Alegra, trist, apassionat, capcot, a dalt i a baix, despert o somniant...o potser les dues coses alhora.
Tot té el seu sentit o potser no en té cap, segurament depèn de l’actitud que hi tinguem vers elles, com escrigué Antoine De Saint Exupery.
Es clar, que hi ha actituds que no es poden evitar. Digues-li instintives, irracionals, intenses i abstractes. Racionalment inexplicables, al menys sense tenir coneixements suficients del funcionament humà...qui sap si fins hi tot sense explicació per “experts” en la vida.
Solem tenir la idea que el temps es el que posa les coses al seu lloc, hi ha qui pensa que el destí està escrit mentre d’altres que ens el forgem nosaltres, però si pots estar segur que hi haurà algun moment en el que no sabràs que creure i sol podràs deixar-te portar, entre els remolins escumosos de pensaments distorsionats, alguns contradictoris, com bombolles connectades entre si però de contingut separat.
Potser ningú sap definir que es la felicitat, però això sol ser perquè quan ens topem amb ella, quedem tant ebris que al dia següent no recordem que la varem viure i sol et queden retalls, imatges inconnexes de moments irrepetibles, penses que somniats.
Ara somnio una realitat o visc un somni, potser desperto o m’adono que no dormia. Tant de bo sigui l’últim o pugui seguir somniant.
El destí es capritxós, clar que si nosaltres fem el nostre destí, llavors on està la trampa?
*Ulls de cel, gràcies per fer-me emocionar.
11 comentaris:
Trampa?
Quina trampa?
Sempre buscant un perquè a les coses? Aixxxx.....
Deixa't portar!!!! No busquis el perquè de tot plegat....
Parlar de felicitat, això són paraules majors.. sempre hi ha quelcom que ens fa infeliços i no tot pot ser perfecte.
Però el més important és gaudir del moment, i no fer masses comparacions, perque llavors mai la trobaràs la plena felicitat!
apa, això sona a bronca, eh??? No ho és pas.... Però potser no cal estar tant preocupat en l'anàlisi de les coses....
Viu, home, viu...i disfruta!!!!!Cada moment és únic i irrepetible!
Bon cap de setmana!
Petonets
Noi el desti es imprevisible , surt i navega al seu ritme, si algu te l'imposa llavors es manipulació. Una abraçada.
Em deixes bocabadada amb les teves paraules...Saps transmetre uns sentiments molt profunds i ho fas amb claretat...
Fes-ho més a sovint i la boira de la met també s'esvairà...
Bon cap de setmana Antoni! Se't trobava a faltar :)
I tant... uns creuen i els altres sospitem en què pugui ser real, i mentre anem pensant, la vida va passant i els successos i els somriures van fent-se realitat... el destí sempre et vindrà per sorpresa oi...
Noi, jo sóc de les que creuen que el temps posa tothom al seu lloc, ara tampoc és una cosa semblant al destí, és més aviat el que un es guanya ( o perd) amb el que hom fa o deixa de fer...
Ai, Antoni, et trobava a faltar, m'agrada que hi tornis a ser cada dia! Petonets!
Eli, ja saps com sóc, sempre busco una explicació al que sento, es una necessitat que tinc per no tornar-me un bala perduda. Crec que es pot ser feliç sense que les coses siguint perfectas.
Sol accepto mitja bronca! ;P
ptns!
striper, de vegades em fa vertigen deixar-me anar, tot mica en mica. Una abraçada!
Joana, un elogi així venint de tú, es un honor que no te preu. Gràcies. Bon cap de setmana!
cesc, exacte, mai sabem que ens trobarem al girar la cantonada, per molt que sabem que el camí que portem es el correcta.
Una abraçada!
zel, crec que fins hi tot forjant-nos el destí, hi ha coses que són incontrolables. Gràcies, petonets!
Però vols dir que hi ha trampa???
Em sembla que penses massa i massa sovint....deixa que les coses passin per que si, i no els hi buquis més motius, si??
:-)
Un petonas guapissim!!!!
ufff noi, quina filosofada! de fet, què vol dir estar trist o content? i com diuen els rosa-luxemburg... no em pregunteu mai com estic, feu-me preguntes més senzilles, què vol dir si sóc feliç? doncs jo que ´se depèn del dia!
per a mi la felicitat es pot percebre un intant, dspres desapareig. Es fugisera com tot lo bo en aksta vida. El destí el forgem nosaltres pero hem d'aprendre q no ho controlem tot. Hi ha moltissimes coses q stan per sobre nostre q poden fer canviar el nostre desti.
potser és que els tramposos som nosaltres...i ens fem trampes a nosaltres mateixos, no?
preberite celoten blog, kar dober
Publica un comentari a l'entrada