien regalat les entrades i que era un concert històric, d’aquells que no saps si es tornaran a repetir.
Aquestes expectatives generaven certa por a sentir-se decepcionat pel concert, però pagava la pena arriscar.
L’arribada a l’estadi ja feia captar el que durant dies alguns diaris havien remarcat, i es que la gentada es començava amuntegar a les boques d’entrada a l’estadi.
La tensió es feia palesa, es podia tocar i per allargar una mica més l’entrada...em vaig guanyar un regal...una fabulosa samarreta de The Police amb la llista de ciutats del Tour (moltes gràcieeeeeees!).
Si possiblement els qui no us va ni us ve The Police (excepte quan us fot una multa...jajaja acudit fàcil) no enteneu massa aquest nerviosisme.
L’afegit era que a més jo anava convidat, que amb la persona que anava complia anys i li havien regalat les entrades i que era un concert històric, d’aquells que no saps si es tornaran a repetir.
Aquestes expectatives generaven certa por a sentir-se decepcionat pel concert, però pagava la pena arriscar.
L’arribada a l’estadi ja feia captar el que durant dies alguns diaris havien remarcat, i es que la gentada es començava amuntegar a les boques d’entrada a l’estadi.
La tensió es feia palesa, es podia tocar i per allargar una mica més l’entrada...em vaig guanyar un regal...una fabulosa samarreta de The Police amb la llista de ciutats del Tour (moltes gràcieeeeeees!).
OeoeoeoeeeeeoeeeeeoeeeeeOeoeoeoeeeeoeeeeeoeeeee! (ejem, perdó)
Per fi entravem a l’estadi olímpic.
Llavors...
Ens varem quedar esmaperduts i després de que la ment passés uns segons d’absentisme corpori, varem decidir cercar el nostre emplaçament.
Dic el nostre emplaçament, per que les entrades tenien localitat...per estar més còmodes?
Ens varem asseure al lloc corresponent a romandre el començament del concert i per fi, després d’una estona d’intranquil·la demora...l’estadi es va enfosquir, la gent es va posar a esgüellar i la música va començar a sonar.
La nostre idea era veure el concert des de les cadires, en part per que pensàvem que no es podia baixar a l’arena i en part per que es veuria millor, però després de 5 segons de cançó (cronometrat posteriorment posant la cançó del cd corresponent al moment), l’acompanyant i jo, com un acte reflex de complicitat i enteniment, ens varem mirar i d’un un salt i en un tres i no rés ens trobàvem en plena arena lluitant amb els colzes, ballant amb les puntetes dels peus, vibrant amb els baixos i responent a cada nota amb un crit i una eriçó de pèls.
Varem passar tot el concert a l’arena lluitant contra els mitòmans (els gladiadors dels concerts), però varem tenir prou força per fer-nos respectar i fruir de l’espectacle.
A nivell musical es nota que el sr. Sting ja no te la veu que tenia (els anys es fan notar) i per això les cançons estaven arreglades segons el to de veu al que hi podia arribar i amb una tonada un pèl jazzística, gens roquera en comparació amb el conegut pels discos.
Així doncs, mentre l’apassionat públic cridava les lletres amb la tonada dels discos, el sr. Sting & co. (o sigui The Police), ho tenia que fer amb un to molt més elevat, el que generava una estranya acústica en alguns moments.
Un dels moments “tristos” va ser quan el vocalista, va perdre’s en plena estrofa amb el que va sortir del pas amb un pobre lalalala però magníficament entonat (però ja li hem perdonat).
En fi, un cop finalitzat l’espectacle varem sortir cansats però feliços (com algú em va dir que li va dir algú que li havia dit i que algú li havia dit....buf que em perdo!).
Amb l’eufòria no varem notar el cansament, la gana i la son fins ven entrada la nit...a les tres de la matinada ens enllitàvem...a somiar i a pair un munt de sensacions, mal pensats!
Així, com algú m’acaba d’esmentar, som uns dels qui podrem dir que varem estar en aquell històric concert.
17 comentaris:
Ja formes part de la historia igual que el concert deunido el "Pedazo"cronica.
Va ser un concert fantàstic! Vaig disfrutar com una enana i feia anys (i quan dic anys, vull dir anys) que no saltava i cridava tant!
