Sóc teu si pots escoltar-me quan no dic rés,
si ets capaç de trobar la idea o el pensament correcta en aquest calaix de mals endreços.
si ets capaç de trobar la idea o el pensament correcta en aquest calaix de mals endreços.
Sóc teu si pots definir a que oloro encara que no m’hagis olorat,
quin sabor tenen els meus llavis encara que no m’hagis besat,
quin tacte te la meva pell amb tant sols veure el reflex del sol.
Sóc teu si saps quin es el meu recó preferit encara que mai t’hagi portat,
si ets capaç de seguir el meu alè,
de seguir el mateix camí que porto i arribar a la mateixa adreça.
Sóc teu si el teu cor dona tot això per mi i el teu cap accepta la derrota.
Sóc teu, si...però sempre que jo sigui capaç de fer el mateix per tu.
Gràcies Meritxell per la inspiració.
També vull fer menció especial a l'Àlex, una persona amb una inspiració perpetua, sempre acompanyada de sentiments i comunicació.
25 comentaris:
Qué hermosas palabras Antonio, de verdad que es lindo que puedas expresar abiertamente esos sentimientos.
Un saludo
Molt bé Antoni,unas paraules molt macas,esta clar que quant un te sentiments a flor de pell, es capaz de expresar coses com aquestas.
em sento tremendament afalagat. és curiòs que sense coneixe'ns de res ens anem trobant d'aquesta manera. gràcies per la teva consideració. una abraçada.
Carolina, gracias. Me gusta poder expresar sentimientos y sensaciones. Un saludo.
Striper, gràcies també. La veritat es que tot ajuda i es fa més fàcil expresar coses.
Àlex, la connexións entre persones poden arribar a ser d'allò més curioses. No calen les gràcies, et considero per què connecto. Una abraçada.
Un escrit preciós!!!
enhorabona!!!
Gràcies cafeambllet! petons!
Un 10 nano, un post precios i ja saps...a que tenen gust els teus petons??? :-)
gràcies jo mateixa! Encara no ho he descobert.
Però ahir a la nit si sé a que feia olor, era a mora i "henna". ;P
mmmm... jo no vull ser de ningú. Després s'ho creuen tant que no et deixen anar i et fan coses lletges :(
nimue, es cert el que dius, però ser d'algú es una manera de dir el que pots arribar a donar. Fixa't que no em refereixo a donar a condició de rés, això si és un problema. Crec que les parelles mai poden ser del tipus 't'ho dono tot perquè així sóc feliç', tots dos han d'estar implicats.
nimue, mai depenguis de ningú, però has de poder donar. una abraçada!
A mora i henna???, mmmmmm, llavors ahir debien tenir un gust realment agradable els teus llavis, oi?? :-)
precioso...sentir esos sentimientos.. y expresarlos en libertad....un abrazo...(que se cumpla)
jo mateixa, ja torno ha estar com un tomàquet. Suposo que segurament tindrien sabor a maduixa, perquè desprès de la dutxa em vaig menjar una gelatina de maduixa ben bona!
Alexis, gracias. Esperemos que se cumpla, pero hay veces que suena a utopía.
M'he sentit bastant identificada amb la "nostalgia"(però no vaig poder escriure perquè ara mateix no em puc conectar quan vull), i ara m'has deixat estabornida amb aquest "sóc teu", tio, et dic el que tothom, escrius molt bé perquè escrius amb el cor.I lo de donar tot o no a canvi de res, crec que depen molt de les situacions en les que ens trobem, perquè jo que reconec que normalment no he sigut capaç de fer-ho, però arrel de la meva "nostalgia" ha sigut al contrari, que he donat massa a 2 persones a canvi de fins i tot saber que per això em faria mal a mi mateixa, que és el que m'està passant ara, i això tampoc ha de ser.
Saps que em fa por ara? la frase que em va dir el meu cosí de que "tot s'acaba", perquè llavors tinc la sensació depresiva de que no vull patir, de que: Per què llavors començar res? I recordo la teva frase de "post the farra": Tan ràpid s'acaba el amor? Total, que porto uns dies feta una merda
Però també vull pensar en positiu i sé que amb l'amor mai pots dir mai...
Jana
Hola Jana, gràcies pels elògis. Suposo que al escriure amb el cor, com bé dius, ajuda molt a transmetre.
Jo era de donar-ho tot sense esperar rés, però amb els cops aprents que el gru d'implicació ha de ser per igual a la parella. Però a més, no es pot sacrificar tot el que signifíca la teva vida com amics, aficions, etc.
Com dius, el 'tot s'acaba', dona la sensació de tristor i et genera el sentiment, com bé dius, de per què començar rés. Per això m'agrada veure-ho com l'energia, que no és destrueix sino que es transforma.
Espero que et recuperis aviat, perquè hi han moltes raóns per començar coses i crec que la majoria són positives.
Una abraçada!
Sento el comentari absurd i sense contingut que t'estic escrivint, però la foto que has posat m'ha jinyat molt...quin mal rollo no?
una abraçada i continua aixi!
g! jajajaja, perquè t'ha jinyat?!
Es ben mona, te el seu no sé què que què sé jo.
els teus llavis fan gust a sugus blau?
Si k jinya la foto per una part com diu g!, però a mi m'agrada perquè també és com una mescla entre confessions, intriga, secrets...
I lo que dius k hi ha moltes positives per continuar també ho crec.
Em resulta curiosa la mescla també de música que s'escolta: de cop un tango, de cop música heavy, de cop pop... està molt bé, m'agrada.
ptonets.
Jana
Déjà vie, per suposat que tenen gust a sugus blau! ;)
Jana, d'acord, accepto que jinya una mica...però el que realment crec que inspira es el que tu bé dius, confessions, misteri, secrets...
M'alegro que vegis les coses positives...endavant!
La barreja de música que sona al bloc realment es curiosa. He trobat poques persones amb gustos tant diversos.
Crec que tota música te el seu significat i t'apropa a unes sensacions diferents. Es una mena de tapís amb diferents textures, colors, olors i sabors.
Crec que tinc la sort de poder viure la música d'aquesta manera!
petonets Jana!
Me'n alegro perquè a mi també m'agrada la mescla de música i música molt diferent, encara que tinc els meus grups i les meves cançóns preferides, es clar! però crec que hi ha música per a tots els moments i cada cançó et fa sentir coses diferents...
Fins aviat
Jana
Exacte Jana, bona perspectiva! ;)
T'ha sortit del cor , aquest escrit. El veig molt sentit!
una abraçada!
Holaaaaaaaa
Me puedes decir en una frase que te ha enseñado el tiempo?
Graciasssssssssss
uf, carolina, una pregunta que no me habia planteado nunca y difícil de plantear en una solo frase...veamos.
El tiempo me ha enseñado que su paso es fugaz y que si no le sigues el ritmo, después te arrepientes de no haberlo hecho.
Quizá esto sería el punto más importante, el resto no solo depende del tiempo.
besos!
Publica un comentari a l'entrada