Transsegre 2007, crònica d'un mariner d'aigua dolça

Com us vaig avançar al post anterior, aquest cap de setmana s'ha dut a terme una nova edició de la Trassegre, una baixada amb "barca" a través del Segre es clar.
La travessa es du a terme en 2 trams, a tram per dia.ç
El dissabte es feia la primera baixada, així ben d'hora varem sortir de Vic, ciutat des de on sortíem la majoria de tripulants de la nostre embarcació i els seus dissenyadors, en direcció a Bellcaire, primera aturada del nostre viatge.

Un cop arribats a Bellcaire i sota un sol que fonia les pedres i evaporava l'asfalt, varem posar-nos a muntar l'embarcació que portàvem a mig muntar dins d'una furgoneta.
Desprès de deshidratar-nos, però de quedar satisfets amb el muntatge de l'embarcació varem pujar l'embarcació a un pick-up i varem realitzar un petit esmorzar.
Ara ja sol quedava dirigir-nos a Balaguer, centre neuràlgic de la organització de la Transsegre.
El meu debut com a tripulant d'una embarcació d'aigua dolça, estava més a prop.

Al arribar a Balaguer varem descarregar les motxilles, tendes de campanya, etc, i varem fer l'acampada.
L'acampada es realitza al costat del riu, al ben mig de Balaguer i es el punt de "descans", d'esbarjo i on s'arriba amb l'embarcació al final del segon tram, el segon dia.
La zona d'acampada estava a rebentar de tendes de campanya i gent. Un cop preparada l'acampada, tocava passar pel control per rebre el braçalet de participant a la Transsegre i vestir-se amb la roba per la primera baixada.

Per arribar al primer punt de baixada, varem agafar la furgoneta i el pick-up. En el pick-up hi anava la "barca", així que a la furgoneta (de transport de mercaderies, que no persones) varem tenir que anar les persones. Dins la furgoneta, a la part de darrera, anàvem unes vuit persones...i amb la calor que feia.
Desprès de la sauna de la furgoneta, on cada un hauríem perdut en parell de quilets en líquid, varem arribar al Tancat de Camarasa on varem fer el dinar (entrepans i aigua, molta aigua) i varem preparar l'embarcació i útils* per la baixada.

*com a útils entenem: nevera amb cervesa, aigua de València, aigua i cocacola, així com coses no tant importants com poden ser els rems i les armilles de seguretat.

Hi havia excitació, música i ganes de començar la baixada.

Com a bon novell aprenent de mariner, els dies abans de la Transsegre, vaig sondejar entre els membres més experimentats si calia dur algun tipus d'indumentària concreta. Em van dir que no era necessari res més que un banyador, una sabatilles per l'aigua i alguna cosa pel fred, del tipus impermeable.
He de dir que vaig ser llest (no tinc avia) i vaig anar més enllà, em vaig comprar un vestit de neoprè, al estil surfero, vestit que va ser tot un encert i un èxit, ja que mentre alguns veterans tremolaven pel fred de l'aigua, a mi no em feia res ficar-mi.

El moment ja era aquí!

L'embarcació tocava aigua i ens posàvem a navegar riu avall, entre guerres d'aigua amb altres embarcacions i crits de "organització si us plau, que l'aigua me l'esteu tirant a mi i no als de la barca del costat!". Ja se sap que amb els nervis la puntaria sempre falla.

La primera part de la baixada era més ràpida i sol teníem que remar per seguir una bona direcció, però no per avançar.
El millor de la baixada era l'ambient, no sol amb tots el membres de l'embarcació (12), sinó amb totes les altres embarcacions que baixaven (una pila, record de participació aquest any).
La gent ens llençàvem aigua, rèiem, bevíem, tornàvem a riure, bevíem més, saltàvem, tornàvem a beure, ens tronxavem...

La segona part de la baixada del primer dia, va ser la part més dura, arribant a port.Es una zona planera on l'aigua no es mou molt i el vent ataca de cara, el que obliga a remar i remar i remar...però a la fi varem arribar a bon port.

Un cop arribats, varem deixar la barca al següent punt de sortida pel següent dia. Desprès de la primera baixada, tot i el cansament, va començar la festa. Concerts, focs d'artifici, beguda, festa, riures, bon rotllo. I durant la nit, els tripulants de la nostre embarcació varem anar caient al descans del guerrer...el dia següent teníem una altre batalla.

...


Al dia següent, la sortida va fer-se al matí. Varem ser de les primeres barques a sortir i la baixada es preveia molt més ràpida, com desprès va ser.
La part de riu que tocava baixar era més ràpida, amb petits ràpids, zones poc profundes on podies embarrancar, però amb el mateix bon rotllo que el dia anterior.

El final del recorregut ens duia fins al ben mig de Balaguer, just al costat la zona d'acampada, on des de una megafonia anaven anomenant les embarcacions que feien arribada.

Durant aquesta tram i aprofitant la baixa profunditat,un company de l'embarcació (el canoner més boix de la colla) va saltar a l'aigua i des de la riba va començar a llençar aigua contra tot el públic que allà s'arreplegava per veure l'arribada de les embarcacions.

Desprès d'una estona de veure les entremaliadures del canoner cap al públic, el meu dimoniet interior va fer acte de presencia, vaig saltar a l'aigua i sense cap mena de pietat vaig repartir aigua a tort i a dret.

Tanta va ser l'aigua que estava rebent la gent (portàvem cubells que hi cabien uns 4 litres d'aigua) que la organització ens va demanar que paréssim, ja que alguna càmera de fotos o de filmar, ja havia rebut. jijiji...ups...perdó.

Per l'experiència viscuda, Antoni's Ous a decidit valorar a aquesta festa amb els 5 ous que li corresponen (hi ha que donen estrelles, però el meu pressupost no arriba per tant).

Us recomano aquesta festa, per l'experiència que es pot viure, per l'ambient i el bon gust amb el que et quedes.

*Encara no tinc fotos, tema càmeras i aigua no són bones companyes, però espero tenir-les aviat. De moment us deixo uns mini videos de la festa.













Ja espero la propera, qui sap si al final serà per mi una cita ineludible per cada any.