Diuen que el 90% de les cançons són basades en la melancolia, sobretot les que tenen més èxit.
Som masoquistes?
...o potser es que, en aquest món muntat per a màquines, és l'única manera de sentir-nos humans per un moment?
on són els déus?
Fa 3 mesos
8 comentaris:
Jo no sé com s'ho fan els artistes de veritat...Només puc dir que, si mai he escrit alguna cosa semblant a un poema ha sigut en moments de tristor i de malenconia, i això m'ha durat sempre...
Petons!
Estic amb la zel.... i se m'acudeixen tantes cançons melanconioses que.... en fi, no ens posem tristos.... Una salutació i un somriure :)
Zel, suposo que es quan tenim més facilitat a expresar el que sentim i potser quan estem alegres no ens parem a pensar i intentar transmetre-ho.
petons!
Cris, benvinguda! Un somriure alegre!
és força típic.. quan un està abatut, necessita "treure" el que sent i no sap fer-ho pels mitjans tradicionals, i potser escriu, o els més dotats, en fan cançons.. :)
ei però també n'hi ha moltes de bon rotllo, no??
Xènia, benvinguda! Tens tota la raó, el me bloc, per exemple, es bona prova. Es una manera de treure enfora coses que ens fan mal per dintre. Si també hi ha cançons de bon rotllo, però tinc la sensació que no queden tant el el temps.
una abraçada!
estic amb això, sembla que amb paraules en paper que desprès acaban per dir-se"cançons" el mòn és diferent, és més fàcil explicar que tenim per dins...i a la persona que acava per escoltar la lletra, la cançò el fa recordar...la vida...però que fariem sense la música, cançons tristes o no!!!
petons
mon muntat x màquines?? i ben humans q som potser necessitem plorar, tenir melangia, tristor per sentir-nos vius, pro tb al·legria, riure, ballar i passar-ho b, no? ;)
Publica un comentari a l'entrada