Va ser una conjugació d'efectes: el dia del meu cumple, un dels meus grups preferits, un concert històric que ja pensava que mai podria disfrutar, un regal fantàstic i una companyia estupenda per a un moment així.
El que expliques és ben cert i tot i que és complicat recollir les sensacions, la pell de gallina, els nervis... deu n'hi dó com de bé ho has explicat. El que passa és que jo crec que t'has deixat una cosa mooooooolt important: com de bé li quedaven els pantalons a aquest troç d'homeeee!!!!!!! Mare de Déu! i a més l'altre dia em van dir que sap fer sexe tàntric i que es pot estar 5 anys fo... sense co... Vale, vale, ja paro! ;)
I recorda, d'aquí a uns anys direm 'jo hi vaig ser'. De mentres recorda que dos grans amics van disfrutar junts d'aquest gran concert!
Gràcies per tot!
L'acompanyant.
striper! Siiiiii, formo part de la història...joer, sona massa fort! ;P
acompanyant, La conjugació brutal, ideada pel teu aniversari.
Lo dels pantalons ja entenc que t'agradés, coneixent com t'atrauen els avis, però ja sabem lo rareta que ets amb això.
Sobre el sexe tàntric he de dir que ell no és l'únic que en sap i que per no corres en 5 anys no cal saber sexe tàntric, sinó ser gilipolles. ;P
El concert, el bon rotllo, les sensacions i la companyia, no ho oblidaré mai.
Gràcies a tu per convidar-me!
Bé, jo crec que això de gilipolles li hauries de preguntar a la seva dona (que de pas podries matar-la i així la resta... bé és igual). El que deia, una cosa és no poder co.. i l'altra controlar-se per donar plaer a l'altra!!
Per cert, he canviat el fons del meu escriptori i corroboro lo bé que li queden els pantalons! jajajajajaja
ejem, a la seva dona tant li deu ser si es corra o no. Sembla que si ens correm no siguem capaços de seguir donant plaer. Ho has intentat mai?
Ignoraré lo del fons del teu escriptori, insiteixo amb els teus estranys gustus, al menys per l'edat que tens, si tinguessis 60 ho entendria.
;P
Quina bona crònica!!!!!, moltes gràcies per compartir-la, es nota que us ho vau passar de conya!!!!!! :-)
jo mateixa, ens varem passar genial!
Em sembla k t'has venut per una entrada, pq això d'anar amb algú k digui k li keden millor els pantalons a l'altre i et passi xr la cara k fa sexe tàntric...
Home tia... o és k les coses bones de l'Antoni no les vols dir, punyetera...
Si aixó del sexe tàntric segur k és una llegenda urbana...
Hi ha algú al blog k conegui algú k realment no sol ho digui, sinó k el faci???
Si a més a més es poden fer moltes moltes moltes més coses a part de la penetració, i durant i abans i després...
Jana
Molt be Jana, aixi es fa, fot-li fort!
La veritat es que els pantalons em quedaven millor a mii sense pantalons ja soc la bomba! ;P
Lo del sexe tantric te molt de llegenda urbana pels fantasmes que parlen sense saber, però tambe es molt interessant de practicar-lo.
Jo crec que l'Acompanyant es calla les coses bones que tinc, però esta be que ho faci, aixi la resta ho haureu de descorir.
Molts petonets complices! T'has guanyat una sesio d'Antoni! ;P
Es increible poder disfrutar como tú lo hiciste, que envidia! De la sana claro
Valió mucho la pena.
Saludos
si carolina, unos difrutais de un viaje magnifico y otros lo intentamos de otras formas.
saludos!
homeee! jo crec que al iaio Sting se li poden perdonar els fallos de veus i el que faça falta! Segur que va ser tan genial com sembla pel que expliques! :)
i tant que se li perdona! Continua tenit una molt bona veu al meu parer. ;)
Bones!!!!
Ja veig que us vau passar d'allò més bé, jejeje
boneeees!
Molt be! ;)
Quina crònica, Antoni!
Quin gaudi!!!!!!!!!!!
felicitats!
gràcies Joana!
Publica un comentari a l'entrada